Escriure en mirall

Escriptura especular. Eix

Els infants que practiquen una escriptura en mirall col·loquen les lletres i fins i tot els nombres, de dreta a esquerra

Cal parlar avui de l'escriptura especular, aquesta la podem veure quan es van traçant amb el llapis sobre el paper signes, en la direcció oposada a la que utilitzen la majoria de les persones. Aquest fet aconsegueix mostrar-nos una imatge especular de l'escriptura normal, l’observem al revés i si volem que tingui una aparença normal cal que sigui reflectida en un mirall.

La podem trobar en els infants que justament aprenen a escriure, és durant aquest període, quan l’escriptura especular pot manifestar-se a través de la inversió en pla horitzontal d’algunes lletres. Trobem alguns casos més rars, quan hi ha una inversió tant dels caràcters com del sentit de l’escriptura, en aquesta ocasió de dreta a esquerra.

Els infants que practiquen una escriptura en mirall col·loquen les lletres i fins i tot els nombres, de dreta a esquerra. És un fet totalment normal i no representa cap problema, sempre que aquesta pràctica no continuï més enllà dels 7 anys. Val a dir que sol donar-se en criatures al voltant dels 5 a 7 anys, on els números i lletres són escrits a l'inrevés o en posició contrària a la correcta.

Les raons poden ser moltes i entre elles està que encara no perceben amb claredat si una lletra o número està orientat cap a l'esquerra o cap a la dreta.

Molts professionals apunten que aquest fenomen succeeix per dos factors principals, una lateralitat de l’infant, que encara no està definida, i la capacitat visual que s’està desenvolupant.

La lateralitat és el que acabarà determinant si un infant serà esquerrà o dretà i el desenvolupament de la capacitat visual és el que permetrà retenir la iconografia a la seva memòria. Amb això cal apuntar que, si la capacitat visual no està prou madura, l’infant pot alternar la imatge en el pla horitzontal.

Hi han evidències suficients per afirmar que els infants quan aprenen a escriure, en primer lloc memoritzen la forma de les lletres i posteriorment aprendran la seva orientació, però encara no la tenen clara. Pot dificultar-los l'escriptura en aquesta franja d’edat, no haver desenvolupat plenament ni la visió espacial ni la lateralitat.

Per tant, l'escriptura especular esdevé una manera d'escriure que s'aconsegueix traçant amb el llapis sobre el paper en la direcció oposada a la que és usada per la majoria dels escrivents. La trobem en aquells idiomes que s'escriuen des de l'esquerra cap a la dreta i per part d’algunes persones esquerranes.

A voltes s’han trobat en algunes formes extremadament primitives de xifrat. Com a exemple a l'actualitat la podem veure al capdavant de les ambulàncies, on la paraula AMBULÀNCIA està en escriptura especular. La paraula ambulància està escrita al revés al front del vehicle, s'escriu així perquè els conductors que la veuen pel mirall retrovisor el puguin llegir i li cedeixin el pas.

Els amanuenses (Amanuensis o Ad manum servus) foren antigament, en l'època romana, uns esclaus o lliberts l'ofici del quals era escriure cartes i altres documents per encàrrec del seu amo o patró. Tanmateix, el terme també s'utilitza per a fer referència als escribes de manuscrits d'èpoques anteriors, així com actualment a qualsevol persona que escriu per còpia o per dictat. La tasca del copista va tenir gran importància social en l'antic Egipte, on els escribes o copistes eren molt valorats. Els amanuenses, copistes o escrivans eren entre d'altres els noms que definien a aquelles persones que tenien l'ofici de copiar escrits, passar-los a net o escriure al dictat.

A Barcelona hi van haver unes casetes situades a les Rambles, al costat del la palau de la Virreina, on aquests amanuenses redactaven cartes o omplien documents oficials amb bona cal·ligrafia per aquelles persones analfabetes que no sabien escriure. Aquesta tasca, com es tractava d'un ofici, era remunerada.

Si prenem com exemple, Leonardo da Vinci va ser famós per la majoria de les seves anotacions personals usant aquest mètode, combinant l'ús de sigles i abreujaments per fer més difícil la lectura als altres. Únicament usava la manera estàndard d'escriptura si tenia previst que les seves anotacions fossin llegides per altres persones. Leonardo da Vinci era ambidextre, solia escriure amb l'esquerra, malgrat que la tinta taqués fàcilment si escrivia en escriptura estàndard, d'esquerra a dreta.

Crec que el concepte d’escriptura especular ens pot sonar totalment desconegut. Els infants han de passar per un procés per decidir la seva preferència, si escriure amb la mà dreta o l'esquerra. Un procés que s'anomena lateralitat i és aquí quan moltes vegades es comença a manifestar aquest tipus d'escriptura a l'inrevés.

Els nens i les nenes poden presentar un tipus de lateralitat creuada o lateralitat esquerrana, aquests infants comencen a escriure de dreta a esquerra i necessiten aquest període d'entrenament per poder ensinistrar el tipus de direcció correcta.

Cal comentar també, que pot aparèixer un problema de percepció visual a l'edat on l’infant s’inicia en l’aprenentatge de les lletres i els números. Es considera que a l'edat de 5-6 anys els infants han tenir una percepció totalment avançada de com aprendre i representar alguns grafemes, però hi ha alguns que poden presentar dificultats. En lingüística el grafema, del grec escric, és la unitat mínima de l'escriptura d'una llengua determinada, pot tenir grafies i fonètiques diverses.

Podem apuntar algunes dificultats per aprendre les simetries en lletres com "bd" o "bp" o en els números, fins al punt d’arribar a invertir-los en la escriptura. Són casos que apareixen en ocasions i que formen part de l'aprenentatge de la lectoescriptura. L’infant, però amb 7 anys ha d'haver superat aquest problema perfectament.

Cal tenir en consideració que l’escriure a l'inrevés no és senyal de patir dislèxia, malgrat que els infants amb dislèxia sí que inverteixen els nombre i lletres. Els nens i les nenes que representen aquesta forma d'escriure no tenen generalment dificultats d'aprenentatge ni d'atenció.

“L’escriptura és una llarga introspecció, és un viatge cap a les cavernes més fosques de la consciència, una lenta meditació”. Isabel Allende, és una escriptora xilena, al llarg de la seva trajectòria, Isabel Allende ha venut fins a 65 milions de llibres traduïts a 35 idiomes diferents.

Joan Rodríguez i Serra és educador social