Els infants davant la guerra

Els equips d'emergències d'Ucraïna treballen en un edifici bombardejat a la regió de Khàrkiv. ACN

Avui hem de parlar dels infants, del que pensen davant la possibilitat que el que passa a Ucraïna pugui passar a casa nostra, del que els pugui passar a ells i elles, és una sensació que pot provocar un gran malestar emocional

“Si volem aconseguir una pau veritable en aquest món hem de començar amb els nens, i si creixen en la seva innocència natural, no haurem de lluitar, sinó que anirem de l’amor a l’amor i de la pau a la pau, fins que per fi, tots els racons del món estiguin coberts de pau i amor”. Mahatma Gandhi (1869-1948) era un advocat, polític i activista indi que va fundar el moviment de la no-violència. Gandhi és una icona a l’Índia, un símbol de la pau a nivell mundial.

A casa nostra, la Guerra Civil va afectar impunement sobretot a la població civil, aquesta va provocar fam, amb la por als bombardejos i la mort d’amics i familiars. Un fet molt dramàtic va esdevenir el desplaçament d’un gran nombre de famílies que fugien del conflicte, moltes separades i el pitjor de tot, desarrelades.

Avui hem de parlar dels infants, del que pensen davant la possibilitat que el que passa a Ucraïna pugui passar a casa nostra, del que els pugui passar a ells i elles, és una sensació que pot provocar un gran malestar emocional.

La violència i els conflictes armats suposen una violació dels drets humans, especialment pels més petits. A Ucraïna la població infantil s’eleva fins als 7,5 milions de nens i nenes, infants que veuen trencades les seves vides d’un dia per a l’altre, per i en un conflicte que els més petits no entenen.

Aquets menors, infants sense suport familiar, a voltes malalts o amb discapacitats, esdevenen els més fràgils. A Ucraïna hi han molts infants tutelats per l’administració pública que no tenen una família que els protegeixi o els pugui consolar.

Aquests infants estan internats en centres públics, molts educadors i educadores treballen per assegurar que a aquests menors més vulnerables, més fràgils i massa sovint oblidats no els manqui res. Les ONG que treballen a peu del conflicte ens fan saber que s’estan coordinant per fer-ne el seguiment de la situació actual de molts centres amb menors institucionalitzats.

Són educadors i educadores i altres professionals que intenten garantir les necessitats d’aquests nens i nenes, treballant en un pla d’evacuació per si calgués treure’ls dels centres i traslladar-los a un altre país o zones més segures. Són menors que necessiten una resposta urgent, on la majoria de centres residencials no tenen el suport, ni les provisions, ni els diners per donar la resposta ràpida a les necessitats de tots ells.

S’estan implementant programes d’emergència per proveir aquests centres de productes de primera necessitat i oferir als nens i nenes suport psicosocial.

El perill és que si el conflicte i la guerra s’allarguen en aquests centres tutelats hi hauran necessitats més urgents, com ara falta d’allotjament o d’articles d’higiene. Les ONG fan una petició d’ajut econòmic i suport logístic.

A Ucraïna hi ha un total de 162.000 nens i nenes privats de la cura parental, 98.000 d’ells i elles en acolliment residencial i 64.000 infants en acolliment familiar.

Unicef ​​va alertar que aproximadament mig milió d’infants s'han convertit en refugiats de guerra en els pocs dies que porta la invasió de Rússia a Ucraïna. L'impacte que un esdeveniment així pot tenir en infant afecta no solament la salut física, mental i emocional, sinó la perspectiva de com i quin és el seu lloc al món.

Davant el caos d'un conflicte armat, els infants són els més perjudicats, massa joves per comprendre el que està passant, vulnerables contra el perills, es converteixen en un objectiu fàcil.

Infants assassinats, mutilats, empresonats o violats com a resultat de barbàries, són sexualment explotats o esclavitzats. A més, la violació és de vegades utilitzada com a tàctica de guerra contra nens i dones per torturar, ferir, obtenir informació, intimidar o castigar.

“La pau no és només l’absència de la guerra, mentre hi hagi pobresa, racisme, discriminació i exclusió difícilment podrem assolir un món en pau”. Rigoberta Menchú, (Chimel, Guatemala, 1959) és una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. Premi Nobel de la Pau al 1992 i al 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

Pel que fa als nostres infants cal que els pares i mares donin exemple, davant qualsevol conflicte és fonamental que els progenitors actuïn amb calma, sense crits ni violència, utilitzant el raonament, l'empatia i l'assertivitat.

A banda s’han d’oferir mostres d'amor i afecte envers els fills i les filles, s’han de fomentar les relacions positives en el futur pels nostres infants. I controlar les conductes egoistes que puguin sorgir als més petits de la casa, perquè aprenguin a evitar-les i ser generosos amb els altres.

