Calidoscopi d'Educació Social

Parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita La població penada torna a la nostra societat, en la que han canviat moltes coses, el nombre de persones, el seu origen i procedència, la cultura i la religió, la situació legal, la percepció social que se’n té i el tipus de drets de les persones que han passat per la presó. El passat diumenge 20 de novembre un excel·lent reportatge al 30 minuts de TV3 , ens apropà al món de la reinserció a través de diversos testimonis, a empresaris, terapeutes, representants públics i treballadors del tercer sector. I és que parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita. La reinserció social d'exreclusos i exrecluses, genera una gran inquietud, ja que la societat no sap com és una persona que hagi estat reclosa un cop ha sortit de la presó. De les persones que hi ha a Catalunya en risc d’exclusió social, un col·lectiu el trobem entre la població sota mesures penals. Aquestes persones es caracteritzen per u...

  "No et rendeixis, per favor no cedeixis; encara que el fred cremi, encara que la por et mossegui, encara que el sol s’amagui, i emmudeixi el vent, encara hi ha foc a la teva ànima, encara hi ha vida en els teus somnis".

Serveis socials. Eix Malauradament massa gent pensa que els serveis socials no donen resposta a les necessitats reals de les persones i que estan massa burocratitzats El sistema català de serveis socials està format per un conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població. El Sistema està integrat pels serveis socials de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions. Tots aquests serveis configuren la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Hi tenen accés els ciutadans i ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea empadronats i aquelles persones es trobin en situació de necessitat personal bàsica, segons la legislació vigent en matèria d'estrangeria. Pels menors d'edat, l'atenció social també està garantida, tal i com ho recullen els convenis internacionals dels drets dels infants. L'administració pú...

No hi ha cap limitació per a adquirir-ne perquè és una substància no sotmesa a fiscalització El popper és una substància que serveix per a netejar vinils o productes de pell. També per a drogar-se. En el lot per a sortir de festa és incontestable que hi ha les cerveses i els combinats. Ara, a les butxaques i les bosses, ara també podem trobar-hi petits pots de vidre plens de nitrit d’amil, de popper. Fa una olor semblant a dissolvent de pintura, és una substància líquida que s’inhala i deixa “ col·locat ” efímerament. Produeix un efecte estimulant i vasodilatador que es percep al cap de pocs segons. Causa una sensació d’eufòria, lleugeresa, i augment del desig sexual, i també de cert mareig. Tanmateix, tots aquests efectes desapareixen de pressa i donen pas a una sensació d’esgotament. El popper apareix, primerament, en els nuclis d’homes gais de Califòrnia, concretament a San Francisco. D’ençà del començament dels anys setanta s’ha anat fent un lloc al menú farmacològic dels joves nor...

Escriptura especular. Eix Els infants que practiquen una escriptura en mirall col·loquen les lletres i fins i tot els nombres, de dreta a esquerra Cal parlar avui de l'escriptura especular, aquesta la podem veure quan es van traçant amb el llapis sobre el paper signes, en la direcció oposada a la que utilitzen la majoria de les persones. Aquest fet aconsegueix mostrar-nos una imatge especular de l'escriptura normal, l’observem al revés i si volem que tingui una aparença normal cal que sigui reflectida en un mirall. La podem trobar en els infants que justament aprenen a escriure, és durant aquest període, quan l’escriptura especular pot manifestar-se a través de la inversió en pla horitzontal d’algunes lletres. Trobem alguns casos més rars, quan hi ha una inversió tant dels caràcters com del sentit de l’escriptura, en aquesta ocasió de dreta a esquerra. Els infants que practiquen una escriptura en mirall col·loquen les lletres i fins i tot els nombres, de dreta a esquerra. És un...

L'Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni de col·laboració en el marc del fons Next Generation amb Hogar Sí i Provivienda per a atendre 175 persones Imatge d'arxiu d'un sense-sostre (fotografia: Juan Lemus). Dues associacions amb la seu central a Madrid, Hogar Sí i Provivienda, han signat un conveni de col·laboració amb l’ Ajuntament de Barcelona per atendre vora dues-centes persones sense sostre. Té una dotació de 7,6 milions d’euros que provenen del fons d’inversió Next Generation de la Unió Europea. Els gestiona el Ministeri de Drets Socials espanyol i Agenda 2030 a partir del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que és l’estratègia de l’estat espanyol per a reparar els danys causats per la pandèmia de la covid. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per VilaWeb diuen que el conveni no implicarà cap cost per a les arques municipals, més enllà de la feina dels tècnics de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). L’objectiu de l’acord és “ca...

