Els perills de l’estiu... (2a part)

La gent gran, gent sàvia sovint ens recorda que a l’estiu no hem de córrer, llençar-se a l’aigua o fer una tombarella, poden representar perills quan estem a prop de la piscina

També hi ha professionals, els i les socorristes, formats i sobretot experimentats que recomanen evitar perills innecessaris a les piscines.

L'estiu és l'època de l'any en què la família gaudeix més del sol, és l'època amb més hores de radiació solar. És cert que la radiació ultraviolada del sol és beneficiosa per a la nostra salut, ens aporta vitamina D i ens reforça els ossos.

Cal però seguir una de les recomanacions més importants en la cura dels infants en una piscina o a la platja, sempre han d’anar acompanyats d’un adult, un infant es pot ofegar en menys de 3 minuts sense que cap adult ho hagi advertit. Són massa els casos d’accidents en un entorn aquàtic, per aquest motiu hem d’estar a l’aguait.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomana que els nens i nenes aprenguin a nedar al més aviat possible, no confiar en les joguines aquàtiques i mantenir la vigilància. Les figures inflables, les petites barques inflables i la majoria dels matalassos i els flotadors es consideren joguines aquàtiques, no elements de seguretat, per la qual cosa no estan obligats a complir unes normes bàsiques de flotabilitat.

L’OCU adverteix sobre els usos no recomanables d'aquestes joguines, aquestes solament s’han d'usar en zones on els infants restin més segurs, mai al mar, on els corrents poden arrossegar-los cap a dins.

Si mesuren menys de 120 cm, els matalassos es consideren joguines, no s’han de portar a zones profundes i evitar adormir-se al damunt. Cal tenir molta cura en tirar-se sobre la joguina prop de la vora de la piscina, pot rebotar i colpejar-se als límits de la mateixa.

L’estiu és doncs, una bona ocasió pels nens i nenes per a aprofitar el seu temps lliure, inclou quasi tres mesos de vacances per jugar, per estar a l’aire lliure i per gaudir del bon temps. És temps per al descans però també per a fer activitats en que la mainada es diverteixi i aprengui.

Hi ha moltes propostes a la xarxa de lectura, jocs, manualitats, cuina, cinema i moltes coses que poden esdevenir recursos molt interessants.

HI han altres perills, que ens arriben dels EEUU i que es converteixen en modes, és aquest el cas de la massa "Slime", la nova moda entre els infants. Malauradament tots i totes sabem que quan una cosa es posa de moda s’estén de forma ràpida, però quan aquesta moda afecta als infants, la velocitat amb que s’escampa encara és més gran. L’Slime, és una massa viscosa i acolorida, que està causant furor entre els més petits i un motiu de preocupació per a moltes famílies.

Hi ha casos d’infants que han patir greus cremades químiques de segon i tercer grau a les mans i que han hagut de necessitar de cirurgia plàstica. Els ingredients per fer la massa SIime són entre d’altres bòrax o borat de sodi (un element molt perillós), una recepta present a les xarxes.

Hi ha prop de 2 milions de publicacions en les xarxes socials on els nens i nenes competeixen per fer els millors “slimes”. En els tutorials de YouTube s'explica com fer aquesta massa amb bòrax, no s'adverteix dels perills que suposa aquest component tan abrasiu.

La salut és molt important, ens preocupa que els nostres fills i filles duguin una alimentació equilibrada, que facin esport, que dormin les hores que calen… tot això és fonamental, però no ens hem d’oblidar de la salut visual dels infants, perquè hi ha òrgans com els ulls, que també necessiten certes cures per mantenir-se sans.

Hi ha activitats d’estiu per a infants, adolescents i joves arreu del territori català. Els darrers mesos l’estat d’alarma per la covid-19 ha incrementat les necessitats de retrobada, lúdiques, educatives i emocionals dels nens i nenes, adolescents i joves. Una situació que ha afectat l’economia de moltes famílies, que aquest estiu hauran de conciliar per recuperar vacances, dedicar més hores a la feina o buscar feina.

Això provoca que molts infants i joves restaran sols a casa, un dels perills més importants en la navegació per internet és que els nostres fills i filles trobin contingut inapropiat per a la seva edat, com, per exemple, webs de pornografia, contingut violent, racista o violència extrema.

Els educadors i educadores apostem per un major control parental, l’ús del filtre familiar. És el control parental preinstal·lat en molts telèfons mòbils, és possible fins i tot apagar el telèfon mòbil del vostre fill o filla des del vostre telèfon. Alguns proveïdors de diversos sistemes operatius d’ordinadors i portàtils també ofereixen filtres familiars.

Es tracta doncs d’un software per instal·lar a l’ordinador, també es possible obtenir un software i configurar-lo amb una llista de webs prohibides, en funció de les paraules que continguin.

Parlem de control DNS (sistema de l’adreça del domini, en anglès Domain Name System), impedeix que l’ordinador o el telèfon mòbil dels infants i adolescents es connectin a determinades webs, actuant directament sobre el router de casa. Existeixen també programes gratuïts que poden ajudar-vos, com el l’OpenDNS Family Shield.

A banda també hi ha el YouTube Kids, que s’instal·la en els dispositius dels més petits, activa el filtre de contingut inapropiat directament sobre el navegador. Molts motors de cerca ja disposen d’aquesta opció, el més usat és Google Safesearch, que permet amagar el contingut pornogràfic de manera automàtica.

Tots estem d’acord en que desitgem, per sobre de tot, que els nostres fills i filles siguin feliços, i cal donar-los estimació, recolzament, afecte, cal ser comprensius i pacients per poder-ho aconseguir, cal trobar també un equilibri just.

Educar porta implícit protecció i una capacitat de posar límits, unes normes que protegeixin als nostres fills i filles dels seus propis fets i dels fets dels altres.

Els nens no només posen a prova els límits que nosaltres els hi posem, sinó que també aprenen molt ràpidament a establir els seus propis límits amb els altres.

S’ha de motivar els nens a fer-se preguntes i ajudar-los perquè siguin capaços de trobar respostes. “Ensenyar a nens i nenes a comptar és bo, però ensenyar el que realment compta és millor”. Bob Talbert, periodista americà, Spartanburg (EEUU) en el 1936 i va morir a Royal Oak, Michigan al 1999.

Joan Rodríguez i Serra és educador social