Avui parlem de la immobilitat tònica...

La immobilitat tònica és una resposta cerebral involuntària davant la por. Esdevé una estratègia bàsica de defensa que fa disminuir la nostra capacitat de raonament actuant solament per reflexes i hàbits

Paralitza, no permet lluitar ni demanar ajuda. Afecta principalment a la memòria i, com a conseqüència, qui la pateix explica el que ha passat d’una manera desordenada i confusa.

La immobilitat tònica ens fa reaccionar davant del perill, amb una gran por, una restricció física i ens incapacita per escapar-nos.

També es caracteritza per una gran immobilitat física i verbal, tremolors, rigidesa muscular, baixada de la temperatura corporal (sensacions de fred) i insensibilitat a l'estimulació intensa o dolorosa.

"En xoc", "sense que pogués reaccionar", "amb por a la reacció de l'acusat"... Són frases que es repeteixen en molts escrits d'acusació per delictes de violència sexual. La majoria de les víctimes d'agressions sexuals queden paralitzades per la por.

La immobilitat tònica es relaciona amb les esferes cerebrals i les seves funcions, davant de la por s’activa l’adrenalina, responsable dels actes de fugir o ens paralitza i ens bloquegem.

Quan una vaca es troba en una situació de perill pateix també immobilitat tònica, davant del dolor, del perill o de l’estrès, s’alliberen una gran quantitat d’hormones que generen una paràlisi muscular.

Aquest bloqueig és el més habitual en els casos de violències. Nous estudis en neurociència en relació amb el trauma són essencials per poder entendre com reacciona el nostre cervell. En el cas de quan es produeixen les amnèsies traumàtiques, les alteracions cromàtiques o com apareix un record espontani a mesura que passa el temps després del trauma. Amb el pas del temps, a mesura que l’organisme que ha patit el trauma es va regulant, s’estabilitza i se sent segur, van apareixent el records.

En el cas de la immobilitat tònica, a nivell fisiològic, s’assembla a l’ansietat. Pot aparèixer tensió muscular, sovint al coll i l’esquena que provoca contractures freqüents, la mandíbula rígida i problemes abdominals amb rampes intestinals, diarrea o restrenyiment. Nàusees, mals de cap i problemes per dormir. Opressió al pit, alteracions respiratòries amb sensacions com la manca d’aire, un nus a la gola i la hiperventilació. Palpitacions i/o augment de la freqüència cardíaca, augment de la tensió arterial, tremolors, sequedat de boca i possible disfunció sexual. Manca o augment de la gana, cansament, peus i mans fredes o sudoració excessiva i irritabilitat.

En una situació d’aquest tipus, les reaccions d’estrès es desenvolupen en tres fases: una reacció d’alarma, una etapa de resistència i una etapa d’esgotament. Tanmateix cal tenir en consideració que un silenci o l'absència d'una resposta física de fugida o d'atac no són sinònims de voluntat, desig ni consentiment sinó de tot el contrari.

La reacció d’alarma és una resposta inicial del cos davant del factor estressant i es divideix en la fase de xoc i la de contraxoc.

La fase de xoc és la reacció consecutiva a l’estímul amenaçador. L’organisme reacciona perdent el to muscular amb una baixada de la temperatura que provoca que la persona tingui molt de fred. Com a conseqüència el cos compensa el desequilibri tèrmic iniciant un augment de la pressió arterial i una hipertèrmia, entrant en la fase de contraxoc.

Una etapa de resistència, on es produeix una adaptació a l’estrès i la persona afectada va perdent la simptomatologia anterior.

Finalment apareix l’etapa d’esgotament si no ha desaparegut el motiu que provoca aquest estrès. El cos, per l’adaptació de resistència, retorna als símptomes de l’etapa inicial i en casos realment extrems, pot produir-se la mort. En aquells casos en els que la situació es supera, pot aparèixer un trastorn d’estrès agut o d’estrès postraumàtic.

I és que la immobilitat tònica, a voltes s’anomena tannatosi o estat catalèptic, esdevé aleshores un estat natural de paràlisi que no és exclusiu dels humans. Alguns animals que pateixen diversos estímuls i poden imitar l'estat de mort. S’ha investigat el cas dels taurons que apareixen immòbils com a conseqüència a un únic estímul quan s'inverteixen. Quan després de maniobrar algunes espècies de taurons poden experimentar immobilitat tònica.

Durant la immobilitat tònica, que es produeix en la majoria de vegades, després d'estar invertit durant menys d'un minut, és aleshores quan el tauró es relaxa, la seva respiració es torna lenta i constant. El taurons poden estar fins a quinze minuts en aquest estat, després tornen a la seva posició normal i a nedar sense danys visibles. Segons els investigadors la teoria predominant en que l'estat d’aquesta inversió s’explica per haver provocat un desequilibri fisiològic en els taurons que els porta a una tonicitat de la immobilitat.

