L’observació i la documentació com a argumentació i interpretació de la vida a l’escola infantil

La reforma, fruit del nou Govern, ha generat fins ara un debat intens.

El sistema educatiu italià considera l’escolarització obligatòria a partir dels 6 anys. Abans d’aquesta edat, trobem:
-          0-3 anys: Nido

-          3-6 anys:

L’estructura a partir dels 6 anys:

-          6-11 anys: Educació Primària

-          11-14 anys: Segon Grau

-          14-19 anys: Educació Secundària

Cal dir que, dels 6 als 19 anys, l’educació es gestiona amb l’escola pública.

  

REGGIO EMILIA

La ciutat ha crescut molt en els 10 darrers anys (un augment de 10.000 habitants); aquest increment ha vingut donat, principalment, per l’arribada d’immigració (italiana i estrangera). Actualment té uns 150.000 habitants.

Als anys 60, quan la dona s’incorpora al món laboral, es quan trobem algunes experiències importants pel que fa a la creació d’escoles bressol, nascudes fruit de l’autogestió d’aquestes mares treballadores.

Un tret important que marca totes les escoles de Reggio, és l’intent d’apropament; l’escola entra a la ciutat, la cerca i mira de connectar-se a través de mil llenguatges. En un text d’en Loris Malaguzzi, trobem que les escoles, un cop per setmana, anaven a les places dels pobles i ciutats per desenvolupar a l’aire lliure les seves activitats; la gent s’aturava i se sorprenia del que podien arribar a fer els infants.

Municipalitat de Reggio:

-          21 escoles infantils (1550 infants)

-          13 escoles bressol (850 infants)

-          4 espais de trobada (140 infants)

També cal sumar 10 escoles concertades (cooperatives que gestionen aquests centres).

Amb aquesta xarxa municipal, es cobreix el 40% de la demanda de places a la ciutat.

La participació és un tret característic de la ciutat.

Reggio Children és una organització, nascuda ara fa 10 anys, que es dedica a la divulgació de Reggio i les seves escoles.

Es destaca que les escoles que conformen aquesta xarxa, amb el temps, han anat adoptant diferents idees i les han adaptat a la seva pròpia manera veure l’infant i l’educació (així com també a la seva realitat).

Visibilitat de l’infant

És mostrar allò que fa. Suposa la legitimació de la qualitat i la cultura dels infants; del que saben fer, no només del que no saben fer.

Cal destacar que els infants són ciutadans del avui i no només del demà. Tenen dret a ser escoltats i tenen dret a ser atesa la seva subjectivitat.

En els infants, cal creure-hi; creure en les seves potencialitats i competències. L’escola les ha de saber captar.

  

Pel que fa a la gestió, intervenció i seguiment que l’Ajuntament realitza envers les escoles municipals, cal dir existeix un organisme de gestió directa. Pel que fa a la direcció pedagògica, els centres gaudeixen d’una certa autonomia. En quant a la dotació econòmica, l’Ajuntament atorga uns 900 euros mensuals per infant. Les despeses de personal també corren a càrrec de l’Ajuntament.

També, parlant en termes econòmics, cal dir que cada família paga la quota mensual en funció dels seus ingressos; hi ha establertes cinc tipus de quotes diferents.

La relació entre l’educació infantil i l’educació primària (escola estatal, a partir dels 6 anys) es conforma de petites iniciatives que uneixen les dues institucions. La principal diferència, però, és que el Govern ja ha elaborat un projecte definit i pautat, en el cas de l’educació primària, i en el cas de l’educació infantil, el projecte es va definint dia a dia.

Escoles d’Infància i Bressol de Reggio:

·   No es tracta d’un model sinó d’una experiència educativa en què teoria i pràctica es relacionen.

·         Una experiència que neix de la voluntat de la ciutadania.

·       Infants i ciutat; diàleg que mostra els infants com a productors de cultura i com a ciutadans del futur.

·         Diàleg i concepte clau de l’educació (entre els subjectes de l’escola i també amb l’exterior).

·         Escola infantil i bressol com a llocs públics (espais de pràctica democràtica).

·         Diàleg amb l’escola primària (continuïtat).

Quin infant està al Projecte Educatiu de Reggio?. Què són els infants per a Reggio?

Les experiències de coneixement no només es fan quan els adults ho planifiquen. Els infants realitzen experiències de coneixement contínuament.

Seguint un exemple d’en Loris Malaguzzi, “En una mateixa escola pot haver set pedagogies diferents”:

-          Pedagogia de la concentració (taller, proposta d’activitats...).

-          Pedagogia del lleure.

-          Pedagogia de la panxa (alimentació).

-          Pedagogia del son

Els infants no són quelcom fragmentat; hi ha una idea d’infant competent, sencer, complet, que coneix amb tot el  seu cos.

  

Dues instantànies:

·         La Laura i la Clara experimenten amb un telèfon, un objecte fascinant pels infants. La Clara té l’auricular i l’altra nena li demana que li deixi una estona; la Clara es treu una de les seves sabates i li dóna a la Laura, que la fa servir de telèfon improvisat; d’aquesta manera ja es pot establir la comunicació.

·         L’infant ja coneix la seva ombra, però l’escola pot servir per respondre o per fer-se preguntes al respecte. Una nena, que està situada davant una pantalla il·luminada, es toca les cuetes que porta al cap i mira el resultat a la seva pròpia ombra.

L’ombra forma part de l’infant, del món on viu. És important preguntar-se, com adult, què representa l’ombra per a l’infant.

Cal crear una escola on es pugui conèixer a través del joc.

