LES COMPETÈNCIES DE L’EDUCADOR@ SOCIAL
Podem estructurar les competències de l’Educador@ Social en tres grans blocs:
A) Una sèrie de coneixements específics i uns conceptes instrumentals que serveixin com a marc de referència a la seva intervenció. Un SABER que s’ubica en la Pedagogia tot i que s’ha de complementar amb aportacions provinents del camp de la Sociologia i la Psicologia. La Formació ha de ser flexible, amplia i plural. Els Continguts bàsics referencials de l’Educador poden resumir-se de la següent forma:
– Teoria Socioeducativa.
– Teoria Curricular.
– Disseny i Avaluació de Programes.
– Coneixement del Medi Socioeducatiu.
– Coneixement del Subjecte d’intervenció.
– Educació Cívica i Ètica.
B) Uns instruments tècnics – que no necessàriament s’emmarquen en la Pedagogia – que orientin la intervenció educativa. Un SABER FER que es pot recollir de la següent manera:
– Tècniques de planificació i gestió.
– Tècniques de treball socioeducatiu individualitzat.
– Tècniques d’orientació social comunitària,
– Tècniques de comunicació interpersonal i de grup.
– Tècniques d’investigació Social.
– Tècniques d’Avaluació i Supervisió Social.
C) Unes aptituds personals; un SABER SER i un SABER ESTAR que esdevé una dimensió essencial en l’Educador Social i que el pot definir corn un simple intermediari pel control social o bé com un agent de canvi. Dins d’aquestes característiques les més importants que podríem enumerar son:
La capacitat per crear situacions de contacte i de relació. La seva potencialitat educativa es basa en la qualitat i vitalitat de les experiències que pugui generar i de la proximitat que pugui establir amb la relació amb l’educand.
L’Empatia, que es defineix com la capacitat de relacionar-se funcionalment amb l’usuari i amb el medi, essent capaç? de situar-se sota el seu punt de vista. Aquesta capacitat empàtica es fonamenta amb la consideració i el respecte per l’educand. Bujalance (323,1988) ressalta a aquest respecte “ com a base de la relació/…/ vol dir acceptar a l’altre en la dificultat, comprendre’I i oferir-li els aspectes positius de la seva vida, de la seva historia, així com oferint-li els seus elements propis perquè descobreixi en ell la seva pròpia capacitat i actitud de respectar”
L’autenticitat que es basa en la sinceritat, en la transparència de les intencions i en el sentit ètic de les actuacions. El fet de treballar amb subjectes amb situació de dificultat requereix que sigui mereixedor de confiança, per possibilitar una relació igualitària ha de defugir del paternalisme o la prepotència presentant-se tal com es; amb els seus aspectes positius i amb las seves debilitats.
La Disponibilitat. Aquesta es materialitza gracies a la voluntat de servei, la sensibilitat i l’entrega. El temps de l’educador ha de ser un “temps laboral” obert a les persones i la comunitat per la qui treballa, aquest s’ha de prioritzar sobre ocupacions que signifiquin un allunyament d’aquesta realitat.
Un tarannà cooperatiu. L’educador ha de treballar amb grups pel que respecta als usuaris i en el sí d’un Equip pel que respecta als professionals. Aquesta capacitat per treballar en equip s’ha de complementar amb l’obertura i la flexibilitat.
La paciència. sense la qual pot intentar precipitar resultats sense respectar la situació particular d’uns educands amb situacions problematitzades. L’educador ha de ser capaç de realitzar-se professionalment assumint les limitacions que li imposa la realitat en la que està immers.
L’exigència personal li serà necessària per no rutinitzar la seva tasca i ampliar l’horitzó d’aprenentatge.
La Polivalència. Ja que el seu exercici eminentment comunitari implica una multiplicitat de funciona i de rols. L’educador ha de ser capaç d’adaptar-se tant a les tasques, com al pas del temps, com en els diferents espais d’actuació.
La Creativitat, sense la que difícilment podrà trobar solucions als problemes que se li plantegin i en situacions en las que malauradament s’haurà de moure en una incipient manca de recursos.
La Racionalitat. La mateixa es necessària perquè pugui elaborar totes les experiències i orientar-les cap uns objectius. “L’experiència per l’experiència” no té sentit en l’educador que ha de ser capaç d’analitzar la seva praxis i transformar els moments de relació en la vida comunitària.
L’Estabilitat psicològica. L’Educador ha de ser capaç de conviure amb situacions problemàtiques, de contradicció i de conflicte sense que les mateixes alterin el seu equilibri personal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.