Avui parlem del conflicte...

Conflcite. Freepik

Els conflictes formen part de la vida, no els podem evitar, cal doncs aprendre a entendre’ls i sobretot ens cal cercar formes per la seva gestió

Si consultem la paraula conflicte en el diccionari podem llegir “aquella situació donada per una discordança entre les tendències i els interessos o les imposicions externes”.

A banda, el conflicte pot ser positiu o negatiu, tot depèn del valor que se li dona i de l’ús de la gestió.

Podem trobar diversos tipus de conflictes, com per exemple els conflictes entre pares i fills, quan sorgeixen queixes per la forma de ser i els comportaments dels seus fills i filles.

Podem parlar també del conflicte generacional, quan els joves es queixen dels costums, les idees i el comportament dels adults.

Els conflictes a l’escola, en queixes dels docents sobre els alumnes i l’alumnat sobre el professorat, i fins i tot quan arriben els problemes entre els mateixos alumnes.

Trobem conflictes en els centres educatius que es manifesten de manera violenta, per exemple amb l’assetjament, s’arriben a perpetuar a l’exterior del centre o fins i tot en les xarxes socials.

Parlem de conflicte laboral, quan els treballadors i treballadores critiquen l’autoritarisme dels seus caps. Hi ha conflicte grupal entre els companys de feina, a voltes s’inicien discussions relacionades amb l’abordatge i els sistemes de treball.

També parlem de conflictes de parella, quan sorgeixen discordances en el repartiment desigual de tasques domèstiques o en assumptes d’organització de la vida quotidiana.

El conflicte es caracteritza pel seu caràcter interactiu, és en la manera com el gestiona una part que afecta directament en la forma d’actuar de l’altra. Sovint se’n provoca una escalada, enquistant-lo i fent-lo més gran a mesura que avança el temps.

Cal dir també que el conflicte té una naturalesa cíclica, quan no se sap gestionar o se’n fa una gestió negativa aquest resta latent provocant que en un futur aquest es transformi en un conflicte difícil de resoldre.

I és que tot conflicte representa per les persones afectades uns costos i unes depeses tant en un vessant econòmic com en un de social.

Davant d’un conflicte, podem parlar de diferents conductes de la persona tenint en consideració la seva assertivitat, la mesura en què algú intenta satisfer els seus propis interessos o la cooperació, que és quan la persona vol satisfer els interessos de l’altre.

Els diàlegs difícils venen, per desgràcia, acompanyats de comportaments que dificulten l'entesa, en la confrontació verbal es desgasten molt les relacions.

Cal doncs aplicar algunes solucions pràctiques per evitar enquistar més les relacions, com ara que sempre que es pugui, hem d’evitar una predisposició negativa.

Cal donar llibertat a l’interlocutor per expressar el seu malestar i sobretot escoltar amb actitud receptiva sempre.

Sempre s’ha d’evitar una actitud defensiva, no hem d’interrogar amb actitud de desconfiança.

No usar un to de veu alt ni sobretot irrespectuós i sempre hem d’oferir alternatives per avançar en el diàleg.

Si hem de parlar sobre un tema discrepant, val més fer-ho de costat o situats formant un angle recte que no pas asseguts un a cada banda d’una taula.

Cal usar en tot moment arguments que mostrin respecte cap els plantejaments dels altres i sempre que es pugui demanar disculpes i lamentar el dany causat.

Procurem sempre equilibrar les tensions oferint un final conciliador amb una vessant assertiva.

El conflicte està molt arrelat a la condició humana, l'ésser humà és un “animal social” (de vegades més “animal” que “social”) segons Aristòtil. I és que toca viure en societat, i això implica tenir una bona comunicació, acceptar la diversitat d'opinions. Conviure ens porta al conflicte però també la pròpia convivència és un factor d’enriquiment personal i de grup.

Els educadors i educadores socials ens trobem moltes dificultats per poder canalitzar els conflictes i sobretot poder gestionar de manera eficaç les emocions. Massa sovint ens trobem en els nostres llocs de treball frustració i enuig, això provoca directament un desgast en les nostres intervencions. Cal doncs poder treballar la gestió de les emocions associades als conflictes.