En relació amb totes aquestes idees, cal destacar que l’ambient i l’espai no poden ser mai neutres; estan carregats de significat i de subjectivitat.

Una altra instantània:

·        Situació d’un petit grup d’infants que són en un taller d’una escola bressol. Es proposa jugar amb fang i filferro.

L’Omar fa una forma amb aquests dos elements i diu “fatto gatto” (fet un gat).

La Carlota acosta la seva obra a la de l’Omar i diu “fatto piogga” (fet pluja).

Aquestes dues creacions donen lloc a poder inventar una història, que sorgeix de l’espontani; l’Omar cobreix el seu gat amb un full de paper  i diu “piogga bagna” (pluja mulla) i “coperto gatto” (gat tapat).

És molt important oferir llibertat als infants per accedir a diferents materials. Aquestes situacions ens permeten caminar al costat de l’infant, i no al davant. Per tant, els materials han d’estar al seu abast i alçada. L’escola bressol suposa el començament, la gènesi dels coneixements; l’equip educatiu ha de fer tot el possible per registrar tota aquesta documentació.

És important consolidar la idea d’un infant competent; això no vol dir que aquest ja ho conegui tot, ni tampoc que l’escola ha d’anticipar-ho tot. Una nena o un nen competent suposa entendre que aquest és capaç de relacionar. Aquesta idea està fonamentada a través de l’observació i a través, també, d’algunes corrents teòriques (escola activa, sòcio-constructivisme..); l’infant com a constructor del propi coneixement.

Cal també qüestionar-nos quin és el concepte que tenim referent a:

-          Escola.

-          Aprenentatge.

-          Educadores i educadors.

A través d’una instantània, es planteja el paper de l’educador/a, que ha de tenir una actitud d’escolta i d’apropament; ha d’encoratjar les iniciatives dels infants, tot renunciant a homogeneïtzar-ho tot. S’apropa no només amb la paraula, ja que aquesta tan sols ajuda als altres llenguatges. Cal que estiguem atents per descobrir el llenguatge que està emprant cada infant. L’art de l’educador és fer bones preguntes; segons Malaguzzi, és el joc del ping pong (entre l’infant i l’adult, fer preguntes pertinents).

L’escola ha d’afavorir tant l’espai exterior com interior, tot generant accions. L’aprenentatge és un procés creatiu, de recerca personal i, alhora, de col·laboració. És important tenir en compte les diferències de cada infant; confrontar les produccions pot esdevenir un recurs per als altres.

Fonamentar una escola de l’escolta i del respecte; construir una cultura de l’acord i de la Pau. Cal fer servir les diferències  com un element d’alt valor.

L’escola de Reggio. L’escola dels 100 llenguatges

La documentació que recull l’educadora o l’educador sovint està feta a base d’imatges i notes (escriptura); el resultat no és tan important com tot el procés que se segueix, quines són les opcions que prenen els infants per arribar a un mateix resultat.

La mostra que recull, pels infants suposa una mostra de respecte envers tot allò que fan. També quan les seves creacions s’exposen també es demostra que es valoren.

Agenda visual: a la porta de cada sala. Són fotografies amb text.

La documentació és important perquè esdevé una formació per a l’educador. Permet posar en comú les experiències dels educadors i, d’aquesta manera, adoptar una perspectiva més àmplia del que s’ha anat fent; és una eina de formació complementària.

Cal destacar que les educadores es troben un cop per setmana per comentar els projectes que es realitzen. També suposa una autovaloració per part del mestre, ja que l’ajuda a relativitzar la tasca.

En definitiva, la tasca més important de l’educadora és atorgar sentit a tot allò que es fa.

  

Qui és l’infant que està al bell mig del projecte educatiu?

Com el pensem, a quines idees i teories fem referència.

 La imatge d’infant a Regio és la d’un nen competent, que aprèn, relaciona, coneix i creix.
 El coneixement no és donat, no és rebut. L’infant és un subjecte actiu que construeix amb els demés els propis coneixements (teoria socioconstructivista).

Un infant que és complet (no fragmentat), amb moltes potencialitats, que té el dret d’expressar-se, veure i conèixer.

Quin és el paper de l’escola avui?

·         Quina és la relació ensenyament - aprenentatge?.

·         L’aprenentatge com a procés creatiu a Regio (una recerca individual i col·lectiva).

·         Les educadores: no com a transmissores de respostes, sinó com  a companyes de viatge dels infants en l’aventura del coneixement.

·         El valor de la diferència i diferents punts de vista; una riquesa de potencialitats i recursos pels altres (l’escola com a contribució d’una cultura de Pau).

  

Davant la idea d’infant que tenim, quina escola fem o transmetem?

-          Dret a una arquitectura pròpia.

-          Interacció amb l’ambient (només pot ser si l’entorn és ric en estímuls).

-          Ambient educatiu (molt important a Regio; diàleg establert entre pedagogs, arquitectes...).

L’escola és un espai projectat pels infants (espai molt important per la comunitat); l’escola és una comunitat dins una comunitat (ciutat). Aquest valor s’ha de fer visible.

Les escoles es conceben com espais on ens eduquem (tothom); és a dir, també els educadors poden créixer.

L’organització i la projecció de l’ambient de l’escola no és només l’organització de les anomenades activitats didàctiques.

  

L’espai parla; parla fins i tot quan no el volem escoltar.

L’espai parla a través d’un llenguatge silenciós (de la llum, colors, olors, microclima, materials...).

L’infant aprèn gràcies a la relació amb aquest espai; participa amb tot el cos, quan coneix.

