Madrid abandona a la seva sort als adolescents immigrants en complir els 18 anys

Diversos ex MENES (menors estrangers no acompanyats) porten diverses setmanes vivint en la mendicitat, en ser expulsats per la Comunitat de Madrid dels seus serveis de protecció en complir la majoria d'edat. Molts viuen a la vegada torn veritables inferns en els seus centres.


La situació és dramàtica i es repeteix dia rere dia. Al parc de la Casa de Campo que envolta el centre d’acolliment de menors, on abans vivien i del qual van ser tirats en complir 18 anys, malviuen diversos adolescents immigrants. La seva situació legal no pot ser pitjor. Han perdut la “protecció” i la tutela del govern regional, en complir la majoria d’edat, però tampoc poden treballar ni estudiar, al no tenir la residència legal al país. Fins i tot hi ha diverses denúncies que malgrat poder demostrar mitjançant la seva documentació la seva condició de menor, són expulsats mitjançant resultats de proves mèdiques que diuen el contrari.

Això els obliga a viure al carrer i a buscar-se la vida com poden. Actualment hi ha menys, però a mitjans de juny va arribar a haver-hi entre 50 i 60 xavals dormint amb mantes i entre la mala herba, utilitzant el rierol com a servei. La majoria eren procedents d’altres centres i fins i tot del mateix de la Casa de Campo, desemparats una vegada que van complir la majoria d’edat.

Diversos d’ells, relaten avui, al eldiario.es, el seu terrible dia a dia. Osama, després d’ensenyar els dos únics documents que acrediten la seva identitat (un passaport marroquí i una targeta de residència que li assenyala amb majúscules com a “ex mena tutelat, no autoritzat per a treballar”) explica com: "Pel dia busco menjar i a la nit dormo a un cotxe abandonat a Vallecas”. Un altre company, Ibrahim (nom fictici), explica com a les nits s’acosten al centre de menors, del qual van ser expulsats, on els seus antics companys, fins i tot menors, podien portar-los una mica de menjar que treien de dins.

Centres de Menors Tutelats on alguns viuen un autèntic infern

Si dramàtica és la seva situació actual, la viscuda en aquests centres no és molt millor. Avui mateix la Fundación Raíces, una organització de suport a la infància a Madrid, publicava un informe en el qual denuncia 55 agressions a menors tutelats a Madrid recopilades des de 2016. Encara que l’informe només parla de Madrid, adverteix que aquestes agressions poden donar-se en la resta dels Centres de Menors Tutelats del país, ja que les manques del sistema, que donen impunitat als agressors, es repeteixen en tot el territori nacional.

En el mateix es recullen testimoniatges terribles. Les víctimes, d’entre 12 i 17 anys, afirmen que els seus agressors van ser sobretot els vigilants de seguretat dels centres de primera però també educadors i membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

K. T. un nen algerià compte que amb 15 anys, “Quan la policia va marxar del centre, em van portar a l’habitació dels vigilants, emmanillat, van tancar la porta. Un d’ells em va pegar puntades fins que vaig caure a terra boca avall, els altres també em van pegar, però no amb tantes ganes com ell. Aquí em van tenir fins que es van cansar. No vaig sagnar, però sentia que m’anava a desmaiar, em dolia tot el cos”. M. T., un adolescent marroquí, ho deixa car en afirmar que: “Els vigilants no parlen, només ens parlen amb els seus punys”.

Només la meitat dels i les 55 adolescents agredides es van atrevir a denunciar. La majoria d’estan denúncies, estan encara estan a l’espera de judici. De les jutjades fins ara, hi ha hagut quatre sentències absolutòries i cinc casos s’han hagut d’arxivar després de la desaparició dels menors. Tot això a pesar que, com a mostra l’informe, existissin fotos que mostren braços enguixats, bretxes al cap i hematomes en tot el cos.

VOX atia la xenofòbia i el racisme contra ells

Aquesta situació de marginalitat d’aquests adolescents i la seva presència als parcs, al no tenir un altre lloc on anar, per descomptat ha estat aprofitat per l’extrema dreta per a difondre el seu missatge xenòfob. Missatge que vincula a aquests joves abandonats amb robatoris, delinqüència i violència, encara que les dades i la realitat demostrin clarament que no és cert.

Un empleat d’aquest centre de menors, que demana no ser identificat, denúncia que: “És injust que es marqui a tots de delinqüents quan no és així. El percentatge de menors que cauen en aquestes activitats delictives és molt baix, menys d’un 5%.”.

No obstant això, ja sabem, que a la dreta (PP-Cs) i l’extrema dreta (VOX), els és igual les dades amb la condició de llançar el seu discurs contra els immigrants. L’aparició amb gran força de Vox no ha fet més que endurir per dreta un discurs antiinmigrant o de control absolut de fronteres que ja era present en gran part dels governs i partits polítics de l’Estat espanyol. En el cas de les 3 dretes, és molt clar el seu discurs. Volen aparèixer com els “campions” de la defensa del territori espanyol, del control de fronteres, de les polítiques que restringeixin al màxim tant l’arribada, com els drets i llibertats de la comunitat estrangera al país.

Cap ésser humà és il·legal. Pel tancament dels CIES. Plens drets als immigrants i refugiats

Davant aquesta dramàtica situació que pateixen diàriament aquests adolescents, tant el govern regional del PP-Cs secundat per VOX, com el central del PSOE-UP, es “passen la pilota” l’un a l’altre. Al·legant problemes burocràtics o legals i la falta de mitjans. Veiem com, ni a la dreta, cosa evident, ni a la “esquerra” els importa el benestar d’aquestes persones abandonades.

Evidentment la solució no pot ser tornar a internar-los en els mateixos Centres de Menors o CIES dels quals van ser expulsats. Aquestes “presons” per a immigrants són llocs on viuen amuntegats, sense les mínimes condicions, i on a més, com hem vist, sofreixen tortures i maltractaments que, en moltes ocasions, els arriba a ocasionar la mort.

L’actual pandèmia, no ha fet més que empitjorar, la dramàtica situació de les persones immigrants en l’Estat espanyol. Els que tenen “papers”, han estat molts d’ells acomiadats i desnonats dels seus habitatges. Els “il·legals” han sofert greument les condicions inhumanes de treball a les quals es veuen sotmesos. Condicions, que com es veuen en els casos actuals de les indústries càrnies i del camp, els ha portat a contreure massivament el virus.

Per tot això ara més que mai, exigim als sindicats i a la resta de les organitzacions socials i polítiques d’esquerres que aixequin un veritable programa que lluiti contra aquestes polítiques racistes. Un programa que plantegi un conjunt de mesures per a unir les files de la classe treballadora, nativa i estrangera. Mesures com: A baix les reaccionàries lleis d’estrangeria!, Pel tancament dels CIEs! Regularització ja! Per plens drets als immigrants i refugiats, papers per a tots amb o sense contracte, així com l’obertura sense restricció de les fronteres a tots els immigrants i refugiats entre moltes altres.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.