Calidoscopi d'Educació Social

Després de l’aparició d’un anunci del partit polític VOX en el qual un menor immigrant no acompanyat diu que rep la quantitat mensual de 4.700 € mensuals, i per contra “ la teva iaia rep només 426 € mensuals ”, els Sèniors del CEESC volem expressar la nostra opinió al respecte. Estem indignats per la mentida sistemàtica de què fa ús aquest partit polític per donar-se a conèixer culpabilitzant un col·lectiu vulnerable amb una metodologia perversa i un discurs escandalós. En primer lloc, la foto ens presenta un noi encaputxat, venint a dir que forma part d’un col·lectiu delinqüent. Per a més perversitat, la foto correspon a un ciutadà canadenc que no té res a veure amb el col·lectiu dels menors immigrants no acompanyats. D’altra banda, si es tracta de fer una comparació, s’ha de fer basant-se en la metodologia lògica tradicional i, si es parla de pensions, tothom sap que enlloc del món un noi jove no rep una pensió ni de viudetat ni de jubilació. Per tant, la perversitat està ja en voler...

Araceli Lázaro és educadora Social. Col·legiada N. 34 del CEESC i membre del GSIA (Grupo de Sociología de la Infancia y la Adolescencia). Dels Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE) se'n continua parlant com a “ centres de menors ” 30 anys després de la seva institucionalització; Fins i tot es fa des de mitjans de comunicació, professionals socials, entitats d'infància i premsa especialitzada teòricament conscienciada. CRAE, l'actual denominació oficial, neix al reglament de la llei de 1991 i al projecte marc de 1992 de l'anomenada DGAI en aquell moment. Una reflexió necessària i vinculada, una vegada més,als ciutadans invisibles que són els infants i els adolescents, més encara els institucionalitzats, i als professionals, també invisibilitzats, que són les educadores i els educadors socials que treballen en projectes residencials. Parlar del sistema de protecció a la infància ens remet a la història de les polítiques socials de protecció a la infància a Cat...

Molts milers d’immigrants posen les seves vides en perill per creuar el Mediterrani i en concret els MENA, menor d’edat estranger no acompanyat, s’associen a violència, delinqüència i drogues ens masses mitjans de comunicació. Objectivament parlant i segons les dades publicades pels Mossos d’Esquadra, només un 18% d’aquests joves han comès algun delicte, però alguns mitjans de comunicació i partits polítics segueixen elaborant un discurs criminalitzador. Aquests ens presenten un jove menor no acompanyat usant unes sigles lligades als rumors i opinions clarament esbiaixades sobre aquest col·lectiu. M’agradaria doncs aportar alguns arguments que puguin ajudar-nos a reflexionar-hi. Cal afirmar que els joves MENA no són drogoaddictes, malgrat que alguns nois inhalen cola per fer passar el fred. Tots els joves desitgen treballar, poder ser autosuficients i ajudar a la seva família, necessiten més suport, majoritàriament treballar un cop surten d’un centre tutelat esdevé una tasca ...

Sis anys després de l’assassinat del professor Abel Martínez a mans d’un alumne, un cas molt similar (si bé amb conseqüències menors) ha tornat a sacsejar la comunitat educativa. Aquest cop a Vidreres (La Selva), on fa uns dies un alumne de 15 anys va atacar una professora amb un ganivet. Aquest cop preguntem a experts de diferents disciplines com s’ha d’actuar davant d’aquests casos i com es poden prevenir, si és que es poden prevenir. Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill Casos de tal extrem són evidentment extraordinaris. Altra cosa és l’existència, no tan excepcional, d’allò que podem anomenar problemàtiques conductuals “externes”: conductes antisocials, disruptives, d’agressivitat, de bullying entre iguals o de desafiament al professorat que, certament, poden comprometre la convivència i les condicions d’educabilitat dins dels centres i a les aules. Una part d’aquestes problemàtiques es pot prevenir des d’enfocaments globals de treball socioemocional i progr...