Els infants són més sensibles a les qualitats sensorials que ofereix l’espai; l’infant té una capacitat de percepció molt elevada, així com una capacitat de judici estètic molt alt. Per tant, tot allò que els arriba l’ha de poder emocionar.

L’exploració que realitzen els infants sempre és molt refinada. La font d’estímuls ha de ser tant interior com exterior. Cal dir que l’infant, ja a l’inici de l’avaluació del coneixement, és un subjecte expert, detectiu, que intenta descobrir l’essència de les coses.

Atenció particular als sons que produeixen certs materials (fulla tendra/seca).

Immersions a la Natura real/simulacions.

Espai del cu-cú (lloc on amagar-se); present en totes les escoles bressol de Regio.

Espais que ocupa la documentació: sempre a l’alçada dels infants. L’espai no ha de ser mai impersonal, sinó un espai que reafirmi i confirmi els seus habitants (possibilitat de reconèixer-se, subjectivitat).

Fugint d’aquelles escoles que decoren les sales amb imatges relacionades amb personatges de la televisió o Walt Disney; per a un infant sempre serà més acollidor i proper tenir imatges seves i de les seves pròpies activitats.

 Paraules clau (referents al terme espai):

-          Amable (sentir-se bé).

-          Relacional (que permeti la relació).

-          Acollidor.

-          Comunicatiu.

-          Empàtic.

-          Que té i conserva memòria.

-          Polisensorial (estímuls a tots els nivells, no només el visual).

Sovint es té tendència a “netejar” l’espai de l’escola d’un any per l’altre; d’aquesta manera, no conservem la seva memòria.

A les ciutats i pobles, la plaça representa un espai de retrobada; a les escoles de Regio s’ha creat un espai similar, per tal de potenciar la trobada.

El vidre, a les escoles, permet la transparència (física i conceptual)i la interconnexió dels diferents espais.

Habitació de la son: llençol molt gran al sostre i bressols (similars a les cistelles). Les cistelles no són altes i tenen una entrada que permet que l’infant pugui entrar i sortir amb autonomia.

Als centres de Regio, cada sala té tres espais diferenciats:

-          Sala gran.

-          Taller.

-          Sala petita (permet treballar en petit grup).

L’entrada a l’escola suposa un espai i un moment molt important; s’intenta aconseguir un ambient acollidor, que ens ajudi a formar part de l’escola. Cal destacar també, a l’entrada també podem trobar un plànol del centre, que ens permet ubicar-nos; també sempre és present algun joc.

L’entrada mai és un espai anònim; hi ha l’ideari (carta de presentació de l’escola) i elements produïts per les nenes i els nens (d’altres anys, del mateix...). També sempre és present la Natura, amb plantes i flors; es promou el respecte i la cura d’aquests elements.

A l’escola s’acullen totes les diferències; per exemple, el nombre d’infants amb nee queda equilibrat entre tots els centres de la ciutat. Cal destacar que es valora de positiva el valor d’aquesta presència, també pels infants. En aquests casos, sempre trobem la intervenció de diferents tipus de professionals (fisioterapeutes, psicòlegs...); el temps acostuma a ser durant la tarda, per no aïlla ni interrompre el ritme de cada grup.

Famílies:

-     Presenten el seu infant i l’educadora recull aquesta informació en fitxes que registren algunes preferències (joguines...), entre altres aspectes. Aquesta informació és té en compte a inici de curs per fer sentir més còmode a l’infant.

Durant el període d’adaptació, es proposa a les famílies que estiguin i convisquin amb els seus infants durant les dues primeres setmanes; d’aquesta manera, es realitza una entrada progressiva a l’escola. Durant aquest temps, l’educadora se situa al costat de l’infant, amb el pare o la mare, i observa com interactuen; després s’intercanvien els papers.

L’adaptació està sotmesa a una certa flexibilitat.

Cal destacar que els i les mestres ajuden les famílies perquè puguin trobar moments d’autonomia pel que fa a l’infant.

Un cop passat aquest període es realitza una trobada amb les famílies per tal de valorar aquests moments; es pregunta què opinen, com ha anat des del seu punt de vista...

Les escoles realitzen trobades amb les famílies cada dos o tres mesos, aproximadament.

Espai de la compra-venda: botiga (molt interessant per a l’aprenentatge de les matemàtiques).

Al costat de cada sala (entrada) hi ha un signe de personalització; un plafó amb fotografies de cada infant, amb el seu nom i cognoms. També es mostra el treball que es va fent amb les nenes i els nens, i es confeccionen dossiers que les famílies poden mirar o endur-se a casa i retornar-los uns dies més tard.

L’aniversari dels infants és un moment molt important, cal no anul·lar aquesta individualitat. Els aniversaris sovint van acompanyats d’un regal que realitzen els companys a l’infant (construeixen una biografia de l’infant; el dibuixen , parlen d’ell).

En la vida quotidiana de l’escola, les mestres sovint recullen converses dels infants sobre algun tema en concret. També es recullen moments i paraules durant les reunions de famílies; es connecta amb la idea de transparència a l’escola. Es dóna valor a tot allò que fem i que portem a terme cada dia.

La documentació la podem trobar a les parets de l’escola.

La relació de l’ambient (interior/exterior) és una relació que es reflexa en el projecte didàctic i que enriqueix l’experiència de bressol.

Moment al matí (20 minuts): assemblea.

-          Es compten els infants.

-          Es reprèn el fil d’allò que s’ha anat fent durant la setmana.

-          Es fa memòria de les coses fetes i s’anticipa.

  

Al final del matí (abans de dinar): reconeixement.

