‘L’educació social: de la justícia restaurativa a la justícia social’, per Federico Diego


La possibilitat de reparació i conciliació amb la víctima practicada en la justícia juvenil o l’abonament de la responsabilitat civil al llarg de la condemna pels agressors són formes de respondre al comportament criminal per equilibrar les necessitats de la comunitat, les víctimes i els delinqüents. Juntament amb d’altres disciplines, l’educació social segueix realitzant en diversos centres el treball quotidià que fa possible l’ acompanyament personalitzat de l’itinerari de cada persona, més enllà d’estar momentàniament exclosa, marginada o condemnada.

S’han protagonitzat algunes experiències puntuals. Al principi molt discretes, però a poc a poc més conegudes ,mirant d’afavorir el diàleg entre víctimes i agressors. Entre d’altres són reconeguts els exemples pioners a Irlanda del Nord amb el recolzament de Desmond Tutu, a partir de la seva gestió a la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació a Sudàfrica (2006-200).També molt abans a Itàlia en el procés amb les “Brigades Rose”; o a Espanya (2011-2012) amb les trobades ‘restauratives’ promogudes a Euskadi a les presons de Nanclares de Oca, Madrid-Ocaña, Villabona (Astúries) a partir del moment en què ETA aturà l’ anomenada lluita armada. Més recent l’estratègia restaurativa impulsada a Colòmbia per finalitzar amb del terrorisme de les FAR.

Un diàleg voluntari entre víctima i ofensor, pretén a casa nostra que joves que, no han entrat del tot en el sistema penal, o adults puguin estalviar-se la presó alhora que prendre consciència d’ aptituds pròpies i de recolzament de la comunitat per recuperar el propi destí. Aquestes alternatives o solucions amb joves que han ofès o perjudicat una víctima són cada vegada més nombroses. Tanmateix només testimonials en adults empresonats.

Programes formatius substitutius de la presó per delictes de violència de gènere o amb el recolzament de les pròpies famílies (LÍMITS) i adolescents (MIRALL) denunciats per violència filio-parental, dissenyats, impartits i avaluats a Catalunya (2007-2014) i que realitzarà el 2021 la seva desena edició, són petites passes per donar resposta a la violència contra els adults, per prendre més consciència i canviar la forma de pensar, sentir i actuar. Treballar plegats per al rescabalament dels danys que hagin patit les víctimes per part dels infractors, en el bell mig de la comunitat de ciutadans, sense voler amagar o aplaçar, diferir –sine die – respostes plausibles i resolutives que la ciutadania demana.

La revisió de la tradicional justícia retributiva és d’interès per als justiciables i per als operadors per fer-la més eficient i fugir del risc d’esdevenir una mena de venjança oficial.

Cal seguir avançant cap als processos restauratius com en altres legislacions per acabar amb la pena de mort, i amb la ‘presó permanent’ i la ‘cadena perpètua’.

El càstig físic o la privació d’aliment als més desheretats, la guerra o l’esclavatge i tràfic de persones són el síndrome -conjunt de símptomes- de la injustícia. Hi haurà que revisar Nacions Unides i els estats hauran de promoure altres camins contra l’ofensa i, a favor de les víctimes. Un altra justícia més fonda, que sigui una solució eficaç; restauració tant per a la víctima com per a l’ofensor i així obtenir la pacificació de la comunitat.

Hi ha que construir un futur diferent amb un altra forma d’ensenyar, jutjar i actuar , amb alternatives lliçons, sentències, arengues, parlaments o discursos que més enllà de repetir i justificar aquell bíblic ‘ull per ull, dent per dent’ (Dt.19,17-21) arrelat en el càstig individual; és més complex organitzar sistemes o processos restauratius entre víctima i agressor però són més eficients i curatius, per sembrar el futur.

No hi ha que regatejar esforços per obtenir la pacificació i la reconciliació, per acabar amb la devastació que deixen les guerres. Per això és imprescindible invertir en la pau, fruit de la justícia. Oferint l’ incentiu de desenvolupament sostenible, tant comunitari com personal i que representi aturar la construcció de màquines d’ infringir sofriment i dolor.

Mirarem de no oblidar ni la invisibilitat dels privats de menjar o de llibertat, ni tampoc el creixement exponencial dels benefici del capital, amb l’empobriment creixent i oblidat de més víctimes col·laterals. Vigilem de no restar distrets per unes o altres retòriques per justificar i diluir la responsabilitat col·lectiva i personal davant la injustícia de tants innocents.

Des de l’educació social volem caminar cap una renovada Justícia social universal per no seguir diferint més el compliment dels objectius del Mil·lenni, l’Agenda 2030. Tant de bo la resposta a la pandèmia Covid-19 sigui l’hora del pragmatisme per globalitzar la solidaritat a partir de micro-projectes restauratius.

A partir de l’interès general, en una economia col·laborativa i valors participatius i solidaris, podrem seguir treballant per un altra justícia

*FEDERICO DIEGO ESPUNY és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona.

https://www.marfanta.com/2021/02/21/leducacio-social-de-la-justicia-restaurativa-a-la-justicia-social-per-federico-diego/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.