NOIS I NOIES TUTELATS

Al CRAE Sobrequés de Girona hi viuen 10 infants i adolescents d'entre 3 i 18 anys. L'equip del centre està format pel director, sis educadors i educadores, una mestressa de casa i un educador de reforç.

Atenent a la invitació feta pública pels nois i noies d’aquest centre durant la simulació plenària celebrada al Parlament el dia 23 de febrer, Protagonistes, ja! l’ha visitat per copsar en primera persona la realitat dels menors tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

El director del CRAE, Joaquim Cuello, ens explica en aquesta entre vista que el principal problema que tenen els menors es produeix en el moment del desinternament, quan han d'espavilar-se per viure de forma autònoma, dificultat que s'agreuja per la discriminació social que pateixen.

Què passa quan un noi o noia tutelat fa els 18 anys i ha d'abandonar el centre?

En aquest tema es produeix una gran contradicció. Perquè, qui surt de casa avui dia als 17 o 18 anys? Quan un noi o noia de centre fa els 18 anys, legalment és major d'edat. Si no té una disminució per la qual li han de donar una tutela, ha d'espavilar-se per si mateix. Com a major d'edat, pot decidir que no vol tenir més seguiment de l'administració. I això passa, perquè n’hi ha que no han tingut un bon camí al CRAE. També n'hi ha d'altres que volen voluntàriament més ajuda, llavors se'ls hi fa un seguiment al pis assistit, que comparteixen tres o quatre nois o noies i on de tant en quant va un educador. Alguns volen anar-se'n a un pis compartit amb estudiants, i queden alguna vegada amb l'educador. De vegades, decideixen no tenir aquest seguiment, però sí que en un moment donat demanden altres recursos, necessiten algú que els ajudi a buscar feina, algú que els escolti, etc. Si no tenen a ningú més, és molt trist, és

molt dur per ells. O, encara que hi tinguis la família, però no hi puguis comptar, és molt dur. L'exemple que posen ells és cert, aquí hi treballen educadors joves que s'estan a casa dels pares.

Llavors, com es pot exigir a un noi de 17 o 18 anys que estigui preparat per viure de forma autònoma? 

De vegades ens venen a veure nois i noies que han passat pel centre, però no els podem oferir res. Ells pregunten: "qui ens avalarà la hipoteca?" A tots ens han ajudat els pares o algú altre quan marxes de casa. Penso que l’administració i la societat en general ha d'apostar molt fortament pel desinternament. Resulta que traiem el menor de la seva casa, ve desestructurat perquè ha tingut molts problemes i dificultats, al centre li facilites la seva reconstrucció, l'estructures, però quan ja ha assimilat aquesta estructura, llavors, si no retornen a casa, que són pocs casos, s'hi troben sols, sense suport.

Creus que manquen recursos per aquests menors?

Manquen recursos pels nois i noies quan surten. En el moment d'estar al CRAE, si pot anar a l'escola, pot fer una activitat extraescolar, pot anar de colònies a l'estiu, està menjat, està

vestit i està cobert, perfecte. Però falten recursos, per exemple, quan fan permís de cap de setmana i necessiten el control d'un educador que faci el seguiment amb la seva família, que ajudi la família a millorar. I manquen, sobretot, recursos imaginatius.

Quan, per exemple, en un centre hi ha més de tres menors d'una mateixa família. Si la Generalitat comptés el que costa això i el que costa posar dos educadors de seguiment amb aquesta família, què li surt més a compte? Jo penso que s'han de valorar casos individuals, l'administració hauria d'estar oberta a les propostes que fem la gent que treballem en el dia a dia amb aquests nois i noies, i hauria d'atendre les entitats en programes innovadors. 