-          Recull de tot el que s’ha fet al matí.

-          Moltes vegades, són els mateixos infants els que ho expliquen.

L’infant està concentrat quan realitza una activitat que li interessa, que el motiva.

Espai del correu: a partir dels tres anys.

-      Capses de cartró fort, fetes per les mateixes educadores. A cada capsa hi ha el nom de cada infant, de l’educadora, de la cuinera... (si els infants són més petits; dibuix, i més endavant ja es posarà el nom).

-          Són bústies que permeten un tràfec continu de missatges i objectes entre els infants.

-          Sempre, a través del joc, es converteix en una aproximació a l’escriptura.

-          Els infants tenen a la seva disposició diferents materials (fulls de diferents mides i textures, colors, tisores, paraules ja formades, fotocòpies d’imatges de tot tipus, fotografies...)

Moltes vegades trobem a les sales de les escoles taules per incitar els infants a realitzar composicions amb elements naturals (tauló horitzontal, les creacions no tenen perquè ser duradores en el temps ni han d’estar fixades a la taula); cigrons, sorra, farina...

·         Bressol i escola tenen dret a un ambient, arquitectura, espais i formes propis.

·         L’ambient és un lloc d’empatia; ha de suggerir canvis i accions.

·         Bressol i escola com ambients de vida, on es juga, menja, dorm, treballa i es viu.

·         Ambient sempre marcat i modificat per les històries de qui l’habita; històries individuals i de grup.

·         Escola com a sistema de relacions en el que els protagonistes són els infants, els i les mestres, les famílies i l’espai que els uneix.

·         Espai com a llenguatge: silenciós però poderós, percebut pels individus ja des de ben petits.

·         Un espai de relació, polisensorial, amable, acollidor, comunicatiu, bell, curiós.

·         Transparència a nivell conceptual i pràctic.

Taller: n’hi ha un a cada sala, més un taller gran per a tota l’escola (quan el temps ho permet, aquest es trasllada a fora). Cal destacar que les materials no estan construïts per a una determinada finalitat, sinó que tenen múltiples utilitats. Taller com a laboratori de “fer i pensar plegats” dins el gran taller que és l’escola.

La creativitat no és un fet extraordinari, sinó una dimensió del coneixement que s’ha d’expressar a l’escola cada dia, en una atmosfera de llibertat on es comparteix.

L’organització de l’espai i del temps no és mai neutra, sinó que expressa i posa en pràctica els valors del projecte educatiu.

Algunes de les escoles que hem anat veien al llarg d’aquests dies són: Paulo Freire, Arcobaleno, Pablo Neruda, Anna Frank, Giani Rodari...

Aigua

-          L’element més apreciat pels infants.

-          Bany de l’escola; pot esdevenir un laboratori ben interessant.

-          Piscina: hi ha moltes escoles que fan visites a camps esportius, gimnasos... de la ciutat.

-          Algunes experiències realitzades: “Els més petits a l’aigua” i “Aigua amiga” (infants i famílies, els diumenges, que volen experimentar amb l’aigua).

-          L’aigua ha estat objecte de mols projectes de recerca (com es transforma la ciutat amb la pluja; imatge, sons, olors...). Els infants són molt sensibles a aquesta canvis i necessiten descobrir i crear les seves pròpies respostes.

Curiositat del nen: l’adult ha de donar resposta a totes les preguntes dels infants.

                        Exemple: Estels.

Les famílies participen en aquestes iniciatives, a fi que esdevinguin veritables projectes de recerca.

Espai individualitzat que preveu la possibilitat:

           

-          Carpetes: dibuixos, converses, etc. Que després es donen a les famílies.

-          Capses (de camises): es recullen diferents dibuixos que l’infant realitza en moments lliures. Es un primer moment, són les educadores les que recullen aquestes produccions; més endavant serà el propi infant qui en tindrà cura.

Amb aquestes iniciatives es dóna valor a les produccions (tant lliures com no) de les nenes i els nens.

El manteniment dels espais és una responsabilitat compartida per infants, educadors i famílies (que construeixen i mantenen els material).

Tallerista:

-          Figura originària de Regio Emilia, s’inicià als anys 70.

-          Figura inserida plenament a les escoles.

-          Trencar amb una pedagogia centrada només en la paraula.

-          Pedagogia i art s’ajunten i es crea una nova pedagogia i una idea diferents de l’art.

-          Figura només present a les escola 3-6.

La vida quotidiana a l’escola

·         7’30 – 9’00 hores: Acollida dels infants.

·         9’00 – 9’30 hores: Espai comú (assemblea). Es prenen acords per decidir allò que es farà durant el dia.

·         9’30 – 11’30 hores: Realització de diferents projectes.

·     11’30 – 12’00 hores: Trobada en grup per recollir tot allò que s’ha fet, hàbits d’higiene (rentar-se mans, pipí).

·         12’00 hores: Dinar (fora de les aules, en un espai comú dotat de taules).

·         12’30/40 hores: Moment de grup, de joc a la plaça o a l’exterior.

·         13’00 – 14’30 hores: Preparació per el son i migdiada.

·         15’00 hores: Berenar.

·        15’30 – 16’00 hores: Arribada de les famílies (les famílies poden recollir els seus infants en dos moments: a les 13’00 hores o a les 16’00 hores).

·    16’00 – 18’30 hores: Servei addicional anomenat “temps llarg”, per a les famílies que treballen fins tard; aquests pares i mares han de portar un paper acreditatiu confirmant que treballen fins aquella hora.

Cal destacar que tots els infants dinen a l’escola. Les educadores gestionen el moment de l’àpat.

