Com és que diem mentides?

L’ésser humà és l’únic en la seva espècie que ha integrat el filtre de la mentida a l’ordre de les seves necessitats diàries i és capaç de mentir tan “naturalment” com li convingui. Tergiversa la realitat quan les seves petites debilitats li impedeixen acostar-se a la imatge del ser perfecte que s’havia forjat, inventant i costruïnt cada dia els bons motius que fonamenten la seva mala fe i li permeten jugar amb una realitat sovint complicada de viure.

Per sort, la mentida deixa empremtes en la nostra consciència. L’ésser que menteix, als seus petits o grans enganys, mostren la seva ambivalència. La persona que menteix, sap perfectament d’aquesta mentida, mentre parla i enganya o transforma la realitat d’aquests fets, una part no menteix: el seu cos. El discurs camufla la mentida, però el seu cos parla i ens diu el que les seves paraules amaguen.

Com és que l’home menteix? Senzillament, perquè a la nostra societat en què prima la “rectitud” i la ‘”dretura”, és tan respectuosa amb els valors morals, es construeix a la vegada, sobre unes mentides sense les quals tot l’edifici social s’ensorraria completament. (Philippe Turchet, 2004)

https://psicologiacat.wordpress.com/tag/cos/