Senyals d’alarma abans del suïcidi: Què s’ha de fer si tens pensaments suïcides

Aquest article és molt interessant i dóna molta informació, des d'una vessant professional. 

No pretenguem confondre, enganyar i mentir quan volem amagar una mort accidental barrejada amb un consum de tòxics, fent-la passar per un suicidi per voler amagar la nostra responsabilitat... 

Sobretot cal tenir respecte! A vegades la culpabilitat coloreja una realitat, que és difícil d'acceptar i que ens acompanya tota la vida.

Llevar-se intencionadament la vida és més freqüent que no ens pensem. El 2020 es van suïcidar 3.941 persones a Espanya, a raó de 2.930 homes i 1.011 dones. I el nombre de suïcidis tendeix a augmentar si comparem els resultats amb altres anys: el 2000 el nombre va ser de 3.393 morts per suïcidi, i el 1980 es van perdre 1.652 vides.

La taxa de suïcidis és de 8,32 per cada 100.000 habitants, una xifra inferior a la mitjana mundial, que arriba a 9,41 per 100.000 habitants. Si bé aquesta dada és fins a un cert punt esperançadora, el cas és que a Espanya se suïciden onze persones al dia de mitjana. Aquestes estadístiques ens haurien de fer rumiar. Aquests suïcidis es podrien haver evitat en certa manera? Perquè és possible que el suïcida doni indicis abans de prendre una decisió tan tràgica.

Es calcula que una de cada vint persones provarà de suïcidar-se algun cop a la vida; i tots els suïcidis es podrien evitar amb intervencions adequades.

Pensaments i sentiments suïcides

Molta gent té pensaments suïcides alguna vegada. Segons les circumstàncies potser no et trobes capaç de tirar endavant. I, d’acord amb alguns experts, és habitual que tinguis algun dels sentiments o pensaments que enumerem:

• Desesperança o manca de motius per viure
• Tristesa i aclaparament per culpa de sentiments negatius
• Patiment insuportable que sembla no tenir remei
• Sentiment d’inutilitat: pensar que els altres ni t’estimen ni et necessiten
• Desesperació: no hi trobes alternatives
• Sensació de nosa: els altres estaran més bé sense mi
• Estranyesa en la percepció del cos o entumiment
• Fascinació per la idea de la mort

Cal saber que, sigui com sigui pel que passes, pensar en el suïcidi no significa que al final l’hagis de cometre, ni tampoc que alguna cosa va molt malament dins teu; és tan sols un símptoma que la tristesa t’ha trasbalsat puntualment, o que has passat per un trauma o tens un dolor difícils de suportar.

Senyals d’alarma

Tothom, sense diferència d’edat, de gènere o de formació, pot tenir pensaments suïcides; i, encara que de vegades és difícil d’identificar si algú els experimenta, hi ha unes quantes “banderes vermelles” que ens en donen pistes.

Si algú que coneixes té pensaments suïcides, potser li notaràs certs canvis en el comportament, com ara que s’aïlla i evita el contacte amb les persones estimades, experimenta canvis d’humor o mostra símptomes d’ansietat. Fins i tot et pot fer l’efecte que actua a la babalà i el pots enxampar dient mal d’ell mateix. Uns altres senyals reveladors són que es torna més reservat o introvertit , i que dorm massa o ben poc.

Altres indicis que fan pensar que es tenen pensaments suïcides són:

• Si la persona parla de solitud, de trobar-se atrapada i de manca d’esperança
• Si afirma que no hi ha motius per viure
• Si deixa de tenir cura de si mateixa
• Quan fa testament, o es desempallega o regala les seves coses
• Els canvis en l’alimentació, fins al punt que s’aprima o s’engreixa de manera exagerada
• Els estats colèrics o els desigs de venjança
• Si parla del suïcidi com a solució dels problemes

Totes aquestes actituds i reaccions revelen problemes de salut mental; per tant, és important que ajudis els qui formen part del teu cercle íntim mentre passen per aquests tràngols.

Factors de risc del suïcidi

Hi ha res que faci augmentar el risc de suïcidi? La resposta és que no hi ha un únic desencadenant, però sí que hi ha factors que poden influir en certes persones més propenses al suïcidi.

És probable que el factor de risc principal sigui una temptativa de suïcidi anterior; amb tot, sembla que només una petita part dels supervivents de suïcidi mor posteriorment per aquesta raó.

Hi ha molts motius per tenir pensaments suïcides, com ara un canvi important a la vida, un mal humor constant que perdura en el temps, la pèrdua d’un ésser estimar, entre d’altres com:

• Tenir un trastorn mental
• Trobar-se sense feina, o no estar de gust amb l’ocupació actual
• Rebre un diagnòstic de malaltia greu
• Patir una malaltia crònica
• Patir assetjament o aïllament social
• Tenir un historial familiar amb suïcidis
• Viure sol o separar-se
• Tenir dependència de l’alcohol o d’altres drogues
• Manifestar rebuig a l’hora de cercar ajuda
• Ser a la presó

En realitat, qualsevol canvi a la vida afecta els sentiments, i tothom les pot passar magres.