Les i els mestres treballen en doble torn (el torn del matí és de 7’30 a 13’30 hores).

Prenent una idea de Bruner, l’escola no prepara els infants pel món, sinó que aquests ja són el món; un món especial per al nen i per a l’adult.

·             L’espai és el tercer educador; permet fer petits grups, diferents treballs...

·             Coneixement que tenim dels infants; extrapolar el coneixement de petits grups d’infants, s’aprèn i es pot aplicar a la resta d’infants, tot i que cada infant és diferent.

·             A través de la comparació de llenguatges diferents, l’infant pot aprendre molt millor (pluralitat de llenguatges).

·             Copiar no és fàcil, ja que suposa crear, reconduir i fer-ho seu. Suposa subjectivitzar la creativitat de l’altre. Cal destacar que la imitació és important en els infants; activa preguntes en els infants.

  

Un dels principals problemes és que l’escola només pensa en la instrucció dels infants, no sap com emprar la força de les famílies i que se centra i accentua l’acció en els mestres.

Família:

-          Resulta molt interessant per la societat, però que interessa poc a l’escola.

-     És possible una bona experiència educativa sense la participació de tots els agents?. Sense comptar amb la participació d’algun agent?.

-          La participació ha de ser una experiència opcional o permanent?.

-          La participació és un element fonamental. Suposa que, en una comunitat, tots els agents eduquen per igual.

-          L’escola és un lloc de cultura, al voltant de la figura de l’home i la dona, i només de l’infant.

-          L’escola necessita fer corresponsable tots els agents que estan implicats en el procés d’educar.

-          La corresponsabilitat s’alimenta de la pràctica diària i quotidiana; és un element clau.

-          La família ha de tenir una acció concreta i definida. Les famílies també han de tenir la mateixa visió de l’infant; un individu competent i capaç.

Cal tenir una idea forta, activa, pel que fa a la figura del pare i de la mare:

-          Portador de drets i coneixement.

-          Fort consolidat en la seva experiència de pare. Que té curiositat per descobrir qui és el seu fill/a, per descobrir les seves capacitats i les seves dificultats.

-     No és expert en educació, però que experimenta l’educació dia a dia. Company actiu en la construcció de la història del seu infant.

-          Expert en la seva pròpia experiència.

-          Interlocutor actiu amb el mestre, a l’hora de suggerir propostes, projectes, activitats...

-          Reconeixement d’un dret biològic de tothom envers la participació.

-          Dret a interaccionar, a construir amb els altres.

-          Cal pensar com podem construir aquesta pràctica.

Participació:

-       No és un valor en si mateix si no té una aplicació, una pràctica. La participació ha de ser pensada en si mateixa.

-          Cal que ens dotem d’un espai i un temps.

-          Cal que ens equipem dels instruments necessaris per tenir les famílies informades.

-    Cal una “projectualitat” (elaborar projectes, no programes, ja que aquest terme s’associa a transmetre un punt d’arribada final). Projectar suposa un terme que està en constant evolució. Suposa l’experiència, la possibilitat de dialogar.

-          La participació no es pot relegar a un moment concret, continuat. Comença abans de l’entrada a l’escola dels infants (exemple: trobades amb les famílies, per preparar l’acollida, d’uns infants dels que ja tenim informació).

-          Es va construint dia a dia.

·         És un tret essencial del projecte educatiu de Regio.

·         Valors que impregnen la pràctica participativa.

·         No només s’educa, sinó que s’educa plegats.

·     Escola com a lloc social i públic amb una funció important de construcció de la societat present i futura.

·         L’educació pública requereix un alt nivell de corresponsabilitat.

·         Sostenim una idea de pare/mare com a portador de drets complerts.

·         Reconeixem el dret biològic/social/cultural a la participació.

·         Els processos participatius requereixen de temps/lloc/instruments/projectes.

·         Importància d’oferir un ampli ventall de possibilitats (afavorir diferents circumstàncies).

·         Documentació com a eina d’informació.

Les famílies han d’inserir-se com agents que viuen el procés pel qual s’arriba a les coses. Les famílies també es preparen per a la participació, també es van educant i aprenen a participar. Trien la manera de participar, d’acord amb la seva personalitat.

Dues ocasions que demanen la participació de les famílies:

-          Reunions de grup.

-       Consell escolar i de ciutat (cada escola té un grup de famílies, que és representant de l’escola; disposen del seu temps per col·laborar amb l’escola. Es promou la participació de famílies i mestres). Aquests òrgans estan reconeguts públicament, es troben 4 o 5 vegades l’any per discutir aspectes educatius de la ciutat.

Comissions de treball dels pares: Miren de recollir i promoure idees i fons addicionals per a l’escola (festes, loteria, venda de flors...).

Comissions de l’ambient: fer servir aficions de les famílies per ajudar al manteniment de les estructures (pintor, fuster...).

Comissió de festes: planifiquen festes, teatres... Sovint es creen petites companyies de teatre.

Comissió cultural: pla teòric, busca temes i arguments per debatre o per incloure a l’escola.

Hi ha un ventall ampli de possibilitats per a que les famílies participin en la mesura de la seva disponibilitat. També demana entusiasme de les mestres, que coordinen.

Cal destacar que en tots aquests grups, els i les mestres sempre són presents, tot coordinant i unificant accions.

La participació de les famílies alimenta també la participació entre educadors/es i infants. Els pedagogs també participen, i són moments en que aquests obtenen una gran formació.

