En relació a recomençar...

Parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita

La població penada torna a la nostra societat, en la que han canviat moltes coses, el nombre de persones, el seu origen i procedència, la cultura i la religió, la situació legal, la percepció social que se’n té i el tipus de drets de les persones que han passat per la presó.

El passat diumenge 20 de novembre un excel·lent reportatge al 30 minuts de TV3, ens apropà al món de la reinserció a través de diversos testimonis, a empresaris, terapeutes, representants públics i treballadors del tercer sector.

I és que parlar de reinserció malauradament encara s’ha de fer en boca petita. La reinserció social d'exreclusos i exrecluses, genera una gran inquietud, ja que la societat no sap com és una persona que hagi estat reclosa un cop ha sortit de la presó.

De les persones que hi ha a Catalunya en risc d’exclusió social, un col·lectiu el trobem entre la població sota mesures penals. Aquestes persones es caracteritzen per una manca de formació bàsica i d’experiència professional, opten a treballs no qualificats en condicions precàries i inestables. Aquest limita la seva autonomia personal i econòmica, hi ha una desprofessionalització que provoca hostilitat i de retruc pot provocar reincidència en la delinqüència.

Els internaments perllongats empitjoren el problema de l’exclusió, els interns i internes d’un centre penitenciari o un centre de menors es desvinculen del món laboral. S’observa en l’àmbit laboral trajectòries laborals o professionals amb períodes molt llargs d’inactivitat atès que aquesta situació impedeix acumular experiència.

També cal saber com treballen els educadors i les educadores socials per ajudar a les persones, que han estat a la presó, en la seva reinserció, les habilitats que fan servir i quins ítems treballen per a poder aconseguir que aquesta reinserció sigui total. Existeix encara un estigma social davant les persones que són exrecluses, a banda de la manca de vincle o suport que hi ha en sortir de les presons i la dificultat econòmica, la gran desconfiança que existeix en que recaiguin, i per tant, l'augment en la dificultat de trobar llocs de treball o habitatge, empitjora encara més la reinserció.

Quan parlem de reinserció social, ho fem començant per la persona que ha comès actes delictius i la nostra finalitat és la seva integració social. La reinserció social és el procés que té com a objectiu la readaptació social d’aquells ciutadans que, per causes diverses, s’han quedat al marge. Així s’ha de treballar per assumir els esquemes normatius i els valors del grup.

Cal també incidir en l’adquisició de la cultura o cultures predominants de la societat i els hàbits de conducta normalitzats.

S’ha de facilitar la participació de l’individu en els béns del grup i possibilitar la seva activitat professional.

És necessari per part de la societat i dels professionals l'ajut, la formació i l'acompanyament als presos, i treballar amb la comunitat per tal de poder deixar enrere els estereotips existents cap als exreclusos i les exrecluses.

La Fundació Obra Mercedària canalitza l’Obra Social carismàtica dels Mercedaris de la Província d’Aragó des de fa més de 80 anys, i va ser registrada com a Fundació el 22 de novembre del 2005.

L’ordre va ser fundada en la Catedral de Barcelona l’any 1218 per Sant Pere Nolasc de la mà del rei Jaume I i el protectorat del bisbe Berenguer de Palou, per tal d’alliberar els cristians captius dels musulmans i la pirateria del Mediterrani.

Adaptant-nos als nous temps, la missió de l’ordre és la redempció de les noves formes d’esclavitud, com la dels presos, famílies desestructurades i marginades, dones maltractades, malalts, infants sense recursos.

El treball dels educadors i educadores socials, va dirigit a atendre de manera integral la població penitenciària perquè pugui superar els entrebancs que dificulten la seva integració familiar, social i laboral, partint de l’anàlisi dels factors que dificulten aquesta integració i promovent la seva inserció social i laboral. I no només treballar amb els exreclusos, sinó que també treballar amb la comunitat, perquè puguin entendre la situació d’aquestes persones, i per educar-los a superar els estereotips cap a ells i que sigui acceptat el seu treball cap a la reinserció social i laboral.

Un cop el reclús ha complert la seva pena i queda en llibertat ha de tenir en compte que existeix un registre sobre els seus delictes on queden escrits en el seu historial, aquest fet comporta conseqüències negatives directes, com ara, quan busquen feina. Un cop el reclús surt de presó ha d’afrontar aquests fets i intentar que no es creï una barrera psíquica en el procés per buscar feina.

Hem d’aprendre a i reconèixer a les persones penades com a persones, que podríem ser nosaltres mateixos, i que es mereixen el mateix respecte com a persones. També cal saber que les oportunitats sociolaborals que els puguem oferir han de possibilitar la construcció d’una nova vida, amb els recursos econòmics i socials necessaris.

Es tracta doncs, d’un benefici per a tota la societat, preocupada per la seva rehabilitació i reinserció a la societat, el treball en comunitat ha de suposar una millora en el procés per reinserció sociolaboral.

Totes les iniciatives tenen un valor incalculable en les vides d’aquelles persones a les quals se les acompanya, en un camí dur. Hem de pensar que la vida d’aquestes persones estan plenes de tristor, soledat, malalties... que venen derivades moltes vegades per una manca d’oportunitats, manca de xarxa familiar i social i d’un seguiment en el seu desinternament.

Conèixer la realitat d’aquestes persones, acollir-les i acompanyar-les en el seu procés humanitzador i d'alliberament de manera coordinada amb els serveis corresponents segons cada cas representa una tasca necessària. Són aquests veïns i veïnes les que sovint es troben totalment despersonalitzades, han perdut la seva dignitat, els seus valors, la seva família i es troben sols i soles. També ells necessiten sentir-se estimats, acollits, respectats i valorats.

Us convido doncs a col·laborar, “és impossible la salut psicològica, a no ser que l’essencial de la persona sigui fonamentalment ser acceptat, estimat i respectat pels altres i per ella mateixa”. Abraham Maslow. https://www.obramercedaria.org/ca/

Joan Rodríguez i Serra és educador social