Concepció social de la mort
La pandèmia de la COVID-19, que s’estén arreu del planeta i afecta milions de persones, aboca la població mundial a situacions de malaltia i mort difícils de superar.
Per intentar acompanyar en aquest procés personal i col·lectiu ple de desconcert, dolor i pèrdua, es presenta aquest recull de documents i recursos que reflexiona sobre la mort des d’un enfocament social.
Es complementa amb els dossiers Planificació de decisions anticipades i Atenció al dol, publicats per DIXIT el 2019 i 2018 respectivament.
Monografies
Aproximaciones en torno a la muerte. Ilustrador: Julio Antonio Blasco. Barcelona: Serveis Funeraris de Barcelona, Grupo Mémora, 2013. 99 p.
Llibre que recull les aportacions de 15 personalitats del món de l’art, la cultura i el pensament (poetes, escriptors, antropòlegs i historiadors, etc.) que van participar en el cicle de conferències sobre la mort des de la cultura, al llarg dels anys 2008-2010, amb l’objectiu de trencar el tabú respecte a la mort de la societat occidental.
Borasio, Gian Domenico. Sobre el bien morir: qué sabemos, qué podemos hacer, cómo nos preparamos para ello. Barcelona: Plataforma, 2014. 243 p. (Plataforma actual)
L’autor, metge de cures pal·liatives, reflexiona sobre el procés de morir i sobre els mitjans i els protocols disponibles, no per allargar artificialment la vida, sinó per ajudar-nos a reduir la por a la mort i preparar-nos pel final de la vida.
Broggi i Trias, Marc Antoni. Per una mort apropiada. Barcelona: Edicions 62, 2011. 300 p. (Llibres a l'abast; 422)
Llibre que tracta sobre l’acceptació de la mort. Parla sobre les pautes o consells que s’adrecen als tres grans àmbits implicats en aquesta situació: l’íntim, el familiar i el públic o professional. S'exposa la necessitat d’estendre el respecte a la voluntat personal, la lluita contra el dolor i el sofriment i l’estalvi d’actuacions inútils.
Duellum: no tan sols. Guia sobre celebracions funeràries de creences i conviccions. Barcelona: Asociació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), Grup Mémora i Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, 2015. 1 recurs electrònic (165 p.)
"El final de la vida és probablement un dels moments més íntims de la persona, perquè emergeix amb força la seva religiositat o aquelles conviccions i pensaments més profunds. És en el moment del comiat que aquests valors es mostren socialment a través d’una cerimònia, que ha de permetre palesar la manera de pensar, de viure i de creure del difunt. Cal oferir un ritus adaptat a les creences religioses o a les necessitats de cada família, no només per ser fidels a la trajectòria de vida del seu ésser estimat, sinó per a facilitar el procés de dol del seu entorn més pròxim".
Getino Canseco, María Ramona. La espera: construcción social de la muerte en el mundo de los cuidados paliativos. Barcelona: Laertes, 2012. 212 p. (Kin ik; 17)
L’autora, doctora en Antropologia de la Salut, presenta els resultats de la seva tesi doctoral on defensa una major implicació social i dels malalts en el procés de terminalitat i de mort. "En una sociedad como la nuestra donde la muerte es cada vez más individualizada y la despedida también, donde al fallecido se le tapa, especialmente en las grandes ciudades, lleva a que no haya una despedida y a que los duelos sean peores y tengan más posibilidades de convertirse en patológicos".
Gómez Cañedo, Julio. La hora de la verdad: los asuntos que no debes dejar pendientes. Barcelona: Plataforma, 2014. 139 p. (Plataforma actual)
L’autor, metge de cures pal·liatives, mitjançant l’anàlisi de les històries personals de pacients que ha atès al llarg dels anys, convida al lector a valorar la importància de preparar-se per a la mort, de revisar els itineraris vitals per a tancar ferides i qüestions pendents, i valorar el que és realment important.