Cal dir que aquestes reunions no són trobades fàcils, sovint es creuen punts de vista diferents (però totes elles riques). Sovint se celebren després de sopar, entre les 21’00 i 23’00 hores.

  

Algunes preguntes que ens formula la docent:

1.      Quins són els aspectes que són de qualitat a 0-3 i a 3-6?.

·         Calma i ambient agradable i tranquil. Aquest fet que sembla lliure està recolzat per un rigor que dóna seguretat a l’adult i als infants.

·   Respectar els processos dels infants i considerar-los capaços (no tot és visible pel mestre).

·         Respecte l’equip:

- Compromís per créixer, voluntat i disponibilitat per aprendre amb una actitud d’escolat a tots els nivells (infants, adults, famílies...).

- Equilibri entre la singularitat de cadascú que sovint porta a la complementarietat i com aquest esdevé benestar. Així com l’equilibri de la persona respecte el grup.

- El benestar com a element essencial de qualitat per a la comunitat.

- La figurar del mestre que acompanya al nen/grup en els seus processos.

- Tots estem aprenent.

·        Respecte els espais i materials:

- L’espai pensat i organitzat per a que hi hagi comunicació, relació i aprenentatge.

- Una estètica no tant entesa des de la bellesa, sinó des dels valors que es donen en aquest espai.

- Facilitar materials oberts: que potencien diferents actuacions. Preferentment materials naturals.

- Ressaltar la importància de la gestió del temps, prendre decisions sobre quines són les ocupacions dels infants, el temps de l’escolta, el temps de l’intercanvi...

·         Respecte les famílies:

- Transparència respecte als pares, als processos, als espais, a l’entorn...

- Intervenció de les famílies com a membres actius del procés educatiu, participant i gestionant activitats amb els infants i com a grup de pares i mares.

·        Respecte l’entorn:

- Diàleg amb l’entorn natural, urbà, social...

·         Pel que fa a l’equip docent català: Donades les nostre circumstàncies en general (socials, econòmiques, educatives...), creiem que cal remarcar la professionalitat dels docents, la il·lusió de cada dia i, sobretot, la seva voluntarietat  i compromís vers la seva tasca.

·         Pel que fa a Regio: Tot és com un somni impensable per nosaltres, però que ens anima a voler gaudir d’una educació millor.

·         Mestres amb ganes, amb inspiració.

·         Dinàmiques de treball que permeten la reflexió entre els mestres.

·     L’infant és qui ho aporta tot. Qualitat: pedagogia que situa l’infant al bell mig. El mestre confia en les capacitat de l’infant.

·         La reflexió al voltant una educació que cal canviar.

·         L’entorn: les famílies, el medi i l’espai pedagògic.

2.      Arrel de conèixer el sistema de Regio; preguntes que ens agradaria posar en comú amb els companys.

·         Aspectes de qualitat a Barcelona: no aconseguim gens fàcilment l’ambient agradable i tranquil. Està molt lligat al nombre d’adults que som (1 x 25); ajudes molt parcialitzades en el temps. Hi ha molta presència de l’escriptura.

·         Ens agradaria compartir:

- Opinar més sobre la nostra feina.

- El 3-6 pot aprendre molt del 0-3.

- El fet de tenir menys recursos no és excusa per triar camins tant diferents

·         Flexibilitat pel que fa a la gestió dels espais per part dels infants.

·         Relació amb l’exterior.

·         Aprofitar els elements de l’entorn proper o familiar.

·         La documentació com a instrument de reflexió, formació que ajuda a anar més enllà.

·     Són responsables del que passa a l’escola. Poden prendre decisions sobre molts àmbits..

·   Intentaríem transmetre els que seria l’essència de Regio, tot intentant, en base als recursos humans i materials dels que disposem, fer més tallers, més experiències, etc.

·   Les rutines es poden canviar; el contingut d’aquestes ha d’estar basat en el que els infants han observat espontàniament.

·         L’assemblea del matí.

·       Espais: tenen un plantejament tan obert que fomenta a independència de l’infant i, per tant, treu feina al mestre.

·         Replantejament del reforç.

·    En el cas de mestres que treballen a escoles privades; Com fer per produir una discussió que aconsegueixi modificar el projecte educatiu de l’escola?.

·         La relació amb les famílies; col·laboració pares – escola.

3.      Quins aspectes de Regio són més discutibles, que presenten més zones crítiques?.

·         Com el projecte de Regio es va modelant amb els canvis socials de la ciutat?.

·    En quins moments els infants interaccionen amb els altres nens i nenes de diferent edat?.

·    Com és que després de tanys anys de trajectòria de les escoles 0-6 encara no s’ha trobat un consens d’apropament amb l’escola primària?.

·   No queda clar la obligatorietat dels mestres (reunions al vespre, anar caps de setmana...).

·         Quina relació s’estableix amb les mestres i/o famílies que al llarg del curs puguin esdevenir “problemàtiques”, tot fent trontollar el gran engranatge de Regio?.

·         Com és el temps de joc lliure i a l’exterior?.

·         La relació amb la Natura.

·   Discussió al voltant de l’interès de l’infant; interès per com el mestre organitza l’ensenyament?.

·         La dificultat dels infants durant el pas a l’escola primària.

  

El joc és una eina de coneixement dels infants; una manera d’aprendre.

Pedagogia de l’escolta

Pedagogia dels 100 llenguatges; és la pedagogia de Regio.

L’escolta esdevé un element actiu a l’escola, un element que educa. Aquesta idea no només es transmeten coneixements, sinó que es creen valors. L’escolta és complexa; no és una capacitat innata, sinó que cal entrenar-la i potenciar-la.

