Les monitores de menjador es rebel·len contra les ‘mascaretas de la precarietat’ per Alba F.

Augmenten els contagis a les escoles i les monitores continuem sense EPIs, ni PCR, sota sobrecàrrega laboral i en condicions precàries. La ràbia va esclatar quan les empreses ens obliguen a usar les seves mascaretes, tan precàries com les condicions que ens imposen.

Comença el curs escolar en plena tercera ona de pandèmia. Mentre els contagis a les escoles augmenten i es continuen confinant cursos, les monitores de temps del lleure i menjador, estem exposades a més de mitja hora en contacte amb centenars de nens que han de llevar-se les seves mascaretes per a menjar.

Des de la pandèmia hem començat a estar organitzades, coordinant-nos amb monitores d’altres col·legis i a moltes ens ha ocorregut el mateix: en diverses escoles les empreses externalitzades que ens subcontracten, ens obliguen a utilitzar la mascareta de l’empresa al·legant que “són part de l’uniforme”, encara que res assegura que estiguin homologades i la majoria són de pèssima qualitat. Sota amenaces ens envien comunicats, via grups de whatssap, exigint que la utilitzem i rebutjant la utilització de les quirúrgiques o FP2, entre altres. És a dir, com si fos un mer capritx nostre, que ens surt car per als nostres magres salaris, tenir que comprar les mascaretes adequades que aquestes empreses no ens garanteixen.

A més, en diverses escoles hem hagut d’explicar per què les rebutgem: ens surten butllofes, ens cauen deixant al descobert nas i boca, el material s’humiteja ràpidament i no tenim suficients de recanvi. Però a les empreses privades els dóna totalment igual la nostra salut.

Així va arrencar el nou curs i la ràbia va esclatar. Tornem a organitzar-nos i per descomptat totes ens les arreglem per a cuidar-nos com correspon i utilitzar les mascaretes pertinents, rebutjant àmpliament les "mascaretes de la precarietat”. Perquè el fet en si mateix explica moltes altres qüestions més de fons.

Sota la mascareta, la nostra precarietat

Mentre els caps d’aquestes empreses ens maltracten amb aquestes ridícules exigències, hem començat el curs sense EPIs adequats, sense que ens haguessin fet el PCR obligatori tal com es va decretar des d’Educació. A més, continua la sobrecàrrega de treball enfront de les noves normes i som nosaltres les que hem de desinfectar i netejar les taules, servir les safates de menjar a cadascun dels nens i per descomptat, tot això sense descarregar-nos de les tasques anteriors.

D’altra banda, una gran quantitat de monitores no han estat reincorporades al nou curs, a moltes de les nostres companyes acomiadades durant el començament de la pandèmia al març de 2020 per estar sota contractes d’obra i servei. Com si no es necessités el doble de personal en la situació desastrosa que estem vivint a les escoles.

Per tot això, la ràbia de les mascaretes de la precarietat, simbolitza tota la precarietat habitual que vivim les monitores de temps lliure i menjador.

Com venim denunciant, estem externalitzades i empreses com Aramark o Endemar, Paideia, Diverjoc, Cuina justa o la Pere Tarrès, entre altres, són les que ofereixen serveis d’educació extraescolar però també de servei d’àpats i cuina. Obtenen alts guanys dels centres públics no sols a costa dels nostres baixos salaris i condicions de precarietat, sinó també de la molt mala qualitat del servei d’alimentació.

Després de la pandèmia tot ha empitjorat, i si ens toca un nen o nena en confinament del nostre anomenat ‘grup bombolla’, no tenim si més no una màscara en condicions, ni baixes mèdiques, ni PCR.

Hem estat un dels col·lectius més perjudicats, sent que, només a Catalunya, som més de 20.000 persones a les quals al març s’han acomiadat o suspès el seu contracte amb ERTEs i passem a cobrar entre 200 i 300 euros, unes altres ni tan sols han cobrat des de març i altres milers sota contracte d’obra i servei ni tan sols van tenir dret a una prestació.

Les nostres reivindicacions són molt clares: la internalització a l’educació pública. Denunciem els interessos milionaris de les grans empreses privades que fan el seu negoci a costa de la precarietat de les treballadores. Com a mesures urgents exigim: increment del material higiènic i de seguretat per a treballar. Condicions igualitàries per a les proves PCR i aïllament en cas que el nostre grup sigui confinat. Reforç del personal de neteja. Contracte fix discontinu per a totes les treballadores. Ser part i visibles dins de la comunitat educativa, perquè sense nosaltres, no funcionen les escoles!

https://www.esquerradiari.cat/Les-monitores-de-menjador-es-rebel-len-contra-les-mascaretas-de-la-precarietat?bclid=IwAR0_blJB9Io9CSGmWCdJTGelXAb68MhmpZqU9VZQ3htbvo5y0GCGJdhKOf8