Es també una conseqüència de les guerres el trencament de famílies, quan molts infants son separats dels seus progenitors, abandonats a la seva sort, obligats a créixer sols, amb moltes pors, perduts i necessitats, són sovint incapaços de tenir cura d’elles i ells mateixos, a voltes han de fugir del seu propi país.

També hem pogut saber del reclutament de nens soldats per la facilitat en convèncer-los a unir-se a aquests grups i a manipular-los més tard. Cal pensar que els infants són innocents, inconscients del perill i molt més econòmics. Són uns soldats fidels, obedients i no desafien l'autoritat. Davant d’una situació complexa per a ells i elles, viuen aquest reclutament com una manera de resoldre els seus problemes i no estar sols o soles.

En el cas de la Guerra Civil Espanyola, els infants van ser les principals víctimes, amb els desplaçaments massius de la població civil, on els nens i les nenes van ser els més perjudicats.

Hom creia que s’havia d’allunyar als menors del conflicte bèl·lic per evitar les seqüeles físiques i psicològiques, aleshores el govern de la II República, va iniciar l’evacuació dels menors, amb la col·laboració de diversos països i l’ajuda d'organitzacions internacionals.

En el cas d’Europa, França va ser el país que més nens i nenes espanyols va acollir, al voltant de 20.000 menors. Uns 5.000 infants van anar a Bèlgica, al voltant de 4.000 a Anglaterra, uns 3.000 a la Unió Soviètica, Suïssa va acollir uns 800 nens i nenes.

Mèxic va rebre 455 menors que es van anomenar “Nens de Morelia”. El 10 de juny de 1937, uns 500 infants espanyols van arribar a la ciutat mexicana de Morelia en un vaixell, el Mexique, atracat al port de Veracruz. Molts d'aquests infants mai no es van poder retrobar amb els seus pares, ni van poder tornar al seu país d'origen.

Per desgràcia molts nens i nenes han estat testimonis directes i indefensos de les atrocitats que han patit els adults, alguns dels quals pares i familiars. Morts, mutilats o empresonats, resulten separats dels seus familiars, s’han vist allunyats de l'entorn habitual, fins i tot els que aconsegueixen fugir no saben quin serà el seu destí i el de la seva família.

Observem estorats com l'única alternativa és fugir, es troben sols i desproveïts d'una identitat. Seran infants que sofriran profundes ferides psicològiques que necessitaran una cura i atenció individualitzada. La nostra tasca com a adults és entendre que caldrà oferir-los els mitjans per poder refer la seva vida. No podem esperar i haurem de treballar per evitar que segueixin sent víctimes passives o actives d’una guerra que directament o indirecta també és nostra.

No podem restar impassibles davant la magnitud d’aquest problema, els conflictes armats tenen conseqüències catastròfiques per a les persones i, sobretot, per als nens i nenes.

"Si l'ajuda i la salvació han d'arribar, només pot ser a través dels infants. Perquè els nens són els creadors de la humanitat". Maria Montessori, pedagoga (1870 – 1952), defensava que si els infants des de ben petits tenen l’oportunitat de ser lliures, el dia de demà podran encarar els grans problemes de la societat com per exemple, la guerra.

Hem de pensar també que els conflicte no han de ser negatius, quan contribueixen a generar un canvi social. El problema rau quan cal solucionar un conflicte i enlloc de recórrer a la mediació, s’utilitza la violència, hem de cercar les causes de cada conflicte per evitar que sorgeixi la violència i aconseguir que es mantingui la pau.

Els educadors i educadores socials sabem que un dels elements fonamentals que fa que el valor de la pau perduri és l’educació en valors. Els infants que de petits aprenen valors basats en el respecte, la tolerància, la solidaritat o la pau, esdevindran adults compromesos amb la NO-VIOLÈNCIA i cercaran sempre formules pacífiques per resoldre els conflictes.

Cal que els nens i nenes aprenguin en què consisteix la pau, ho podem explicar amb jocs, lectures i dinàmiques de grup. Saber la importància de col·laborar i ajudar altres persones, que mai hem de respondre amb bel·ligerància, saber que s’ha de tractar bé tothom. El més important que han de preservar els nostres infants és que s'han d'acceptar les persones que són diferents i no menysprear aquells que són diferents.

“La meva mare havia arribat massa tard i ja no la necessitava”. “No vam triar l’exili, ens vam trobar que ens havien exiliat”. “Ens van salvar de la guerra però ens van perdre per sempre”. Són frases repetides pels que van patir l’èxode infantil durant la Guerra Civil espanyola.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.