Suïcidi juvenil, una urgència de salut pública per Helena Martín

El CNJC reivindica un pla nacional de prevenció del suïcidi amb perspectiva específica per a joves i la inclusió de l’educació emocional com a assignatura obligatòria

A Catalunya, la primera causa de mort entre la població de 15 a 34 anys és el suïcidi. El 25% dels adolescents reconeix haver tingut almenys una vegada ideació suïcida i el 7% haver-ho intentat, apunten les dades de l’Institut Nacional d’Estadística i l’IDESCAT. Tot i que cada any es produeixen més de 10.000 intents de suïcidi entre la població catalana de totes les edats, segueix regnant un silenci social al voltant d’aquest tema, que crea dificultats per posar solució al que l’Organització Mundial de la Salut ja ha proclamat com un problema de salut pública.

Arran d’una sessió monogràfica que va proposar el Consell Nacional de Joventut de Catalunya a la Comissió de Polítiques de Joventut sobre salut mental i prevenció del suïcidi juvenil, el juliol del 2019 es va aprovar al Parlament una moció per incorporar la perspectiva juvenil i de gènere en l’àmbit de la salut i l’educació a través de demandes com la inclusió de l’educació emocional a les escoles o l’equilibri territorial pel que fa a recursos destinats a salut mental. Per ara, un 86,1% de la població jove presenta malestar emocional i, malgrat les demandes de les entitats de salut mental, encara no s’ha implementat cap pla de prevenció del suïcidi a Catalunya. “La mort per suïcidi és el tabú del tabú: ens parla de la mort i del pecat judeocristià de treure-se-la, és un fracàs de la societat perquè evidencia que ens espanta reconèixer les nostres vulnerabilitats”, diu Anna Canet, psicòloga i vicepresidenta de l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS).

El silenci en matèria de suïcidi és tan gran que el desconeixement ha construït mites encara molt arrelats en l’imaginari col·lectiu. Entendre com se sent una persona amb ideació suïcida, afirma Canet, és un bon exercici per donar veu a aquest problema de salut pública i desmentir totes les informacions equivocades sobre el tema. “La persona que se suïcida no vol morir, vol deixar de patir. L’única sortida que veu per deixar de sentir aquest dolor és morir”, exposa Canet. La psicòloga posa èmfasi en la paraula “decidir” que sol acompanyar el suïcidi, i que per a ella és errònia: “Una decisió la prens quan tens dos camins, les persones amb pensament suïcida estan tan desesperades que només veuen un camí, la mort”.

Un 86,1% dels joves presenten malestar emocional, però encara no s’ha implementat cap pla de prevenció del suïcidi a Catalunya

En la guia ‘Encarem el suïcidi. Orientacions i eines per a entitats juvenils’ del CNJC s’explica que no hi ha un únic motiu, sinó que és un procés acumulatiu en què la persona es va fragilitzant per situacions complicades que se sumen a factors de risc, com podrien ser patir assetjament, viure en situació de precarietat o formar part d’un col·lectiu com el LGTBIQ+. Aquest patiment no sempre es porta en silenci: de fet, 9 de cada 10 persones que se suïciden mostren la seva intenció d’alguna manera i es calcula que per cada suïcidi consumat hi ha hagut 20 temptatives. Tot i això, l’estigma que suposa reconèixer un intent de suïcidi en públic dificulta que persones que ho han experimentat vulguin donar

el seu testimoni.

.

Dades sobre el suïcidi a Catalunya a l'informe 'Encarem el suïcidi juvenil' / CNJC

La particularitat de la primera joventut

Isaura González, secretària política del CNJC, ressalta l’adolescència i la joventut com a etapes especialment vulnerables, sobretot perquè els intents de suïcidi a l’adolescència són freqüents entre els 14 i els 15 anys: “Són edats molt canviants, sentim molta pressió des del món adult per encaixar en determinats cànons, ens trobem amb molta precarietat i exigències i alhora se’ns infantilitza”. Canet hi està d’acord: “Parlem amb ells de sexe segur i de drogues i no parlem mai del primer perill que tenen, que a escala estadística és el suïcidi”. Per això des del CNJC es reclama una millor coordinació entre els centres de salut mental infantils i adults, així com un servei específic per a joves en matèria d’atenció a la salut mental i al suïcidi, que els òrgans de govern encara no han posat sobre la taula.