La mort en l'àmbit hospitalari: propostes de millora a partir de l'experiència del cuidador principal. Anna Quintanas, coord. Girona: Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària; Fundació Campus Arnau d'Escala, 2017. 1 recurs en línia (140 p.)
Estudi que analitza l’experiència del cuidador en el procés de mort del familiar atès. Es desenvolupa a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de cuidadors de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. S’exposen els aspectes negatius i positius i unes propostes de millora per a l’atenció en el final de la vida a l’àmbit hospitalari.
Recomanacions als mitjans audiovisuals sobre el tractament informatiu de la mort per suïcidi. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2016. 1 recurs electrònic (16 p.)
El tractament acurat i respectuós de la informació sobre el suïcidi pot tenir una doble funció: per una banda ser una eina pedagògica per a normalitzar el tractament del suicidi i ajudar a trencar el tabú i l’estigmatització de la persona que mor i els seus familiars, i per l’altra ser una eina de prevenció mitjançant la cobertura responsable i prudent de la notícia.
Requena Meana, Pablo. ¡Doctor, no haga todo lo posible!: de la limitación a la prudencia terapéutica. Granada: Comares, 2017. 174 p. (Biblioteca de derecho y ciencias de la vida; 50)
Requena, metge i teòleg, vol orientar el professional mèdic en la limitació de l'esforç terapèutic que considera una manifestació de bona praxis. A partir de la literatura científica, planteja el fenomen de la limitació terapèutica i els aspectes ètics que hi intervenen, distingint entre la deliberació estrictament clínica i la deliberació moral, en la qual intervindrà el desig del pacient o representant.
Tomás-Sábado, Joaquín. Miedo y ansiedad ante la muerte: aproximación conceptual, factores relacionados e instrumentos de evaluación. Barcelona: Herder, 2016. 193 p. (Colección Gimbernat salud)
L’autor, psicòleg i infermer expert en aquesta matèria, reflexiona sobre les variables que condicionen la por i l’ansietat davant la mort i ofereix eines d’avaluació com el DAS (Escala d'Ansietat davant la Mort) i el DAI (Inventari d'Ansietat davant la Mort), útils per a persones que fan l’acompanyament en el procés de morir.
Trallero, Joan Carles. Destellos de luz en el camino: historias de acompañamiento al final de la vida. Barcelona: La Vanguardia Ediciones, 2017. 142 p. (Libros de vanguardia)
L’autor, metge de cures pal·liatives, presenta un recull de relats basats en fets reals que mostren diverses experiències d’acompanyament a la mort. Posen de relleu la tasca que fan els professionals sanitaris i socials que atenen malalts terminals i els seus familiars, i en destaquen la valentia i la generositat.
Articles
Amenabar Beitia, José Martín. "La eutanasia como antídoto del suicidio". A: Revista de bioética y derecho, núm. 46 (2019), p. 133-147
Arenas i López, Olga, et al. "Experiència d'un cas, al final de la vida, amb dilemes ètics en l'àmbit domiciliari". A: RTS: revista de treball social, núm. 200 (des. 2013), p. 145-151
Coll i Pigem, Maria. "Abans ens faltava tècnica, avui ens manca empatia: entrevista a Xavier Gómez-Batiste". A: Valors, núm. 136 (abril 2016), p. 16-19
"El compromís ètic de les infermeres en la defensa del dret de les persones grans a morir dignament". A: Anuari de l'envelliment: Illes Balears, (2018), p. 214-232
"Decisiones al final de la vida: resultados del cuestionario validado por expertos". A: Gaceta sanitaria, vol. 32, núm. 4 (2018), p. 333-338
Díéguez González, Mar; Carbonell Barbera, Isabel. "Aproximació comunitària al final de la vida. El treball social en una empresa funerària". A: RTS Revista de treball social, núm. 210 (abril 2017), p. 105-114
Estrada, Neus. "Què en saben, els infants, de la mort?". A: Viure en família, núm. 77 (gen./feb. 2019), p. 30-33
Garrosa, Carla; Aguilera, Érika. "La mort i el dol des d'una visió ètica: l'experiència d'un cas". A: Butlletí d'Inf@ncia, núm. 76 (mar. 2014), 6 p.
