Calidoscopi d'Educació Social

Recordo que... una vegada, a l'escola, jo de "profe", bé, de mestre, millor de principiant, d'aprenent, en aquell temps en què te n'adones de què no t'han preparat bé i t'has d'emparar en el claustre i buscar-te la vida pels camins de la coherència i del sentit comú en base a què estimes la feina i veus als nens com alguna cosa neta que pots tenir propera de per vida professional... Bé, com anava dient, una vegada havia plogut amb ganes i pel camp de terra es formaven bassals d'aigua que eren la delícia dels nens més petits: es feien barquetes, saltaven per damunt dels tolls, els trepitjaven amb botes d'aigua i, fins i tot, els més entremaliats tiraven pedretes per esquitxar els companys. Era com una festa nova... a que no podem jugar a futbol ho farem amb l'aigua, amb tot allò que us he dit abans a més de fer camins d'escapament cap a les reixetes que la portava al clavegueram. Evidentment, alguns nens arribaven a classe com per a...

1- Introducció La impulsivitat és un tret del temperament (nens) o personalitat (adults) que ha estat present, en un o altre grau, al llarg de tota l'evolució de l'ésser humà encara que, no sempre, hauríem d’atribuir-li directament una connotació negativa o improductiva com veurem més endavant.  No obstant això, avui dia, la impulsivitat en molts nens es manifesta amb una gran intensitat i freqüència, arribant a alterar la convivència i condicionar la vida dels pares que la pateixen. Cal dir que, actualment, la impulsivitat sembla manifestar-se en nens cada vegada més petits. Això pot atribuir-se, en part, als actuals estils de vida moderns (ambdós pares amb llargues hores de treball) i també, en alguns casos, a una manca de recursos o coneixements per part dels pares o educadors que simplement es veuen desbordats i no saben com afrontar-lo. Sigui com sigui, cada vegada més freqüent, trobar-nos a consulta pares desbordats per nens o nenes que manifesten aquets símptomes....

El 56% dels adults creu que de vegades és necessari pegar un nen per educar-lo. "Corregir no és pegar" és la campanya de Save the Children i elMinisteri de Treball i Assumptes Socials per sensibilitzar contra el càstig físic cap als nens en la família. La campanya aporta material amb pautes per abordar el tema del càstig físic i es presenten alternatives per a l'educació dins de l'àmbit familiar. La Coordinadora de la campanya ens explica els objectius i les alternatives a aquesta "bufetada a temps". Podeu trobar tota la informació al nostre web. Per què una campanya contra el càstig físic en la família? És necessària al nostre país? Els nens són castigats físicament a gairebé totes les societats ja que es tracta d'una pràctica socialment acceptada, considerada natural i eficaç per educar els nens/es. El càstig físic és un fenomen generalitzat i té més a veure amb la nostra forma de concebre les relacions personals i en com manegem la violència i ...

fcf.cat Pitàgores basava molts dels seus pensaments en la potencialitat que té l’educació dels més joves, entenent que tot el temps guanyat en aquest període esdevindrà les passes que aniran cap a l’excel·lència de l’ésser. Una mostra clara és el títol d’aquest article: una cita d’aquest cèlebre matemàtic i filòsof grec. Si per la vida i la societat l’educació dels primers anys de vida és clau, per al món de l’esport és fonamental. Per entendre el perquè de la importància de la formació dels més joves cal parlar de la teoria de l’aprenentatge motor i, més concretament, de les fases sensibles, aquelles franges de temps en què els éssers humans reaccionen més intensament que en altres períodes, davant de determinats estímuls externs, provocant noves potencialitats i nous efectes; és a dir, etapes on segons quins aprenentatges seran molt més ràpids que en altres moments. Davant d’aquesta evidència, tots estem d’acord a afirmar que l’educació i la formació esportiva en cat...

“Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes. “ Pitagores Paradoxalment, tothom pot 'construir' un fill tirà que capgiri les pautes de comportament de la família i acabi instaurant una dictadura.  GETTY IMAGES Qualsevol família, qualsevol pare i mare que es considerin normals , poden construir un petit tirà sense saber-ho ni ser-ne conscients. ¿Com pot ser que, amb el propòsit bàsic d'educar bé els fills, fer-los créixer com a persones afectuoses i honestes, responsables i solidàries, amb uns valors i uns referents positius, tot es pugui capgirar i els fills es converteixin en criatures capritxoses, primer, en adolescents dèspotes i irrespectuosos, més endavant, i, finalment, en individus tirans? No hi ha receptes universals ni una sola manera de fer bé les coses. Qualsevol persona que hagi experimentat la paternitat o la maternitat tindrà la certesa que fer de pares és una prova d'assaig i error.  Però què entenem per un fill tirà? Doncs é...

Aquí vos presente l’article que presentaré al proper congrés “Cibercultures, explorant temes crítics” que tindrà lloc a Praga del 15 al 17 de maig de 2013, article que podeu trobar en anglès en la mateixa web del congrés titulat Cyber-popular pressure can improve society, tanmateix, podeu trobar el resum d’aquest treball en el següent link . 1.- INTRODUCCIÓ Segons els documents professionalitzadors ASEDES, l’educació social és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contexts educatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador/a social i que possibilita: La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entès com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social. La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals, que amplien les perspectives educatives...

Ascensión Moreno. Educadora social. Pedagoga y licenciada en Bellas Artes. Doctora en Bellas Artes. Universidad de Barcelona. Los centros abiertos y las UEC son recursos de la Red de Servicios Sociales, en el primer caso, y de la Red de Educación, en el segundo, que existen en Catalunya, destinados a atender a infancia y adolescencia en situación de riesgo social. En primer lugar expondré cómo nacen los centros abiertos y cuál es su situación actual en Barcelona: población a la que atienden, profesionales que trabajan en ellos, marco legislativo, dependencia y financiación, etc. Posteriormente haré lo mismo con las UEC. Centros abiertos Los centros abiertos forman parte de la Red de Servicios Sociales y de protección a menores que está extendida en toda Catalunya. El sistema catalán de servicios sociales se estructura en dos tipos de servicios: los Servicios Sociales de Atención Primaria y los Servicios Sociales Especializados. Dentro de los Servicios Sociales de Atenció...