Setena edició d’aquest cicle que dona veu a professionals i activistes de diferents àmbits per conèixer les realitats que estan vivint i a quins reptes s’afronten. Alhora que vol generar un espai de debat i de construcció de coneixement col·lectiu amb els participants. Els i les conferenciants se centren sobre diversos elements que posen en tensió la societat marcadament individualista, patriarcal i competitiva enfront de metodologies situades en la cura i la construcció comunitària. PROGRAMA 1. El decreixement com a alternativa al col·lapse mediambiental Dilluns, 7 de novembre, a les 15.30h A càrrec de: David Mesa, arquitecte i membre de l'AVV de Montbau i l'Hort d'en Tomàs. 2. Els drets de les persones trans Dijous, 10 de novembre, a les 15.30h A càrrec d'Izhan Alcántara, il·lustrador i membre de l'Associació Trans Andalusa Sylvia Rivera. 3. La Troca, escola comunitària Dilluns, 21 de novembre, a les 8.30h A càrrec de: d'un membre de l'equip educatiu. Llo...

La violència escolar i l’assetjament escolar, inclòs el ciberassetjament, estan generalitzats i afecten un nombre important d’infants i adolescents. Al respecte, els educadors i les educadores socials tenen  algunes competències que els diferencien d’altres professionals. GettyImages Aquesta violència escolar pot ser devastadora. Els nens i joves afectats poden tenir dificultats per concentrar-se a classe, perdre les classes o abandonar l’escola per complet. Això té un impacte advers en el rendiment acadèmic i les perspectives de futur. L’atmosfera d’ansietat, por i inseguretat és incompatible amb l’aprenentatge i debilita la qualitat de l’aprenentatge per a tothom. El ciberassetjament presenta, a més, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada, ja que els efectes de l’agressió es perllonguen en l’espai i el temps; la persona en rol de víctima es queda sense espais de protecció o seguretat i, per tant, la seva situació de vulnerabilitat és molt ...

Gràcies al meu germà Francesc que és un cercador incansable, he pogut conèixer aquests dos conceptes que m’agradaria compartir amb vosaltres. Tot i que a la xarxa no hi ha gaire informació, he fet una recerca de dades interessants, sobretot entre professionals de l’àmbit de la psicologia i la psiquiatria. Etimològicament de la paraula agelasta, he trobat que és d'origen grec, que significa “el que no riu”, el que no té sentit de l'humor. L’alexitimia és un terme que confon als professionals que no saben situar-la, alguns ho fa com una patologia i d’altres, senzillament com una manera de ser. És una noció clínica que etimològicament procedeix del grec a que significa “no”, lexis, “paraula”, i thimos traduït com a “afectivitat”. Heu de pensar, és de domini públic, que hi ha una correlació directa entre el fet de riure i el benestar físic i emocional, que ens ajuda a reduir l’estrès. Aquest fet repercuteix positivament en la nostra salut física i mental, facilita les relacions soc...

Cooperatives d’iniciativa social . Eix El model cooperatiu és una gran fórmula de gestió, cal actuar i saber identificar aquests elements que resten credibilitat als seus projectes. Perdoneu, però algú ho havia de dir... Les finalitats de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim són la integració i la inserció laboral. L’atenció als col·lectius amb dificultats especials d’integració i d’exclusió social. Quan parlem de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre, ho fem d’aquelles que tenen com a finalitat l’atenció a les persones, tanmateix els seus socis i sòcies no poden repartir-se beneficis i aquests es reinverteixen en la pròpia activitat. Les cooperatives, a Catalunya, es regulen mitjançant la Llei 12/2015, de 9 de juliol, de les Cooperatives de Catalunya. Les finalitats de les cooperatives d’iniciativa social sense ànim són la integració i la inserció laboral. L’atenció als col·lectius amb dificultats especials d’integració i d’exclusió social. També la gesti...