Sis anys després de l´assassinat del professor Abel Martínez a mans d’un alumne, un cas molt similar (si bé amb conseqüències menors) ha tornat a sacsejar la comunitat educativa. Aquest cop a Vidreres (La Selva), on fa uns dies un alumne de 15 anys va atacar una professora amb un ganivet. Preguntem al Departament i als sindicats com s’ha d’actuar davant d’aquests casos i com es poden prevenir, si és que es poden prevenir. En els pròxims dies recollirem més impressions. Educació admet que a l’escola es produeixen situacions de violència i presenta un pla per erradicar-les El 29 d’abril un noi de 15 anys, alumne de 4t d’ESO de l’Institut de Vidreres, va atacar i ferir al coll a una professora amb un ganivet, a l’interior de l’aula i en presència d’altres alumnes. Havia estat castigat amb una expulsió de cinc dies i venia de complir els tres primers. Immediatament molta gent va recordar Abel Martínez, el professor lleidatà que va morir el 20 d’abril de 2015 a l’Institut Joan Fuster (Barc...

¿Qué tal llevas tu capacidad de superar los inevitables reveses de la vida? Te ofrecemos diez consejos para que la fortalezcas. Tras más de un año de pandemia , casi todo el mundo ha debido poner a prueba en algún momento su resiliencia , un concepto que indica la capacidad de adaptación que tenemos antes cambios inesperados y circunstancias adversas de la vida. A todo el mundo, en mayor o menor medida, se le presentan a lo largo de su existencia numerosos contratiempos a los que enfrentarse y de los que sobreponerse. De algunos baches cuesta más salir que de otros, pero muchas veces es nuestra actitud ante los problemas la que nos permite salir de ellos con mayor o menor dignidad. En esta galería te mostramos algunos consejos que dan los psicólogos para ayudarnos a ejercitar nuestra resiliencia. Este año, sin duda, es un buen momento para empezar a practicarlos. ¡Toma nota! Acepta sentimientos como el miedo, la tristeza o la ira Psicólogos como James Pennebaker, que ha estudiado a fon...

DocsBarcelona, el Festival Internacional de Cinema Documental. Enguany celebrem la nostra 24ª edició del 18 al 30 de maig, de manera presencial al Teatre del CCCB i a Aribau Multicines, i de manera online a FILMIN, oferint una selecció de les millors pel·lícules documentals del panorama internacional. Aquí podeu consultar tota la programació del festival. Avui fem difusió per parlar-vos d’un documental que creiem que us pot agradar: Children. Una immersió en el món emocional i psicològic d’una nova generació de palestins, sobretot de noies menors d’edat, que lluita amb coratge contra l’ocupació. Aquest film pot ser inspirador per molts infants. La directora Ada Uspiz obre una finestra a la vida íntima de cinc infants palestins, d’entre 6 i 17 anys, que creixen en un context de violència i enfrontaments diaris amb els colons i els soldats d’Israel. A través de cinc històries personals, descobrim com la presència constant dels soldats als carrers de la Palestina ocupada provoca desequili...

El 75% de los menores extranjeros aspira a obtener una titulación superior, pero uno de cada tres abandona de forma prematura los estudios. El apoyo docente es el factor más importante para acabar con este problema Para los jóvenes con origen en el extranjero, las aspiraciones académicas y un apoyo familiar sólido no bastan para esquivar el abandono educativo temprano. O al menos, no para hacerlo en las mismas condiciones de igualdad que la población autóctona. Esto es lo que asegura un reciente estudio del grupo de investigación EMIGRA-CER-Migracions , de la Universitat Autònoma de Barcelona, donde se advierte que aunque el 75% de los menores con origen en el extranjero desean obtener una titulación superior, cerca de un tercio deja de estudiar tras finalizar la ESO o incluso antes de completarla. El estudio se enmarca dentro el proyecto europeo RESL.eu, un plan iniciado hace cinco años para reducir un problema que en España se reproduce de forma estructural, encabezando las estadísti...

