Conviure amb la síndrome d’Asperger

Què és la síndrome d’Asperger? 

És un conjunt de problemes mentals i conductuals, que forma, part dels trastorns de l’espectre autista, caracteritzat per dificultats d’interacció social i comunicació. A més, també mostra restricció en les seves activitats i interessos.

Com és la convivència amb una persona amb la síndrome d’Asperger? Cal intentar veure, malgrat sigui difícil, aquesta síndrome com una condició o forma de ser en comptes d’una malaltia. Són nens i adolescents intel·ligents però degut al seu caràcter, la convivència amb ells pot ser dura i esgotadora per la visió particular que tenen del món. Per exemple, es prenen al peu de la lletra el que els hi diem. Per tant, caldrà ser clar al parlar amb ells i, a més, no usar ironies o sentit figuratiu.

Com a pares o mestres caldrà indagar, si els volem conèixer millor, els seus interessos per poder compartir més estones de qualitat amb ells. De la mateixa manera, són unes persones que necessiten de rutines marcades per sentir-se més segures. I per què? Senzillament perquè els hi costa molt adaptar-se a situacions noves o desconegudes. Així doncs, davant d’un canvi els avisarem amb antelació.

Un aspecte fonamental és que algú els guiï i els hi ensenyi el món tal i com és. Caldrà, a més, ensenyar-los a relacionar-se amb els altres de forma positiva. És a dir, com a pares podem convidar a casa a amics seus. Molt positiu és, també, apuntar-los a activitats extraescolars. Hauran d’aprendre a observar i imitar les conductes socials acceptades. Una bona manera serà ajudar-los a desenvolupar l’empatia i a gestionar, i expressar, les seves emocions.

I si el seus comportaments són, a vegades, agressius o s’enfaden sovint? Primer caldrà diferenciar-ne el motiu. No és el mateix si és producte de la por o la frustració o si el motiu és per una malaltia o perquè tenen gana.

Per reconduir els seus comportament disposem de diferents tècniques com, per exemple, no atendre a la seva conducta, disminuir l’exigència de la tasca que estan realitzant i el ‘temps fora’. Si la conducta és més disruptiva podem fer una contenció física o castigar-los. En tot moment els seus referents socials han de ser la nostra expressió facial i corporal.

Finalment, és important que les famílies tinguin un suport especialitzat per part de professionals competents, així com també disposin de l’ajuda i assessorament d’associacions de la síndrome d’Asperger.

http://criatures.ara.cat/canviaelxip/2014/09/15/conviure-amb-la-sindrome-dasperger/comment-page-1/#comment-98