La prevenció del suïcidi, afirma l’OMS, és un ”imperatiu global” que cal incloure amb urgència entre les prioritats de salut pública mundial. Per ara, l’Agència de Salut Pública ha informat que l’elaboració del Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi 2020-2024 està “en marxa” i que aquest “es planteja com un pas endavant en l’acompliment de les línies estratègiques de l’OMS en relació amb la prevenció dels suïcidis”.

La psicòloga Canet exposa que, d’entre els factors protectors que s’haurien de promoure per a una bona prevenció del suïcidi i que haurien de formar part del pla nacional, hi ha una “part molt important d’educació emocional, de resolució de conflictes, de saber tolerar la frustració i tenir una bona comunitat i relacions de confiança que permetin expressar els sentiments”. La secretària política del CNJC coincideix que “l’educació emocional hauria de ser una assignatura obligatòria per aprendre a gestionar emocions des de ben petits, ja que no ens parlen dels processos emocionals que patim. Passem la joventut sense entendre per què ens sentim com ens sentim, enfoquem els problemes negant certes emocions en lloc de sentir llibertat per parlar de malestar emocional i fins i tot de pensaments suïcides”.

L’acompanyament és imprescindible, ja que la probabilitat que un jove d’entre 14 i 19 anys ho torni a intentar és del 50%

Poder compartir les emocions i la ideació suïcida és fonamental per a la prevenció de l’acte suïcida. Canet explica que és primordial escoltar un jove que presenta malestar i pensament suïcida: “Donar l’oportunitat d’expressar-se ja és molt, molt poques vegades el jove trobarà una persona amb qui pugui treure el que té dins”. En aquesta conversa és important preguntar al jove sense tabús si té pensaments suïcides i, segons exposa la guia ‘Encarem el suïcidi’, s’ha de reconèixer el seu patiment, s’han de ressaltar les seves capacitats, se l’ha d’animar a buscar ajuda i, sobretot, no se l’ha de jutjar o fer de menys el seu pensament suïcida amb frases com “No diguis bajanades!”. També és recomanable no minimitzar els seus problemes, no donar receptes de positivisme ni fer comparacions que puguin fer sentir-lo malament o culpable.

L’acompanyament previ i posterior a un intent de suïcidi és imprescindible, ja que la probabilitat que el jove ho torni a intentar en un màxim d’un any és del 50% en joves d’entre 14 i 19 anys. Un dels àmbits on també es pot fer l’acompanyament és en l’associacionisme, apunta el CNJC, un espai normalment habituat a prioritzar l’educació emocional i que ha de comptar amb protocols per limitar la improvisació i assegurar una bona gestió d’un intent o d’una mort per suïcidi dins de l’entitat juvenil.

Joves i intents de suïcidi. Dades de l'informe 'Encarem el suïcidi juvenil' / CNJC

Com acompanyar en la mort per suïcidi?

En cas de mort per suïcidi d’una persona jove, apunta la psicòloga i fundadora de l’associació Després del Suïcidi Cecília Borràs, “l’impacte no només afecta la família sinó a tota la seva xarxa social”, per això l’atenció també s’ha d’oferir en el marc dels espais associatius de les quals el jove formava part. “Totes les morts són doloroses, també la de la gent gran, però la d’una persona jove pren un sense sentit. ‘Tenia tota la vida per davant’ és la frase que més es repeteix”, diu Borràs, especialitzada en acompanyament i dol. “En la mort per suïcidi encara avui hi ha un estigma, quan mor una persona jove per suïcidi la gent creu que té dret a jutjar i opinar, hi ha el judici social que l’entorn no ha fet prou”, explica la membre de Després del Suïcidi.

