Com ser Educador/a Social i no defallir en l’intent? 4 claus a tenir en compte
Quan em pregunten què és un educador o educadora social, sempre contesto que els que hem estudiat Educació Social tenim clar que ens agrada ajudar als demés. Volem estar al servei dels altres i ser d’utilitat a les seves vides i a la societat. El propòsit però, resulta més bonic que no pas senzill fer-lo realitat perquè per ajudar a algú cal que es donin alguns elements.
El primer d’ells és que la persona vulgui ser ajudada. Això malgrat pugui semblar obvi de vegades se’ns oblida, simplement perquè costa entendre que altres persones desitgin tenir una vida tan diferent a la que tu triaries. No jutjar i acceptar plenament als altres serà fonamental per poder arribar a fer un bon acompanyament en la vida d’aquestes persones.
El segon aspecte a tenir en compte és que som persones que treballem amb persones i per a persones. I per tant, és molt probable que ens passin les mateixes coses que poden viure els destinataris de les nostres accions. O quin educador o educadora social no ha tingut mai por a un canvi? S’ha sentit sol o incomprès en alguna situació? O fins i tot, s’ha enfadat tant amb algú que literalment ha sortit de sí mateix i s’ha comportat com si fos una altra persona? Dominar les pròpies emocions i conèixer com gestionar el que ens passa per dins serà un altre aspecte clau d’aquesta professió.
Un tercer element que destacaria com a rellevant és saber mirar endavant. Tots i totes portem a les nostres espatlles el pes d’errors comesos com a professionals. Errors que han pogut ser més o menys greus segons el teu bagatge però, que de ben segur han afectat a la vida d’aquelles persones. Ser capaç de valorar que darrera d’aquell error hi ha un aprenentatge que ens fa ser més persones i millors professionals és indispensable per no ensorrar-nos i poder continuar ajudant.
I finalment, i no per això menys important, ens trobem amb la rutina, els costums i les praxis acomodades que poden anar distorsionant les nostres accions fins a fer-les estèrils, buides de sentiments i fràgils a nivell d’impacte. Com a éssers humans que som, tots podem tenir moments menys exitosos però un educador o educadora social hauria de poder omplir-se de goig a l’afirmar que sempre té present que allò que fa ho fa des de l’amor, la passió i l’emoció que genera el contacte amb l’altre. Algú exactament igual que tu, que viu un moment diferent i pren decisions potser no gaire encertades pel seu benefici però, que necessita i es mereix tot el nostre reconeixement per viure i ser com és.
I això, tot això... no és gens fàcil però, molts de nosaltres ho fem i avui ho recordem per seguir ajudant als altres i ser d’utilitat a la vida dels demés i a la societat.
Lisette Navarro Segura
Professora del Grau en Educació Social i Treball Social de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - URL
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.