Germán Zurriaráin, Roberto. "Aspectos sociales de la eutanasia". A: Cuadernos de Bioética, vol. 30, núm. 98 (2019), p. 23-34
Goñi, Julen. "El bien morir". A: Revista DMD, Derecho a Morir Dignamente, núm. 80 (2019), p. 19-21
"Investigación cualitativa sobre el concepto de eutanasia, entre médicos españoles". A: Revista de calidad asistencial, vol. 31, núm. 1 (2016), p. 18-26
Marín, Fernando. "Eutanasia". A: Revista de servicios sociales y política social, vol. XXXVI, núm. 120 (ago. 2019), p. 98-102
Meco Tébari, Fabiola. "Un avance hacia la muerte digna: el caso de la Comunitat Valenciana". A: Nómadas: Critical Journal of Social and Juridical Sciences, núm. 57 (2019), p. 125-146
"La mort, una qüestió de vida: fent treball social: a fons". A: RTS: revista de treball social, núm. 210 (abril 2017), p. 9-167 (està al dossier Atenció al dol 2018)
Ordieres Buarfa-Mohamed, Noelia. "Trabajo social y muerte digna". A: Revista de servicios sociales y política social, vol. XXXVI, núm. 121 (dic. 2019), p. 57-67
"Percepción en personas mayores de qué podría ayudarnos a morir en paz". A: International Journal of Developmental and Educational Psychology. INFAD. Revista de Psicología, vol. 1, núm. 2 (2017), p. 81-91
Ramos Pozón, Sergio. "Algunes reflexions filosòfiques sobre la manera de concebre la mort". A: RTS: revista de treball social, núm. 210 (abril 2017), p. 11-22
Rodríguez Herrero, Pablo; Izuzquiza Gasset, Dolores; Herrán Gascón, Agustín. "Concept of death in young people with intellectual disability: a contribution to the pedagogy on death". A: Siglo Cero, vol. 46 (1), nº 253 (ene./mar. 2015), p. 67-80
Serrano del Rosal, Rafael; Heredia Cerro, Adrián. "Actitudes de los españoles ante la eutanasia y el suicidio médico asistido". A: Revista española de investigaciones sociológicas, núm. 161 (ene./mar. 2018), p. 103-120
Terribas, Núria; Nogués, Ramon Maria. "La conversa: l'eutanàsia". A: Valors, any XVII, núm. 179 (març 2020), p. 16-20
Torre Díaz, Javier de la. "Eutanasia: los factores sociales del deseo de morir". A: Revista Iberoamericana de Bioética, núm. 11 (2019)
"Trabajo social: intervención en el proceso final de la vida: [monogràfic]". A: Revista de Servicios Sociales y Política Social, vol. XXXIV, núm. 114 (ago. 2017), p. 11-103
Uriarte Arteche, Ana María; Sobremonte de Mendicuti, Emma; Ruda Montaño, María del Pilar. "Sentido, conexión y trascendencia al final de la vida: aplicación del enfoque narrativo desde el trabajo social sanitario". A: Agathos, año 16, núm. 4 (dic. 2016), p. 4-12
"Les xarxes socials, una ajuda o un obstacle per a superar el dol? Les plataformes digitals generen espais nous per a expressar-se després de la mort dels éssers estimats". A: Social.cat, 8 febrer 2020
Guies de lectura
Guia de lectura publicada per la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda que presenta un recull de llibres disponibles a les biblioteques públiques a l'entorn de la mort, les tradicions i els rituals de la mort, la seva representació gràfica, en la literatura, la mort explicada als infants, etc.