Les granotes femelles tenen la capacitat de fingir la seva mort per poder evitar l'aparellament amb un mascle que no els agrada. Segons un estudi publicat a la revista Royal Society Open Science, on podem llegir que són capaces de defensar-se de les coaccions masculines.

Altres mecanismes són, per exemple, fer girar el cos i estirar les potes just abans de l'aparellament podent prendre així un aspecte proper al rigor mortis. Simular la mort és una expressió habitual en amfibis i d’altres espècies, com les aranyes, per poder desempallegar-se dels possibles depredadors.

Podem definir la tanatosi com un comportament en el que l'animal amenaçat aparenta estar mort. Podem afirmar doncs que en aquests casos l’anomenen immobilitat tònica o tonic immobility per la seva traducció de l'anglès, caracteritzada per una paralització muscular on l'animal no respon als estímuls externs.

La immobilitat tònica, és també l’adopció d'una postura sense moviment d'una presa com a resposta al contacte físic i davant la proximitat d’un depredador.

Val a dir que es tracta d'una adaptació no apresa. El fenomen de tanatosi no redueix la visibilitat de la presa ni el seu grau de protecció davant de possibles atacs.

També podem observar una inhibició motora que es va mantenint en un interval variable de temps després de la interacció amb el depredador.

Finalment quan s’acaba aquesta amenaça, tenint en consideració que l'animal no hagi sofert danys, la presa pot tornar al seu estat fisiològic previ.

En el cas d’alguns vertebrats podem observar que presenten una reducció del ritme respiratori, la bradicàrdia quan el cor els batega més lent del normal, un desplaçament anterior d’una part, d’un òrgan, per augment del volum o per una causa posterior que els empeny anomenada protrusió de la llengua i una obertura dels ulls d’una manera desmesurada. Podem afirmar doncs que en molts casos no solament correspon a una adaptació postural, sinó també a una alteració fisiològica.

En el cas de les situacions considerades com estressants s’observen profundes alteracions en els sistemes endocrí, immunitari i el sistema nerviós. Aquestes podem afectar la salut i la conducta, també les funcions executives i la presa de decisions.

En alguns estudis podem llegir que un d'aquests senyals que a vegades podem veure en algun vídeo per la xarxa és la immobilitat dels conills quan els posem panxa enlaire, com quan prenen un bany. El que succeeix és que està patint immobilitat tònica com a mecanisme de defensa davant la por. A un conill en llibertat, li serveix per poder reduir les ferides durant un atac o escapar-se d’algun depredador.

La mort aparent que consisteix en simular la mort o “jugar a la zarigüeya”, comportament en què els animals fan veure que estan morts. Una immobilitat provocada per l’atac d’algun depredador i la podem observar en diversos animals, com en insectes, en crustacis, en mamífers, també en ocells, rèptils, amfibis i peixos. La mort aparent també es coneix com a tanatosi, hipnosi animal, catatònia d'immobilització o immobilitat tònica

La immobilitat tònica que hom coneix com l'acte de fingir la mort és un comportament en el qual alguns animals queden aparentment paralitzats temporalment i no responen als estímuls externs. La immobilitat tònica s’utilitza doncs en comportaments antidepredadors. La podem observar sovint com a resposta a una amenaça extrema. En alguns casos però són els propis depredadors els que l’usen per atreure preses i per guanyar-se a les seves parelles, ajudant a la reproducció.

Darrerament s’ha parlat molt de la immobilitat tònica lligada a notícies sobre agressions sexuals. Si no reflexionem sobre això, és impossible que puguem donar informacions amb perspectiva i rigor. Les inèrcies informatives i els ritmes de les redaccions que influencien negativament en els processos judicials, presenten una certa dificultat per entendre com es pot respectar la intimitat d’una persona al mateix temps que se li dona protagonisme i com diferenciar entre els tipus d’agressions sense donar detalls morbosos.

Deixem que els i les professionals de la justícia facin la seva feina, no vulguem ser jutges i part, la veritat és que no tenim TOTA la informació i ni tan sols ens aproximem a la veritat. És cert que es necessita un canvi de mirada per part de la societat, que passa per un canvi en la mirada dels mitjans de comunicació i sobretot dels opinadors de les xarxes.

“Allò que derrota més persones al món és la por”, Ralph Waldo Emerson 1803 - 1882, va ser un assagista, filòsof i poeta estatunidenc.

Joan Rodríguez i Serra és educador social