Importància de les interaccions:

-          Diàleg

-          Posada en comú

Significa crear imatges i donar lectura a les nostres experiències. Importància de la conservació dels materials d’altres anys, per rellegir l’experiència pedagògica.

La documentació entesa com a procés de l’actuació i no com a resultat. Qualsevol instant a la vida de l’escola pot ser important. A més de les activitats específiques, podem documentar les relacions entre els infants i els elements de qualitat de l’escola.

La documentació és una manera de fer visible l’escola; és capaç, a través dels materials que contingui, fer visibles i possibles els processos constructius que protagonitzen els infants.

Amb grups petits, es possible escoltar i prendre notes; es poden prendre notes de manera esquemàtica i, posteriorment, redactar amb més cura. Aquest procés implica una tria del que està passant. També podem fer servir una gravadora i, més tard, transcriure-ho.

També podem portar un diari per tal d’anotar els aspectes que considerem més rellevants.

A l’hora d’observar, cal fer una tria, que ens ajudi a acotar. Cal observar sempre els petits diàlegs que s’estableixen als diferents espais.

Qüestions importants pel que fa a la documentació

·         Com coneix l’infant?

Més enllà de preguntar-nos què fa, és més important i enriquidor si coneixem com ho fa (processos de coneixement).

·         Com els infants elaboren el coneixement?

Quines preguntes sorgeixen en el seu procés de creixement?.

·         Paper dels adults en els processos de coneixement

·         Com aprenen els infants?. Com l’aprenentatge individual s’enriqueix amb el del grup?

Viure en comunitat no és un context neutre; cal tenir en compte l’aspecte col·lectiu del coneixement.

Una de les claus de Regio és la llibertat dels educadors i educadores que es dóna a l’hora de programar, documentar i observar. Aquest fet atorga al procés educatiu una major serenor i llibertat, que alhora comporta un gran esforç.

Un projecte a Regio fonamentat en l’observació i la recerca: la música del cos

Aquest projecte està molt relacionat amb la ciutat, i més concretament amb una companyia de dansa.

És important, per a qualsevol projecte de recerca, preguntar-se el perquè, així com quina relació té amb la temporalitat, amb l’avui.

El cos té moltes contradiccions, està en contacte diari amb la investigació científica i cultural. Moltes vegades és llegit per les seves capacitats, punts febles, fragilitats o a través de les pràctiques que és capaç de generar, com la dansa.

“El cos és ment”; proposta per reflexionar. Aquesta frase dóna lloc a la reinvenció cultural del concepte de nen, de persona; cos i ment no són entitats separades, sinó que mantenen una relació molt intensa.

Tesi de recerca; és molt important saber el context en el que neix, i a partir de quins punts comencem a investigar. Segons la nostra tesi, hem de fonamentar que el cos és ment (tesi que inverteix el pensament tradicional, segons el qual cos i ment han estat sempre dos móns antagònics).  Aquesta tesi condiciona nombrosos aspectes del coneixement.

La ment també pensa a través del moviment, un cervell que habita tot el cos. Ment i cervell no són entitats separades.

El saber de la neurociència al voltant del saber del cos:

·         Hi ha memòria muscular i corporal (les emocions ocupen un lloc important); aquest ha de ser el punt de partida per futurs aprenentatges lingüístics.

·         Al moviment es troba l’origen del pensament, el llenguatge té l’origen en el gest.

·         El cervell es completa a través de temps; es completa amb la vista, el cos... Els sentits no observen el món, sinó que l’interroguen, i el món crea les respostes.

·         L’educació entesa com a creació; hi estan implicats tant qui educa com qui és educat (teoria dels cent llenguatges).

Teoria dels cent llenguatges: teoria que neix de la necessitat d’aprenentatge. Solidaritat entre els llenguatges (no són intel·ligències separades ni fragmentades). És l’infant sencer que coneix a través de tot el seu cos.

Escolta del cos (potencialitats positives del cos).

            - Infant competent, perquè disposa d’un cos que sap parlar i escoltar.

            - Fet d’interaccions, de forces i de cultura.

            - Dóna identitat a l’infant.

            - Lligam fort amb l’espai que l’envolta.

El cos s’implica globalment en la recerca de l’espai, cercant els seus punts d’atenció en l’espai. Hi ha una especial atenció en els canvis dinàmics (llums, ombres...).

El tacte és un dels sentits que abans es formen en l’embrió (forma molt important de conèixer).

Moviment de les mans: límits entre l’infant i el món. Les mans són instruments molt sensibles a l’hora de conèixer el món. Arribat aquest punt, podem preguntar-nos quin tipus de materials podem oferir per fer-los continuar les seves investigacions.

Cos: Dotat de sentits i en condicions de percebre la realitat. El cos no és només un objecte que s’ha de vestir; res en l’ésser humà és més profund que la pell.

Moviment/expressivitat/llenguatge

·         El cos com a llenguatge (el llenguatge del cos és inseparable de la paraula mateixa).

·         El cos i la dansa.

·         Connexió.

Mímica: s’activa des del moment del naixement. Constitueix un equipament expressiu de l’infant, del qual està dotat des de ben petit. La gramàtica del cos existeix; podem parlar d’alfabet del cos?; els infants posen el cos en joc i el reconeixen, el fan servir de forma intencionada en les seves narracions. Cal que escoltem la veu del gest, veure com a través del moviment ens transmeten coses de si mateixos.

La dansa és una manera possible d’amplificar el gest de l’infant.

Connexió entre cos i altres llenguatges.

El cos i la dansa

·         El coneixement del cos s’enriqueix amb la col·laboració d’altres llenguatges.