Parlar amb algú amb pensaments suïcides

Fins a dues terceres parts dels suïcides diuen què pensen abans d’actuar. Així doncs, si algú et revela cap pensament d’aquesta mena, creu-te’l. Hi ha moltes maneres d’ajudar-lo:

Comença-hi una conversa

Com a primera mesura fes-li saber que no està sol i que és bo que en parli. Potser et costa, i és ben normal no saber què has de dir. Comença fent preguntes breus però directes, com ara: «explica’m que…» o «què penses de…». Aquesta mena de demandes obertes potser l’animen a fer-hi referència.

Sigues directe

Les preguntes molt directes, com ara «has pensat en el suïcidi?», són del tot adequades perquè comenci a parlar sobre quins pensaments té. Potser és una conversa incòmoda, però ajuda l’altre a explicar-se amb franquesa. I, quan respongui, para-hi atenció i fes-li més preguntes obertes sense expressar opinions ni consells.

Centra’t en com se sent i no miris de resoldre-li el problema. Amb això li faràs veure que te l’escoltes i que t’importen les coses que t’explica. Tria bé el moment i el lloc per parlar-hi, de manera que es trobi de gust per expressar-se. Deixa’l prendre’s temps; per a ell és molt important de trobar algú que li demostra de manera incondicional que el vol ajudar.

Mostra’t respectuós

Fes-li saber que entens que ho passa malament. Evita de minimitzar o de descartar cap pensament o sentiment que et manifesti, per més banal que et sembli, i no el jutgis. Ha de saber que l’escoltes, i que li dedicaràs tant de temps com vulgui.

Tanmateix, no hi ha una manera modèlica d’encetar aquestes converses. El fet principal és que sàpiga que li fas costat.

Ofereix-li ajut

Servirien coses tan simples com preparar-li un cafè o anar-hi a fer un tomb. També et pots oferir a trobar ajuda professional i parlar-ne amb el seu metge o cercar suport en línia.

Si tens pensaments suïcides

Has de saber que no cal que facis front en aquests pensaments tot sol i que tens suport a disposició. Si estàs aclaparat per la situació i et superen els pensaments i els sentiments negatius, val més que demanis ajut.

Truca a un telèfon de suport

En trobaràs diversos a Google. Introdueix al cercador «línia d’ajut per al suïcida» i te’n sortiran uns quants per triar. Una possibilitat és el telèfon de l’esperança, que fa més de 50 anys que funciona a Espanya: https://telefonodelaesperanza.org/contacto

Parla’n amb el metge

Demana hora al metge de família, que avaluarà el teu cas i et derivarà als especialistes apropiats; probablement et visitarà un psicoterapeuta, a qui podràs explicar els sentiments i els pensaments, o bé un psiquiatra, que et prescriurà, si cal, quins medicaments has de prendre.

Cerca el suport de la família i els amics

Potser t’és difícil, però has d’explicar què et passa al teu cercle d’amics o a la família. És un pas imprescindible per controlar els pensaments suïcides. Dir com et trobes representarà un bon descans i trobaràs suport per decidir quina és la millor manera en què et poden ajudar.

No t’identifiquis amb els teus pensaments

Recorda que els pensaments sobre el suïcidi només són pensaments. No hi has d’intervenir ni actuar, per més feixucs que se’t facin o més constants que siguin. No has tingut sempre aquests pensaments, perquè les emocions canvien, i tornaran a canviar. Prova d’escriure un diari en què anotis què penses. Potser t’ajuda a entendre en profunditat els teus sentiments.

Concentra’t en el present

Només cal que superis aquest entrebanc d’ara. Sigues atent amb tu mateix. Mira de no pensar gaire en el dia de demà i concentra’t en el present. Fes coses que t’agradin i prova de distreure’t: obsedir-se en els pensaments els pot reforçar, i aleshores és més difícil de controlar-los. Surt amb el gos, truca a un amic o escolta música. Fixa’t petits objectius, que et facin estar pendent i t’abstreguin.

Identifica els aspectes positius

Fes una llista amb les coses positives de la teva vida i d’allò que t’agrada de tu. Et semblarà difícil, però mira d’afegir-hi entrades noves cada dia: una activitat amb què t’ho has passat bé, un comentari agradable que algú t’hagi adreçat, un gest amable que hagis tingut amb una altra persona.

Cuida’t

Si t’hi veus amb cor, fes exercici, per secretar hormones del benestar que tenen un efecte positiu en les teves emocions. Si et vols relaxar, mira de trobar temps per fer activitats que t’hi ajudin: una passejada pel camp, un bany amb aigua tèbia, les lectures dels teus llibres de capçalera. La meditació, la pràctica de l’atenció plena o mindfulness i les tècniques respiratòries et poden fer un gran servei, també.

https://www.mgc.es/ca/blog/senyals-dalarma-abans-del-suicidi-que-sha-de-fer-si-tens-pensaments-suicides/