Dossiers temàtics DIXIT
Planificació de decisions anticipades (març 2019)
Atenció al dol (desembre 2018)
Prevenció del suïcidi (octubre 2015)
Terminalitat i cures pal·liatives (setembre 2013)
Recursos per gestionar la mort i el dol (octubre 2011)
DIXIT TV
Mora, Miquel; Muñoz, Xavier. Conferència "La pèrdua i el dol en persones properes": Barcelona, 5 de març 2020. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2020. 1 fitxer de videostreamming (ca. 90 min)
Xerrada sobre la pèrdua i el dol en persones properes a càrrec de Miquel Mora, president de la Fundació Acompanyament - Ca n'Eva, i Xavier Muñoz, director de l'entitat que dona suport a persones durant del dol. La conscienciació i preparació dels professionals sociosanitaris és fonamental per a l'acompanyament adequat en els processos de final de vida i elaboració del dol.
Pozo, Joan Manuel del. Conferència "Llibertat i risc: un repte ètic per a la intervenció social": Barcelona, 14 d'abril de 2015. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2015. 1 fitxer de videostreamming (ca. 82 min)
El director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social i síndic i professor de filosofia a la Universitat de Girona, va fer una anàlisi de la idea de llibertat des del punt de vista antropològic i filosòfic, sense perdre de vista les especials dificultats del context social actual. També va posar en relació la llibertat amb la maduració de la personalitat humana i va exposar els riscos inherents a tot procés de llibertat, especialment la d'aquelles persones que necessiten alguna forma de suport o tutela.
Santaeugènia, Sebastià; Lasmarias, Cristina. Conferència "Planificació de decisions anticipades a Catalunya": Lleida, 22 de març de 2019, Barcelona, 10 d'abril de 2019, Tarragona, 17 de maig de 2019, Vic, 6 de juny de 2019, Girona, 13 de juny de 2019. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials, 2019. 1 fitxer de videostreaming (ca. 84 min)
Conferència per sensibilitzar els professionals de l'àmbit d'afers socials de la importància de la PDA com a eina de respecte a l'autonomia i d'apoderament de les persones. La PDA és un procés voluntari de comunicació i deliberació entre persones amb malalties cròniques però encara amb plenes facultats cognitives i els professionals implicats en la seva atenció per deixar constància dels valors, desitjos i preferències que les persones volen que es tinguin en compte quan avanci la malaltia. Es dona a conèixer el marc normatiu que l'empara, com es pot facilitar el diàleg entre professionals i pacients, quins aspectes cal explorar i com s'han de registrar i reavaluar els acords.
Recursos i entitats
Entitat sense ànim de lucre que neix l'any 1984 i que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Amb el lema "Perquè estimem la vida, volem una bona mort", duu a terme accions per a promoure una opinió pública favorable sobre els drets de la persona al final de la vida, amb especial èmfasi a la importància de fer un Document de Voluntats Anticipades (DVA), i per aconseguir la legalització de l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit.
Dos dels àmbits d’estudi del Comitè són l'Autonomia i dret a decidir i el Final de la vida, ambdós interrelacionats i que tenen com a denominador comú el respecte de la voluntat dels pacients i la seva participació en la presa de decisions. En aquest enllaç es poden consultar els diversos documents que han elaborat sobre aquestes i altres qüestions d’interès.
Espai web que recull informació i recursos per promoure la participació activa de les persones en la presa de decisions sobre la seva salut. Conté un tríptic en lectura fàcil. Un dels temes tractats és l'Atenció al final de la vida on hi ha un aplicatiu que ajuda a conèixer quines són les preferències en una situació al final de la vida, els recursos on rebre atenció, testimonis personals, preguntes freqüents, etc.
https://dixit.gencat.cat/ca/detalls/Article/20200921_concepcio_social_mort
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.