Texto escrito por un profesor de Bachillerato para sus alumnas y alumnos con motivo del final del curso escolar Queridos alumnos, queridas alumnas: Creo que es de rigor que comience por felicitaros. Hoy llegáis al final de un camino que iniciasteis hace ya algunos años y del que creo que debéis estar orgullosos. Un orgullo, por cierto, que os pertenece a todos, con independencia de cuál haya sido vuestra particular peripecia por este sendero común al que llamamos educación secundaria. ¿Por qué tenéis que estar orgullosos? No voy a ocultar que comenzar un discurso halagando a su principal audiencia es el truco retórico más viejo que existe. Por ello, lamento deciros que, con el fin de demostrar que mi felicitación es rigurosamente honesta y no una mera estrategia discursiva, no me queda más remedio que apelar a una de esas anécdotas filosóficas que estáis hartos de escuchar en mis clases. Resulta que hace más de dos mil años, un famoso rey macedonio, Ptolomeo II, quiso aprender geometrí...

Ayudar a alguien en problemas puede generar un conflicto si solo juzgamos sus acciones. Hay que aceptar que las soluciones que nos vienen bien a nosotros no siempre se pueden extrapolar. Y que lo más importante es escuchar al otro. ME DEJAS que te cuente algo? —Sí, claro… —Ayer salí por la noche a tomar algo… —Pero ¿cómo se te ocurre salir entre semana? —Ya, el caso es que lo hice, y me encontré a Laura. Y otra vez discutimos… —Como siempre, si es que cuando te pones… —No empecé yo precisamente. —Es igual. Lo que tienes que hacer es llamarla. Ahora mismo. Y te disculpas. —No te lo contaba para que me dijeras eso. —¿Y qué esperabas? —Tenía bastante con que me escucharas. Y desde luego no necesitaba nada de lo que me has dicho. Esta es una conversación entre dos amigos que tuve ocasión de escuchar en el AVE hace algunas semanas (me sigue sorprendiendo lo imprudente que es la gente contando su vida y hablando sobre sus negocios a oídos de todo el vagón). Una charla en la que uno de ellos ...

Treball, Afers Socials i Famílies es va oferir a acollir 40 joves el passat mes de desembre per refermar el compromís del sistema de protecció català amb els drets de la infància. La Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència ha acollit al sistema català de protecció a la infància i adolescència, 40 nois i 3 noies migrats sols arribats a les Canàries. Aquest va ser un compromís que va agafar el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per tal de contribuir en la resposta a l'emergència migratòria de les illes Canàries i sobretot a garantir els drets de les persones emigrades, especialment dels adolescents sense referents familiars al país. El Departament va presentar aquest oferiment després d'estudiar l'estat dels centres del sistema de protecció i valorar de quins recursos disposa per assegurar una bona acollida i inclusió dels joves. La distribució de les 40 places es farà per tot el territori, responent a l'estratègia que ha dut a term...

Quan comencem a fer balanç de la pandèmia per la covid-19, copsem una sensació d'inseguretat i la violència directa vers les persones que viuen al carrer i que malauradament aquesta ha augmentat i s'ha fet més visible Va ser durant l'estat d'alarma amb el confinament més dur quan vam saber per les notícies que varies persones sense llar van morir de forma violenta mentre dormien al carrer. També van contribuir una campanya sancionadora a les persones que vivien al carrer. Més tard amb el toc de queda amb carrers buits que agreugen la sensació d'inseguretat i major exposició pels que viuen al carrer. Massa sovint la imatge de les persones que viuen al carrer mostra bona part d'aquestes causes estructurals. La meitat de les persones fa més d'un any que viu al carrer, tres de cada quatre persones són migrades d'altres països, el 42% ha estat en contacte amb serveis socials però la resta no. Des de la meva experiència hi ha d'altres factors com donar l...