Les llums de la nostra vida

Els educadors i educadores, estem convençuts que som professionals amb voluntat positiva, però en cap cas ens hem de creure els salvadors de ningú perquè nosaltres no podem viure les seves vides, no podem ser ells i elles.

Mentre volo en direcció a Canàries per conèixer la nostra neta, que va veure la llum el passat mes de gener, miro per la finestra i puc, entre núvols, veure unes llumetes. I és que vull compartir uns pensaments que crec que aviat seran vostres, i és que la llum és molt important en les nostres vides, a les nostres cases i sobretot el sol que ens il·lumina a tots i totes. També nosaltres som sabedors que tothom tenim llums i ombres, moments de dolor i tristor, de ràbia o solitud.

També sabem de la importància que té la llum natural a l’hora de triar el nostre espai de treball i és que la llum té el poder de transformar d’una manera important qualsevol espai. La seva força va molt més enllà de l’àmbit del disseny i dels components estètics. La llum i sobretot l’exposició solar té un efecte directe sobre el nostre estat d’ànim i en la nostra salut física i mental.

Hem sentit parlar, sobretot a les nostres iaies que certa persona té llum pròpia o interior, sobretot en parlar dels seus èxits a la vida. També d’aquells i aquelles, que per les seves accions han obtingut uns grans resultats o han assolit fites difícils, són aquestes persones les que considerem triomfadores.

En altres àmbits, no tan terrenals, la llum espiritual està més relacionada amb la valoració que fem de qualitats i aspectes de la vida que no són tangibles, valors morals com la bondat, el benestar, l’amabilitat, l’amistat, el respecte, la integritat i d’altres.

Els educadors i educadores, estem convençuts que som professionals amb voluntat positiva, però en cap cas ens hem de creure els salvadors de ningú perquè nosaltres no podem viure les seves vides, no podem ser ells i elles.

El que podem fer és ajudar i acompanyar en els moments que més ens necessiten, moments d’incertesa, de vulnerabilitat i sobretot de risc. També ho fem en els moments d’alegria, esdevenim impulsors de vides, dinamitzadors d’autonomia i facilitadors de llibertats. Els canvis en l’educació, com en les persones, estan presents, els educadors i educadores hem de ser capaços de mirar el futur i veure a aquells i aquelles amb qui treballem, brillar amb llum pròpia.

La il·luminació ens permet mostrar i ocultar, ensenyar i amagar. En tota producció audiovisual, la llum és una part molt important de la narració, tot i que, de forma habitual, passa desapercebuda.

Il·luminar vol dir controlar les llums i les ombres. Conèixer les refraccions, les reflexions, els colors de la llum i entendre el seu funcionament i com reacciona quan cau sobre els objectes, com es reflecteix i com, i amb quines tècniques i equips, podem donar-li forma. En el moment d’enfrontar-vos a la il·luminació d’un espectacle, pel·lícula, programa de televisió o gravació de vídeo, hem de tenir presents diferents aspectes.

Alguns d’aquests són molt visibles i importants, quan mirem el nostre entorn, veiem que estem rodejats de diferents tipus de llum amb diferents qualitats, direccions, colors...

Existeixen diverses fonts lluminoses com el sol, el reflex del sol a la lluna, els rètols de les botigues, bombetes, fars dels cotxes, espelmes, mòbils. Per cada moment del dia, per cada situació, per cada espai disposem d’una llum. Els llums del carrers, la foguera del campament, la bombeta de la nostra habitació, el llum del replà, el sol de la platja, la llum de les motos, els làsers de la discoteca i els fluorescents de l’oficina entre d’altres.

Nosaltres també vivim moments molt intensos on brillem al màxim, moments de plenitud, on ens sentim radiants, on les coses ens van de cara i és aleshores quan ens encanta sentir-nos vius. A voltes, també tenim moments on només hi ha el llum pilot, en moments de cansament, on tot fa pujada, on ens costa trobar les nostres pròpies fonts d’energia, on tot ho veiem fosc.

És doncs quan apareix els nostre instint de supervivència, quan volem esperonar el nostre foc intern, donant caliu als qui ens envolten i no permetre que s’apagui la llum.

I és en els moments on la llum perd força, quan esdevenen temps per aturar-nos, preguntar-nos i escoltar-nos, és aleshores quan la nostra flama és feble, quan hem de repensar amb deteniment la nostra existència. Penseu que els llums tenen una doble funció: poder veure i ser vistos. Recordem que la vida de qualsevol ésser humà és plena de llum i d’ombres, sempre hi ha un costat ocult negatiu o fosc, que esdevé necessari per potenciar la intensitat de la llum.