Per què no pot haver un educador d'aquí que vagi a la casa d'un nen? A

Això ja no hauria de ser tenir un educador de reforç, sinó una pràctica habitual. Penso que de vegades fraccionem massa els serveis. Un altre tema és el dels estudis. Els nois i noies han de treure el graduat en ESO per accedir a cicles formatius, però si no són bons estudiants, la única alternativa és el treball de baixa qualificació. Al mateix temps, han d'estar pensant que als 17-18 anys se n'han de sortir sols.  No els podríem donar una plaça en una residència d'estudiants encara que facin cicles formatius i els bequem perquè se'n pugui sortir? És cert que a la sortida hi ha una abandó. La resta de nois i noies, quan surten de casa, si tenen dificultats, sempre troben la porta dels pares oberta. Aquí, no. Cal crear els recursos perquè la porta dels pares sempre estigui oberta. I si un noi amb 18 anys no està preparat per emancipar-se i vol estudiar, que pugui estar-se en una residència d'estudiants, on pugui viure autònomament i tenir un seguiment. L’administració i la mateixa societat ha de fer-se'n càrrec fins que estiguin preparats per viure amb autonomia. En el cas dels menors immigrants, igual que quan adoptes un fill passa a ésser un més de la família i regularitzat, quan l’administració assumeix la seva tutela hauria també de regularitzar la seva situació.

Quines són les principals dificultats que tenen aquests menors en el seu dia a dia?

Les dificultats més importants que tenen són de tipus escolar, perquè no han fet un seguiment escolar molt normalitzat i necessiten força ajuda, la majoria té necessitats educatives especials. El segon tema és acceptar la realitat d'estar aquí. És molt dur per ells acceptar que no poden estar-se amb la seva família. Això comporta a nivell emocional una sèrie de problemes individuals, que alguns ho canalitzen molt bé i altres ho exterioritzen amb algun problema de conducta. Els horaris és un altre tema en què hem d'estar en negociació contínua. Si als que tenen més de 16 anys se'ls deixa sortir, és perquè aprenguin, perquè controlin a beure, etc., perquè imagina la contradicció: si als 16 anys has d'estar tancat a les 10 de la nit i als 17 pots viure en un pis sol, com fas aquesta transició?

Això són riscos que ha d'assumir el director del centre com a guardador d'aquests nois i noies. Quan es retira la pàtria potestat als pares, la tutela la té la Generalitat de Catalunya, i la guarda la té directament el director del centre, és la persona física que respon dels menors davant qui sigui. Jo com a guardador he assumit que a partir dels 16 anys poden sortir els divendres fins a la 1 i els dissabtes fins a les 3. La resta de dies fins a les 10, que és el que marca la normativa general.

Penses que encara hi ha molts prejudicis socials respecte els nois i noies tutelats?

Hi ha molts prejudicis. Quan algun noi o noia d'aquí diu que està en un centre de menors el primer que li diuen és: "Què has fet?". Fins i tot, jo si dic que dirigeixo un centre de menors, em diuen: "Uf!, què són deficients, delinqüents?" "No, són víctimes", responc jo. Els nens de CRAE són víctimes. Prejudicis, n’hi ha molts. En el tema laboral ens trobem que quan l'empresa sap que el noi o la noia està en un centre, perd l'interès a contractar-lo. Sempre has d'anar justificant-te i com a guardador donar la cara per ells, perquè si no, no se'n refien. També hi

ha discriminació a l'escola, hi ha professors que pel sol fet de ser nens de centre ja consideren que hauria d'entrar en necessitats educatives especials per la problemàtica que comporten.

En aquest sentit, penso que amb el fet d'estar integrats fem una funció social molt important, de coneixença i de relació molt bona.

Com és la vostra relació amb l'Administració?

Tenim molt bona relació i comunicació amb el Servei d'Atenció a la Infància de Girona. I tenim bona relació també amb la DGAIA. Penso que el nou equip que dirigeix el Departament

d'Acció Social i Ciutadania està molt sensibilitzat amb els temes d'infància perquè es nota que han estat treballant a primera línia. Penso que s'obre una etapa en què se'ns escoltarà. Espero que sigui així i que es facin polítiques socials pensades amb els infants i adolescents.

http://plataformaeducativa.org/www/noticies/noticia4.pdf