Assetjament escolar o 'bullying' (II)

“Lo más atroz de las cosas malas de la gente mala, es el silencio de la gente buena”. Les paraules de M. Gandhi resumeixen la reacció de la majoria de les víctimes d’assetjament, aferrades al silenci en gran part dels casos, assumint el seu propi dolor i acostumades a reaccionar amb mutisme. Permeten, inconscients, que els agressors parlin més de la compta i atemptin a la seva autoestima i comportament, fent ús de la imposició a la força.
La víctima d’assetjament passiva, és i es mostra fràgil, una característica que la converteix en l’objectiu de l’agressor. Es tracta d’un blanc perfecte per a la manipulació, coacció, incomodar i sotmetre. L’agressor aprofita per destorbar a través de la burla d’algun aspecte físic peculiar, o d’alguna  característica de la personalitat, així com, les maneres de parlar de la víctima. També són motius d’assetjament la tendència sexual i/o ètnia. L’agressor les utilitza en major o menor grau per intimidar, sabent que la víctima baixarà la guàrdia davant els seus atacs.
Les víctimes es senten còmodes soles, vivint en el seu món, delectant-se amb els seus pensaments, creant fantasies que completen la satisfacció personal. Aquest món creat, és on tendeixen a refugiar-se del problema. Això comporta, a la llarga, una falta de socialització i de comunicació, que afecta a les seves habilitats socials i competències que les faran sortir endavant. És tracta d’un punt d’atracció per a l’agressor.
Per una altra banda, les víctimes solen tenir dificultats per resoldre els conflictes per elles soles,  degut a la falta d’estratègies. Tot i així, en aquest 1 contra el grup, les possibilitat de defensa és mínima, estant en desigualtat de condicions com per afrontar tal situació de violència, una i una altra vegada. D’això en treu suc l’agressor, augmentant la seva comoditat durant l’assetjament.
Les víctimes passives, destaquen per tenir una autoestima baixa, són extremadament sensibles a qualsevol atac, assumint tant la imposició, que poden arribar a pensar que provoquen l’assetjament amb la seva conducta. Neguen la situació per vergonya. En són comuns la  vulnerabilitat, la por constant, atacs d’ansietat, inseguretat, sempre alerta als moviments dels altres, inclòs, no mantenir mai la mirada tot abaixant el cap.
Solen tenir un rendiment escolar baix, inclòs arribant a sentir que són inferiors a la resta, i per suposat, inferior al seu agressor i col·laboradors. Això no vol dir que en una altre situació emocional, les seves notes serien exemplars, però la dificultat de concentració i atenció als estudis és impossible amb tal situació de violència.
Per una altra banda, donen pistes del que els està succeint a l’escola mentre es mantenen en el seu silenci. Poden ser símptomes no voler assistir al centre i manca d’interès per les activitats de l’escola; no tenir un grup d’amics amb els que jugar, preferint estar sol; angoixa constant; tristesa; canvis d’estat d’ànim sobtats; irritabilitat; falta de concentració; malsons mentre dorm; nerviosisme a l’hora de dormir; vòmits; febre i mal de cap; tendència a cobrir-se davant moviments bruscos de braços o cames; bloqueig davant tons alts de veu; etc. No es tracte d’actituds o conductes aïllades unes de les altres, sinó d’un conjunt de diverses que ens porten a la sospita del problema de la víctima. El conjunt, fa insostenible la seva vida diària.
Altres manifestacions indicadores de la problemàtica són aquelles ferides, hematomes, cops i esgarrapades, que tenen una aparença sospitosa, que no ha estat produïda pel simple fet de jugar al pati, sinó que tenen llocs específics i es produeixen en més d’una ocasió.
L’assetjament escolar no és tant sols un estat passatger, en alguns casos molt greus i extrems, ha dut a la víctima al suïcidi, com podem recordar el del cas Jokin.
I.Piñuel i A.Oñata, experts en la temàtica, senyalen les modalitats d’assetjament: Violència psicològica de tipus social (bloqueig, manipulació, exclusió); Violència psicològica verbal (fustigació, coacció); Violència física (agressions) i Violència amb intimidació física (intimidació, amenaces).  Pateixen en major grau el bloqueig social (29,30%), la fustigació (20,90%) i la coacció (17,30%), sent  difícil de detectar i, les terribles conseqüències psicològiques.
La incidència alta es dona a Primària, fent un descens a la ESO i Batxillerat, encara que no desapareixen del tot, si baixen les xifres. En quant a bloqueig, les dades impacten.
Per conèixer com podem actuar des de l’escola i com a familiars, serà publicat un tercer article en breu, fent referència a estratègies i solucions per combatre l’assetjament a les aules.

afhpedagogia@gmail.com

@caixa_dainas


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.