Si parlem de les estacions de l’any, la llum experimenta canvis quan arriben els dies de final d’estiu. El nostre cos és sotmès a la disminució de llum, ja sigui solar o elèctrica, el nostre cos segrega més nivells de melatonina, que és l'hormona encarregada de regular els patrons de llum i foscor.

A la tardor el cansament, el no dormir bé, la manca de llum durant el dia, el passar més hores dins d'espais tancats, pot generar en nosaltres un estat d'ànim més baix. Els infants estan més irritables i inquiets, tot els costa més, concentrar-se i parar atenció a les coses. És molt important respectar les hores de llum del dia, gaudir en la mesura del possible d'elles i sortir a l'aire lliure per a una major llum solar, generada de forma natural.

És un tòpic i una realitat que la llum ens dona energia i vida. El solstici d’hivern marca l’inici d’un nou cicle, són els dies més foscos de l’any, són moments de neteja, però a partir del dia de Nadal, serà el naixement del sol, el triomf de la llum sobre la foscor.

Parem a pensar i novament, cal recórrer a una metàfora que espero que cadascun de vosaltres la llegeixi individualment. Durant les nostres vides, durant les nostres realitats tots hem experimentat en el algun moment que portem...

Les llums de creuament o de curt abast són d'ús obligat sempre. La idea és que la resta dels conductors et vegin com més aviat millor, tant els que venen en direcció contrària com els que estan davant teu i et vegin a través del mirall. A més, tenen la funció d'enllumenar la carretera per la qual circulem.

Les llums de carretera o de llarg abast només es diferencien de les anteriors en la distància més gran que són capaces d'il·luminar. És important evitar enlluernar els conductors que venen en direcció contrària. És important que considerem passar de les llums de curt abast a les de llarg i viceversa, totes les vegades que calgui, sempre amb l'objectiu de no enlluernar i així evitar accidents.

Les llums de frenada indiquen als conductors que venen darrere nostre que estem accionant el fre. D'aquesta manera tindreu temps de frenar a temps i no portar-nos per davant.

Les llums de posició davantera i del darrere avisen de la nostra presència a la carretera i a més de l'amplada que té la moto, perquè els càlculs en circular siguin més precisos.

Les llums indicadors de direcció són obligatòries i ajuden a anticipar els moviments que realitzarà la moto. Això és fonamental per no desconcertar el conductor que ve darrere nostre i evitar maniobres d'últim moment.

El catadiòptric del darrere no triangular és un dispositiu que indica la presència d'un vehicle per reflexió dels llums de creuament, que sempre han d'estar encesos. És una manera de fer-nos visibles als conductors que venen darrere.

La llum de la placa és la que il·lumina la matrícula...

Alguns vehicles tenen llums antiboira, tant davanteres com del darrere. Aquests fars han de col·locar-se el més avall possible per obtenir millors resultats. No només són útils en presència de boira, sinó també altres condicions climàtiques adverses.

Veure i ser vists sempre és important, maniobrar enmig del trànsit essent conscients que una il·luminació adequada permetrà que la resta dels conductors ens vegin, puguin percebre l'espai que ocupem i s’adonin dels moviments que volem realitzar. En conèixer la nostra propera maniobra estaran atents a ella.

Podem definir també diverses classes de llum. Així tenim la llum de la necessitat. Que fa que triem allò que ens ha de seguir acompanyant perquè ho considerem útil per al nostre funcionament quotidià. La llum de l’estètica, que ens fa veure els lligams que establim amb les coses perquè les trobem boniques. La llum dels sentiments, que posa de manifest els vincles entranyables que durant la vida creem amb alguns objectes heretats dels nostres avantpassats.

La llum de la precaució, que fa que guardem, per si de cas, certes pertinences, malgrat que potser no les tornarem a fer servir. La llum de la representació, que ens fa triar les coses en les quals creiem veure emmirallada la nostra personalitat.

I la llum de les anàlisis etnogràfiques que cobraran nova vida, per explicar a les generacions futures la cultura d’una gent que també havia de lluitar per l’existència, tenia activitat domèstica, dedicava molt temps al lleure i a les distraccions i que, com qualsevol altra generació, va crear una determinada cultura material.

Des d’un avió, des de dalt, veig les persones com un immens oceà de llums. Tots i totes nosaltres brillem diferent, no hi ha dues flames iguals. Unes són petites i espurnejants, unes altres són grans i fogoses, algunes flamegen amb el vent i d’altres destaquen pels colors bonics.

L’avió aterra puntual, ja hem arribar a l’illa... Puc afirmar que plegats il·luminem la vida. A la família, a la feina i durant el temps de lleure, mentre anem escrivint la nostra biografia. Ens hem d’atrevir a viure cada dia amb una intensitat que el converteixi en memorable.

Reflexionem!

Joan Rodríguez i Serra és educador social.