Casos pràctics de teràpia d'adolescents amb alt assoliment d'objectius

Els psicòlegs són professionals que contribueixen a millorar la salut física i mental de les persones ajudant-les a trobar-se bé amb les seves maneres de pensar, sentir, relacionar-se i actuar. En defiitiva, ajuden a les persones a viure millor.

Aqui teniu alguns exemples de casos pràctics de teràpia d'adolescents amb alt assoliment d'objectius extrets del centre de psicologia i salut Sigma:

Reeducacions psicopedagògiques:

Laia, 13 anys. TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). 2 cursos escolars:

La Laia acut a la consulta acompanyada de la seva mare amb un diagnòstic de TDAH.

La seva demanda fa referència  a que necessita suport per mantenir l'atenció durant les classes a l'institut.

Els pacients amb aquest tipus de trastorn necessiten suport amb la organització dels seus estudis i estratègies per ser capaços de mantenir l'atenció. Amb això, es treballa amb ella donant-li  diferents tècniques per mantenir l'atenció, es realitza un control d'agenda i es fan tècniques d'estudi, per tal que ella pugui gestionar les tasques escolars i assolir millor els diferents continguts dels seus estudis.

Un cop apreses les diferents tècniques, la Laia aconsegueix mantenir un ritme d'estudi amb la corresponent millora de notes.

Un cop vàrem afiançar aquest aprenentatge es va donar l'alta terapèutica, tot donant unes pautes als pares i a ella mateixa per mantenir el ritme.

Nil, 17 anys. Conflictes de relació amb els pares. 12 sessions:

Es un d’aquells casos que ens agrada comentar ja que la conflictivitat era molt alta i la desesperació dels pares i sobretot de la mare era important.

En Nil era un noi que contestava malament als pares, es barallava dialècticament amb ells i els insultava, no feia cas a les normes establertes a casa i presentava una desorientació emocional i laboral important.

“estic tan desesperada que em sento derrotada, no sé què hem de fer, ja ho hem provat tot”

Vam fer una avaluació amb els pares i una amb la mare sola on es van detectar mancances comunicatives i assertives importants així com una gran dificultat de control de les emocions i l’estrès. Llavors es  van realitzar un parell de sessions psicològiques amb en Nil on es detecta una gran queixa envers el tracte i percepció d’alta incoherència i injustícia en les normes dels pares envers ell.

La teràpia va consistir en transmetre les inquietuts del fill als pares i a l’inrevés fet que va fer que en primer lloc els pares rebaixessin la seva ansietat per la situació i s’aproximessin més al seu fill reforçant-lo més i no imposant-li tantes coses. Vam començar incrementant i tenint com a obligació per part dels pares, la negociació amb el fill i la cessió envers ell perquè en Nil acceptés cedir i llavors, amb menys tensió i més proximitat, poguessin negociar amb consells i directrius que els vam recomanar els psicòlegs de Vic.

Laura, 15 anys. Tristesa, somatitzacions i inseguretat. 34 sessions:

El cas de la Laura el volem destacar perquè és un patiment molt característic en aquestes edats. L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen. S’han d’entendre i assumir molts aspectes de la vida i això submergeix a persones sensibles al risc de caure en l’estranyesa, la por i la tristesa.

“L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen”.

Aquest va ser el motiu de la visita de la Laura al gabinet de psicologia i salut de Vic. Al llarg de la seva vida, la Laura ja havia estat una nena amb certs moments de patiment. Ara era més intens perquè no tenia ganes d’anar a l’institut, molts dies no hi anava, només tenia ganes de plorar i li costava assimilar conflictes que es produïen amb les amigues. Tenia mareigs, vòmits,  dolors,... i estava molt cronificat, de feia temps.

Vam explicar-li que tenia una personalitat sensible i neuròtica i com a tal era molt sensible a qualsevol aspecte mínimament negatiu de la vida. Vam treballar estil de vida, cognitiu, prioritats, expectatives, reestructuració, entrenament en habilitats socials, treball de l’autoestima, de valorar què havia de sentir i què no, orientació professional i assessorament en relació de nois i amigues, entre altres.

La Laura va deixar la teràpia quan encara consideràvem (els psicòlegs) que no havia après el suficient. Tot i això, pensem que la millora que va fer en quant a conèixer el què li passava va ser molt gran i cada cop somatitzava menys el seu patiment i se li va reduir la tristesa a moments puntuals.

Creiem que va ser clau el fet de que ella sabés el què li passava i que poguéssim ensenyar-li estratègies per a prevenir situacions dificultoses i per a controlar la seva sensibilitat.