Tallers de memòria...

Els tallers de memòria per a gent gran, s’han convertit en un instrument cada cop més estès en unes societats on l’esperança de vida s’allarga i les expectatives de mantenir-se actiu creixen

Quan sentim a parlar dels taller de la memòria, ho relacionem a les activitats que es desenvolupen en molts Casals, Centres Cívics, Centres de Dia, Llars i Residències, com a conseqüència de la voluntat d’atendre les necessitats dels més grans. Moltes administracions i en concret molts ajuntaments han engegat activitats amb l’objectiu de prevenir i mantenir possibles pèrdues benignes de la memòria, degudes al procés d’envelliment.

Aquests tallers esdevenen programes psicoeducatius que tenen una durada limitada i estan adreçats a persones grans sense deteriorament cognitiu.

Aquestes activitats permeten aconseguir alguns beneficis orientats a treballar l’estimulació cognitiva com guanyar una major agilitat i flexibilitat mental. Aquests també ajuden a exercitar les zones cerebrals que habitualment no s’activen, a més potencien l’agilitat mental, el raonament, la millora de la memòria, l’atenció i la concentració.

Amb els tallers de la memòria s’ajuda a adquirir una major fluïdesa verbal per expressar les idees i potenciar la creativitat, la imaginació i la intuïció.

Els tallers, en general, es proposen reduir l’estrès que es pugui patir per la seva situació personal, social i potencien sobretot les relacions socials, també ajuden a prevenir la soledat.

He fet un recull de les funcions que es veuen més afectades em les persones per aquest deteriorament com són l’atenció, el temps de reacció, la capacitat executiva, la memòria, l’aprenentatge, la sensopercepció, la velocitat de processament de la informació, les habilitats motores adquirides, anomenades pràxies i la denominació d’objectes.

La sensopercepció, és el procés que permet capturar estímuls físics i la seva interpretació a través de l'activitat cerebral. La percepció sensorial consisteix en la captura d'estímuls externs per a ser processats i interpretats pel cervell. Es presenta en 3 fases: detecció, transmissió i processament.

La velocitat de processament és el temps que es triga entre que es rep l'estímul i s'emet una resposta. La velocitat de processament és el temps triga una persona a realitzar una tasca mental, és a dir, la velocitat en què la persona capta i reacciona a la informació que rep, per via visual (lletres i números), auditiva (llenguatge) o del moviment.

Les pràxies són uns exercicis on es treballen els òrgans bucofonadors per tal d’enfortir, tonificar i exercitar la mobilitat dels llavis, la llengua, i la mandíbula. L’objectiu és entrenar aquests òrgans relacionats amb la producció de diferents sons de la parla. Es treballen les pràxies linguals, pràxies labials i pràxies mandibulars.

L’increment de l’esperança de vida i l’endarreriment del nivell de dependència en les persones grans, es deu en part a les campanyes de prevenció d’hàbits saludables, que han fet que l’envelliment esdevingui més sa i amb un índex de pluripatologia crònica més elevada però amb nivells de dependència més baixos.

La pluripatologia crònica provoca l’existència de dues o més malalties cròniques, amb patologies interrelacionades que provoca un deteriorament progressiu i una disminució gradual de l’autonomia i la capacitat funcional, com a conseqüència una demanda d’atenció en diversos àmbits assistencials.

El temps passa i les persones grans noten que la seva capacitat per gestionar la informació esdevé més feixuga, cal doncs, exercitar la ment per mantenir-la en bona forma.

Els tallers de memòria per a gent gran, s’han convertit en un instrument cada cop més estès en unes societats on l’esperança de vida s’allarga i les expectatives de mantenir-se actiu creixen.

Suposo que us heu trobat, en ocasions que alguna persona gran ha dit, que no li ve al cap la paraula que vol dir, aquest fet es coneix com ‘punta de la llengua’. Aquest fet genera entre els nostres grans molta angoixa i molt sovint els pot apropar a les malalties que els impossibilitin per al dia a dia, les que anomenem impossibilitants generant molta dependència.

Per aquest motiu, entre d’altres, som els educadors i educadores com a professionals d’atenció a la gent gran, els que desenvolupem els tallers de manteniment de la memòria. Són programes psicoeducatius estructurats, que tenen una durada determinada, que permeten avançar en els diagnòstics i reorientar els tractaments.

La formació psicoeducativa consisteix en espais de formació que ofereixen informació i aprenentatge sobre els trastorns mentals greus, informació sobre tractaments farmacològics i psicoterapèutics, entrenament en habilitats per a la prevenció, estratègies per afrontar i gestionar les situacions complexes més freqüents i un assessorament sobre hàbits de vida saludables.