És per això que aprofundim en la mediació com un sistema alternatiu de resolució de conflictes un sistema extrajudicial o diferent dels canals de resolució de conflictes legals o convencionals.

La mediació és un intent de treballar amb l'altre i no contra l'altre, buscant una forma pacífica i justa de resoldre els conflictes.

També us vull parlar del conflicte d’interessos on l’interès particular d’una persona pot interferir en el correcte exercici del seu judici professional en favor d’una altra que legítimament confia en aquest judici. Els conflictes d’interès esdevenen situacions que podem trobar en la majoria de professions, en el cas dels servidors públics poden trobar alguna situació en què l’interès particular d’una persona o col·lectiu pot influir i/o afectar la seva imparcialitat i objectivitat.

Cal dir doncs, que el conflicte és inherent a la dinàmica organitzacional i a les relacions socials. S’ha identificar, per poder tenir respostes als objectius de les organitzacions, a la seva estructura.

Segons la naturalesa del conflicte, dins de la gestió diària d'una entitat, sovint ens trobem davant conflictes d'interessos entre els membres de l'òrgan de govern.

Sabem doncs que quan els pares i mares fan una bona gestió dels conflictes amb els altres poden ensenyar molt positivament als seus fills i filles. Com a resultat de les nostres experiències quan apareix un conflicte amb algú altre caldrà tenir ben clar que la nostra veritat és diferent de la veritat de l’altra persona i que aquesta nostra veritat ha de ser capaç d’expressar el nostre punt de vista si nosaltres ens sabem explicar.

Cal tenir igual de clar que hem de comprendre el punt de vista dels altres si sabem escoltar bé.

Hem de cercar la manera d’evitar resoldre qualsevol conflicte si no estem emocionalment preparats, no hi ha un moment determinat per resoldre qualsevol situació, ens cal trobar un altre moment oportú. Sempre hem de consensuar aquest moment amb l’altra part.

I sobretot hem de saber explicar com ens hem sentit davant d’un fet determinat i preguntar a l’altra part quina eren les seves intencions. Sempre ho hem de fer amb claredat, explicant què és el que ens ha fet sentir malament i ens ha perjudicat. També hem de saber expressar d’una manera clara què és el que volem o no volem.

Hem de saber i preguntar a l’altra part què és el que li ha molestat, acceptant que hi ha diversitat d’opinions i de gestions de les emocions. Això no significa que ens qüestioni sinó només que ho ha viscut d’una manera negativa, per diverses raons com poden ser la seva cultura familiar, els seus valors, les seves experiències anteriors, etc.

Cal preguntar què és el que li hauria agradat en comptes del que ha passat i sobretot hem de valorar si ho podrem oferir o no en una altra ocasió i fer-ho saber.

Tant si arribem a un acord com si no, cal agrair a l’altra part que hagi escoltat i que hagi parlat i tancar la conversa reconeixent que segur que hem après alguna cosa.

Els conflictes formen part de la vida, no els podem evitar, cal doncs aprendre a entendre’ls i sobretot ens cal cercar formes per la seva gestió.

És important conèixer i fomentar les relacions positives entre els i les altres i prendre consciència, tot i sabent que la convivència pot generar l’aparició de conflictes. Cal saber entre tots i totes fórmules per canviar.

"La pau no és l'absència de conflictes, sinó la presència d'alternatives creatives per respondre a aquest conflicte, alternatives a respostes passives o agressives, alternatives a la violència".

Dorothy Thompson, Lancaster (Nova York) el 9 de juliol de 1893 i Lisboa, 30 de gener de 1961, va ser una periodista i feminista nord-americana.

El 1925 va ser nomenada corresponsal a Berlín pel New York Evening Post i el Philadelphia Ledger, i a la fi de 1931 va aconseguir entrevistar Adolf Hitler. Però a conseqüència de les seves crítiques al règim nazi va ser expulsada d'Alemanya en l'estiu de 1934, la primera periodista estrangera expulsada del país.

Joan Rodríguez i Serra és educador social