·         El cos és la mida i alhora és la mida del cos; es mesuren elements de l’entorn amb el propi cos.

-          Inclusió

-          Pes

-          Distància

·         El cos esdevé ell mateix una mica de l’entorn. Abans que en les coses, els infants experimenten amb ells mateixos les lleis de la física (equilibri, pesar amb les mans, boca...).

·         El cos i el signe (escriptura i grafia es poden enriquir del cos de l’infant).

·         Música i cos i la música del cos.

·         Escola: entorn del coneixement corporal (tots els agents de l’escola en són responsable d’aquesta descoberta; no delegat a agents externs).

·         No intenció d’ensenyar dansa als infants, sinó d’ajudar a conèixer els potencial que suposa el cos. Col·laboració amb tres ballarins.

·         Experiència amb infants d’escola bressol al voltant del moviment (diapositives).

Projecte “Salts corredisses” (salti e corse).

Aquest projecte es basà en tres punts, principalment (tesi de partida del projecte):

-          El cos com a llenguatge.

-          El cos que mana.

-          Transformació.

  

El cos com a llenguatge

Cos de coneixement i escolta. Cos ric en potencialitats cognitives, emotives i expressives. Gest com a llenguatge.

El cos que mana

El cos construeix narracions; d’aquí sorgeix una altra pregunta: què entenem per narracions amb el cos?.

Narració: quan un gest esdevé signe i aquest és reconegut per la resta de persones.

Gest / Signe (no són el mateix); un gest esdevé un signe quan esdevé reconeixible per la resta de persones.

Transformació

            Quan volem transformar-nos hem d’arribar al punt del cor, on hi ha la idea.

            Narrar amb el cos equival a transformar-se.

            La transformació esdevé l’element al voltant del qual gira el treball.

            Mot que, del llatí:

-          Trans: més enllà de

-          Formar: canviar la forma

La transformació dóna lloc a altres formes possibles de l’home. No suposa, però, l’eliminació de la pròpia identitat (els infants són conscients d’això).

Observar les seves variacions, diferències expressives.

Transformem cos, veu...; es produeix a través. Els infants investiguen sobre la transformació, però mai obliden la seva identitat.

·      L’escolta com a acció de l’educar. No només instrucció i formació, sinó una escola de l’educació. Escola com a lloc on es creen i debaten valors.

·         Quins contextos/situacions cal crear per generar diàleg/escolta/posada en comú?.

·  Observació/documentació com a grans mitjans per recollir els recorreguts de pensament/accions i aprenentatge dels infants, però també dels adults.

·         Traces/documents/imatges per entendre el passat, el present; construir noves hipòtesis i noves direccions d’acció i recerca.

·         A través de la documentació, és visible l’escolta, els processos cognoscitius/expressius dels infants. Això els fa possibles i comparables.

·         Documentació permet a l’infant i a l’educador protagonitzar i comentar el seu aprenentatge.

Trobada amb els ballarins i els infants (cercar un terreny de trobada comú; mirar de definir-lo). En aquest punt neixen moltes preguntes:

-          Com neixen les narracions dels infants.

-          Quan els infants reconeixen un determinat gest i el transformen en una història.

La transformació és un feedback important que rebem dels infants. Els nens i les nenes investiguen amb els ballarins totes les maneres de la transformació.

Projecte: no va oblidar en cap moment de mantenir les transformacions en altres llenguatges.

Les investigacions dels ballarins els porten a tres aspectes:

-          Com es produeix la transformació (com es transforma en aranya, en lleó...).

-          Com els infants transformen l’espai (com els infants poden transformar l’espai; en una ciutat...).

-          La transformació del signe (relació entre signe gràfic i corporal).

Aquest treball va durar, aproximadament, uns vuit mesos.

Important: els mestres no transmeten coneixement, sinó que investiguen, es meravellen, pregunten i aprenen amb els infants.

En tot el projecte, no es va emprar música en cap moment.

Projecte:

      - Té elements de creació.

      - Interacció dels ballarins amb els infants.

      - Reconeixement de l’escolta.

      - Procés d’investigació.

S’ha de perdre la por a treballar aspectes abstractes.

Els ballarins no dirigeixen, sinó que observen els infants, escolten i reinterpreten. Els infants són lliures, però alhora estan implicats en el projecte.

L’escola és una microsocietat; els infants són ciutadans lliures, que s’expressen i que poden ajudar a canviar l’actual model (molt jerarquitzat). Cal canviar la imatge que tenim de ciutadà. Les escoles mai són impermeables al context.

La documentació serveix per anar modificant, creant.

Una petita història, “La mano giusta”

Aquesta història esdevé al jardí de l’escola; intervenen dos infants de 19 mesos.

Hi ha una pedra que queda travada es un petit forat; la mà de la Matilde no li arriba per agafar la pedra. La nena va a buscar un infant, en Lorenzo; l’abraça i sembla dir-li “ajuda’m”. Ell la segueix i observa la situació. En Lorenzo, que té la mà més menuda, aconsegueix treure la pedra; la mà del nen és una mà coneguda, amiga.

Agafats de la mà, s’allunyen. El destí de la pedra no sembla, ara, important.

Aquesta petita història ens remarca el valor del que és quotidià. Ens ajuda a trencar les idees preconcebudes dels infants. No es valoren justament les capacitats, les previsions, no es compta amb la solidaritat, l’ajut d’un amic. Un infant sap, en tot moment, que pot comptar amb l’altre.

http://www.xtec.cat/~ccols/referents/obsdocreggio.doc.