Els programes són en format grupal, eduquen a la gent gran en una cognició positiva, ajuden a evitar el pensament negatiu i milloren les habilitats de resolució de problemes.

I són les persones grans les que desitgen participar en aquest programa, les que han de passar un procés de selecció, que s’inicia amb una entrevista amb el psicòleg.

L’objectiu d’aquest procés té una doble raó, el fet de conèixer les expectatives i la motivació de la persona i descartar un possible deteriorament cognitiu, fins i tot procés demencial.

Serà durant la selecció, quan s’ha d’omplir una fitxa d’inscripció, on es demanen una sèrie de dades, com el nom, l’adreça, el telèfon, la data de naixement.

La persona ha de fer una petita valoració de la seva pròpia memòria i ens cal saber si la persona realitza activitats que l’ajudin pel seu compte i de manera autònoma.

Caldrà conèixer quins problemes de salut té la persona i com poden afectar a la seva memòria, caldrà recollir i anotar les possibles malalties.

Hem de pensar que les persones grans pateixen procés de pèrdua contínua que els obliga a readaptar-se constantment. Quan arriba la jubilació hi ha una pèrdua social de la seva capacitat de produir i al mateix temps es perden les relacions socials-professionals.

Aleshores ens trobem que una persona passa de ser un subjecte actiu, productiu, a un subjecte passiu, per tant no productiu, un fet els pot provocar molta angoixa i patiment.

Cal dir que dins dels objectius del programa de manteniment de la memòria, es converteix en quelcom molt important fer entendre com a molt positiu el fet d’entrenar la memòria.

I també, cal insistir en el fet de conèixer el funcionament de la memòria, els seus processos, els tipus, les característiques i els canvis. També s’ha de promocionar la transferència de coneixements, de les habilitats i de les tècniques en la vida quotidiana.

Un objectiu que ha d’assumir la persona és el treball en l’afrontament de la pèrdua de la memòria, per altra banda pròpia de l’envelliment saludable. Cal doncs insistir en l’aprenentatge d’estratègies i en els processos cognitius per optimitzar més i millor la memòria.

Si parlem de continguts a treballar, ho hem de fer parlant de la percepció, de l’atenció, de les habilitats visoespacials quan hi ha dificultats en la percepció.

També en l’organització de la informació visual, des de l’orientació, en la memòria visual i en els records relacionats amb les imatges. També en el llenguatge, en el pensament, en les estratègies de memorització.

En els coneixements de la memòria, la meta memòria i les ajudes externes. Ens cal mantenir el cervell actiu per alentir o evitar el deteriorament cognitiu i les demències, amb recursos senzills i atractius per mantenir el cervell en forma.

En aquest programa, la tasca de l’educador i educadora social és essencial tant per a dinamitzar el grup com per a treballar l’assoliment dels objectius establerts. Las seves tasques són l’acompanyament personalitzat i grupal dels participants per assolir els citats objectius.

Cal treballar també com gestionar els possibles conflictes que puguin aparèixer en el transcurs del programa. Sempre s’han d’explicitar i fer respectar les normes del taller.

I també cal dirigir el treball en la promoció de l’autonomia de les persones grans.

El programa s’estructura en tres fases, la primera és de selecció dels participants, la segona d’adaptació i pràctica del taller i una tercera de tancament i avaluació.

Val a dir que són en aquests tallers on s’entrenen les capacitats i d'altres facultats mentals relacionades, amb el seu funcionament i sabent utilitzar estratègies que ajudin a millorar. Algunes d’aquestes funcions inclouen el treball mental, adquirir i conèixer hàbits saludables, el funcionament de la memòria i aprendre a millorar el funcionament del cervell. Hi ha també un treball d’estímul de les capacitats mentals, fomentar l'autonomia, aprendre a relaxar-se i fomentar la interacció social.

La realitat social de la gent gran és canviant juntament a la resta de les etapes de la vida. En un futur, la gent gran tindrà altres característiques demogràfiques, socials i econòmiques; haurem d’aprendre a gestionar la seva afectació en tots els àmbits socials incloent els més desfavorits.

L'increment d'aquesta població representa un desafiament per a la societat en general i per a la intervenció socioeducativa, en particular, serà l'educació social la que ha de jugar un paper determinant.

“L'envelliment és la disminució, irreversible amb el pas del temps, de la capacitat de l‘organisme o d'algun dels seus membres, d’adaptar-se al seu entorn, degut a un procés determinat genèticament que és progressiu i que es manifesta per una disminució de la seva capacitat de fer de pont a l' estrès a que esta sotmès i que culmina amb la mort de l' individu”.

G. H. Hunt, ex director de I ‘Institut Nacional de l’Envelliment deIs EEUU

Joan Rodríguez i Serra és educador social