Un nou pla per transformar el sistema de protecció social a la infància i l’adolescència?

Les darreres setmanes hem rebut amb satisfacció l’aparició del Pla de millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’Adolescència, la Joventut i les seves famílies a Catalunya. Un nou Pla que, segons el mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, “pretén millorar l’atenció, preservar drets, garantir la inclusió social i sobretot fer una societat amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones”.

Es tracta d’un document fruit del procés de reflexió participada que s’ha fet durant els anys 2019 i 2020, darrere del qual hi ha un gran esforç per part de moltes persones i agents, entre els quals hem de comptar-hi el nostre Col·legi i molts professionals de l’educació social.

S’hi evidencia el treball per organitzar la diagnosi i les propostes d’accions, calendaritzades per al període 2021-2024. Ara, caldrà fer efectiu el desplegament normatiu, pressupostari i organitzatiu que permeti aterrar les propostes i operativitzar la transformació tan desitjada des de tantes instàncies.

Des de la invitació per part de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya a continuar-hi treballant per portar a terme la transformació que s’hi dibuixa, des del CEESC hem demanat una primera lectura a les persones que van integrar el Comitè de Defensa de la Professió i que el gener de 2020 va redactar l’Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual sistema català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència. La resposta, amb voluntat d’aportació constructiva, vol evidenciar els dèficits, sense deixar de valorar tots els aspectes positius. I vol ser la base per a una cooperació en el seguiment del conjunt de la tasca que s’albira des de ja i per als propers anys.

Així doncs, aquesta primera lectura ens porta a afirmar que, per descomptat, estem d’acord amb els principis irrenunciables, però no deixem de detectar desequilibris entre els principis rectors i les actuacions plantejades. Caldrà definir en detall si es vol que els principis esdevinguin eines per a la garantia dels drets de la infància. Una primera impressió és que l’enfocament segueix essent més assistencialista que de promoció i protecció dels drets d’infants i adolescents.

D’una banda, malgrat fer menció del conjunt de la infància, del Pla n’és protagonista la infància vulnerable, fet que transmet una imatge poc universal del Sistema de Protecció a la Infància i Adolescència. És imprescindible que des del primer moment sigui viscut com el Pla de tots els infants, que l’equitat sigui entre totes i tots, gestionant la diversitat sense etiquetes. No són els infants i les famílies qui s’hi han d’incloure; són els sistemes social, familiar, educatiu, etc. els que han de ser inclusius.

Un element irrenunciable per fer efectiu el fet que l’atenció estigui centrada en la persona i que es faci visible l’enfocament de drets, és definir i articular la seva participació en totes les fases. La mirada holística no significa simplement mirar des de diferents angles o àmbits institucionals o professionals, sinó escoltar i recollir les necessitats i propostes dels propis infants i adolescents. Hi ha un gran dèficit d'actuacions de participació infantil i juvenil. És un tema important si realment volem sortir del prisma benèfic i caminar pel paradigma dels drets. Paradoxalment, partim d'una situació absolutament intolerable. Encara està per desenvolupar el Programa d'Impuls de la Participació Infantil, definit com a obligatori al Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya.

També és fonamental que la prevenció i la proactivitat siguin la norma, a tots nivells i per a i amb tota la ciutadania. Les polítiques preventives passen per prioritzar i enfortir el treball comunitari, descentralitzar més recursos als ens locals. I, també, passen per flexibilitzar els recursos i adaptar-los a les necessitats de les persones. Això, en el fons, demanda canviar l’organització administrativa i posar, efectivament, l’administració al servei de la ciutadania. En definitiva, passa per ampliar el marc conceptual de l’atenció i de la protecció si es vol que s’adreci a tota la població infantil, adolescent i juvenil.

Hem de ser molt exigents en el compliment del que s’hi apunta i, per tant, amb una avaluació que incorpori d'una manera permanent els infants i adolescents. És molt important avançar un cronograma, tot i que caldria consensuar des del primer moment com, quan i qui en farà l’avaluació i, així mateix, deixar definits els indicadors d’impacte. Entre els diferents instruments de transparència que s’haurien de tenir a l’abast de tota la ciutadania, caldria comptar amb un òrgan extern multidisciplinari, que pogués fer el seguiment i el control de qualitat de tot el Pla.

Encara més, hem de demanar una acció contundent envers el reconeixement dels i les professionals, amb mirada àmplia, comunitària, més enllà dels que s’adscriuen a serveis socials. I també cal que promoguem el coneixement, la recerca i la innovació (per exemple, dotant adequadament l'Observatori dels Drets de la Infància). El sistema el tiren endavant persones i la cura dels professionals no pot esperar més. Una cura que no només ha de contemplar espais de supervisió i formació en competències tècniques i instrumentals, o un seguiment qualitatiu i continu dels diferents serveis i recursos, sinó també en revisar la precarització dels serveis i les condicions sociolaborals tant en els serveis propis de l’administració com, fonamentalment, en els de gestió delegada.

PLA DE MILLORA DEL SISTEMA D’ATENCIÓ A INFANTS I JOVES, I LES SEVES FAMÍLIES, EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT.

https://www.ceesc.cat/2014-11-03-13-05-23/noticias-blog/1192-nou-pla-sistema-proteccio