Set de cada deu treballadores de centres d’atenció a la infància afirmen haver patit agressions a la feina

La CNT fa una desena de denúncies a Inspecció de Treball per la manca de protocols i per l’incompliment del conveni en recursos residencials de la DGAIA

El sindicat ha presentat els resultats de l'enquesta a la seu del CEESC a Barcelona | Augusto Magaña

Set de cada deu treballadores de recursos residencials de protecció a la infància i l’adolescència asseguren haver patit episodis d’agressions físiques o verbals a la feina l’últim any, segons una enquesta elaborada per la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya-Balears. El sindicat denuncia que molts d’aquests centres no disposen d’avaluacions ni protocols de riscos psicosocials i assenyala que un 77% de les persones enquestades afirma que la feina els hi genera estrès, ansietat, depressió i dificultat per agafar el son. Per aquest i altres motius, la CNT ha interposat una desena de denúncies davant la Inspecció de Treball, que en la majoria dels casos els hi ha donat la raó i ha obligat a prendre mesures les entitats que gestionen aquests recursos, els quals depenen de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) però estan concertats o externalitzats en la majoria dels casos.

La Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT Catalunya-Balears ha presentat aquest dijous a la seu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) a Barcelona els resultats d’una enquesta que han realitzat a més de 170 professionals de centres de protecció a la infància i l’adolescència. L’Ena Rodríguez, educadora social i membre de la coordinadora, destaca que a partir de les dades recollides a l’estudi es pot arribar a la conclusió que al sector no es fan suficients avaluacions de riscos psicosocials i que hi ha una realitat preocupant d’agressions cap a les treballadores per part dels usuaris. “En teoria és un sistema de protecció, però en realitat no ho és”, assenyala Alba Famadas, membre també de la coordinadora, qui afegeix que les situacions de violència cap a les treballadores són un fet estructural en aquests recursos.

En aquest sentit, tres de cada quatre persones enquestades han assegurat que les entitats per les quals treballen no tenen en compte els efectes negatius en l’àmbit psicosocial que es poden derivar de la seva feina. A més, un 72% de les enquestades ha reconegut que l’empresa per la qual treballen no els hi ha facilitat cap assessorament ni recurs psicològic davant d’una situació d’agressió en el desenvolupament de les seves funcions. Una realitat que, segons el sindicat, certifica les condicions de risc per a la salut que suposa el treball en aquesta mena de recursos residencials de protecció a la infància, on més de la meitat de les professionals ha estat de baixa en algun moment de l’últim any, majoritàriament per la Covid-19, però en molts casos també per ansietat o estrès.

Per aquests motius, la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT va interposar una desena de denúncies davant la Inspecció de Treball entre el maig i el novembre de 2022. Fins ara, la Inspecció de Treball ja ha interposat diverses sancions i ha obligat les empreses a prendre diverses mesures, com ara registrar la jornada laboral, elaborar protocols d’actuació davant de casos d’agressions, fer avaluacions de riscos psicosocials, establir mesures preventives davant de les situacions de violència i garantir espais de descans a l’espai de treball (el 72% dels enquestats ha destacat que no disposen d’una sala habilitada per descansar al seu centre de treball). A més, Rodríguez explica que la Inspecció de Treball també ha alertat que les empreses han de respectar el dret a la desconnexió digital de les treballadores, així com el preavís amb un temps prudencial quan hi hagi canvis de jornades laborals. En aquest sentit, Alba Barruezo, membre de la Coordinadora d’Intervenció Social, subratlla que a hores d’ara encara hi ha centres on no hi ha calendaris ni previsió anual de treball, un fet que afecta la conciliació familiar de les treballadores.

Temporalitat, manca de descansos i tasques que no corresponen

Un altre dels aspectes sobre els quals ha posat la lupa la CNT han sigut les condicions laborals i contractuals de les treballadores d’aquests centres de protecció a la infància. Així, segons les dades extretes de l’enquesta, un 65% de les treballadores no té cap complement salarial, un 80% no ha rebut cap augment salarial a partir dels riscos associats a la Covid-19 i tres de cada cinc critica que no hi ha descansos al llarg de les seves jornades de treball, encara que en certs casos es donin jornades de 12 hores seguides, sobretot en els torns de nit, que és el torn laboral que fa el 23% de les persones que han respost l’enquesta. A més, més de la meitat ha denunciat “l’alta temporalitat” que hi ha als centres i un 46% ha afirmat que el seu contracte no es correspon amb les tasques que desenvolupa a la feina, sobretot perquè en molts casos s’acaben fent tasques per sobre de la categoria contractada.

El sindicat remarca que un dels principals problemes és que en el sector hi ha treballadores amb el grau d’educació social que, tot i que el títol està equiparat amb la llicenciatura, estan contractades amb un salari i unes condicions que es corresponen a les de treballadores amb diplomat. De les persones enquestades per la CNT, un 53% estaven contractades com a diplomades, el 13% com a llicenciades i un 20% com a personal qualificat. A més, el sindicat subratlla que en molts casos les treballadores han de tenir una disponibilitat total, sense cap compensació, per poder cobrir baixes o fer hores extraordinàries, així com estar disposades a fer jornades de dotze hores seguides, molts cops de nit, amb pocs descansos i sense cap regularitat ni bonificació salarial.

Gran majoria de dones i en centres externalitzats

En total, 172 treballadores de recursos residencials de protecció a la infància van respondre l’enquesta de la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT. La immensa majoria —quatre de cada cinc— treballa per fundacions de caràcter privat i només un 6,7% ho fa per una entitat pública. Tot i això, Carlos Álvaro, membre de la Coordinadora d’Intervenció Social, assegura que les situacions que es descriuen a l’enquesta són molt transversals de tot el sector de recursos de protecció a la infància, independentment de quina sigui l’empresa que gestioni el centre. Pel que fa a la tipologia de recursos, un 45% treballa en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE), el 18% en centres d’acollida, el 7% en Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) i el 7% en centres per a infants estrangers sense referents adults. Finalment, l’enquesta ha il·lustrat també l’alta feminització del sector, ja que un 68% de les enquestades són dones, enfront d’un 32% d’homes.

Ara mateix, la Coordinadora d’Intervenció Social de la CNT ja ha posat en marxa una segona enquesta, on es pregunta les treballadores específicament sobre les situacions d’assetjament, violència o discriminació que pateixen als centres. Aquesta enquesta l’estan realitzant juntament amb el CEESC i amb la col·laboració de la consultoria sobre riscos laborals Sepra.

El Social.cat es va posar en contacte amb la DGAIA i amb La Confederació —la patronal de les entitats del tercer sector sense ànim de lucre que gestionen alguns d’aquests recursos— quan es van conèixer els resultats de l’enquesta. Cap de les dues parts ha volgut valorar els resultats de les enquestes ni les denúncies realitzades pel sindicat a Inspecció de Treball.

https://www.social.cat/noticia/18669/set-de-cada-deu-treballadores-de-centres-datencio-a-la-infancia-afirmen-haver-patit-agress