“Els grups d’ajuda mútua són una bona manera per començar a trencar la prohibició social de parlar-ne” diu la psicòloga Cecília Borràs

El dol per mort per suïcidi, clarifica la psicòloga, també és diferent en joves que en persones adultes: “Els joves van a buscar el suport al seu grup de referència, a vegades fora de la família, i tenen una forma de processar el dolor diferent a la dels adults”. En el procés de dol, i al cap d’un temps de la mort de l’ésser estimat, una opció que aconsella Borràs és la dels grups de suport mutu, que són voluntaris, horitzontals i promouen l’escolta activa i el respecte entre els seus integrants, que comparteixen la pèrdua d’una persona propera per suïcidi, exposa Darío Nogués, participant de grups d’ajuda mútua durant molt de temps i coordinador d’aquests a l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent. En aquestes sessions els integrants poden sentir-se compresos, poden entendre el dol d’altres persones i poden experimentar el que Borràs defineix com a “efecte mirall”, és a dir, que allò que jo li dic a l’altre pot servir-me també en el meu cas.

Amb una llarga experiència acumulada en aquests grups, Nogués exposa que, pels efectes que té una mort per suïcidi i l’estigma i el tabú que l’envolta, “els grups d’ajuda mútua entre iguals són una bona manera per començar a trencar la prohibició social de parlar-ne i per integrar el que s’ha viscut i no guardar-ho en una caixa negra i deixar-ho fora, sinó obtenir-ne un creixement personal”. “A mi m’han aportat molta tolerància: davant de tota mort traumàtica o experiència amb un gran impacte, les persones fem el que podem i posem a la pràctica el que hem anat aprenent al llarg dels anys, i això és un bé preuat que podem compartir amb els altres”, afirma Nogués.

La salut mental de les persones joves, una prioritat

Laura Aznar / @LauraAzLlu

En paral·lel a aquest procés d’ajuda mútua entre iguals, l’associacionisme i l’entorn proper poden acompanyar les persones afectades per la mort d’un jove per suïcidi, tot i que a vegades, afirma Borràs, pot semblar incòmode: “Què li dic? A vegades no necessitem que ens diguin res, un silenci respectuós pot significar que fas costat a aquella persona o ser proactiva i proposar coses a fer pot ajudar”.

Isaura González comenta que des del Departament d’Educació ja s’han posat en marxa formacions en matèria de suïcidi per al professorat, però que encara hi ha molt a fer. Una de les reivindicacions que pronuncien des del CNJC és el desequilibri territorial pel que fa a recursos en salut mental: “A Barcelona hi ha una unitat de prevenció de suïcidi que rep persones que han comès un intent de suïcidi i els ofereix atenció psicològica. En canvi, a la resta del territori no existeix cap unitat igual, hauria d’existir-ne almenys una a cada capital”.

De fet, a Barcelona es va crear aquest estiu un telèfon de prevenció del suïcidi que funciona les 24 hores en col·laboració amb el Telèfon de l’Esperança, i que se suma al Codi Risc Suïcidi, implantat a tot Catalunya i que té l’objectiu de disminuir el nombre de suïcidis i registrar-ne tots els intents. Anna Canet, però, denuncia que la sanitat pública dona una atenció psicològica deficient en matèria de salut mental i suïcidi: “No pot ser que una persona amb ideació suïcida que necessita atenció urgent, rebi hora per d’aquí a 4 mesos amb una psiquiatra. Hi ha gent que no té mitjans per anar a un psicòleg privat i la sanitat pública no els dona solucions”.

https://www.elcritic.cat/reportatges/suicidi-juvenil-una-urgencia-de-salut-publica-72370