Quin impacte té la LGTBIfòbia en l’atenció sanitària?

Els professionals de la salut reflexionen sobre com promoure una salut inclusiva i competent per a les persones LGTBIQ+ en el marc del projecte Open Doors

Els professionals de la salut reflexionen sobre com promoure una salut inclusiva i competent per a les persones LGTBI+ en el marc del projecte Open Doors | Banc d\'Imatges d\'Infermeres | Ariadna Creus i Àngel García

Els professionals de la salut s’han reunit per reflexionar sobre com promoure una salut inclusiva i competent per a les persones LGTBIQ+. Ho han fet en el marc del projecte Open Doors, liderat a Catalunya per la Universitat de Girona i la Fundació Surt, i ha tingut al centre una pregunta clau: han de ser els serveis cap a les persones LGTBIQ+ especialitzats o s’ha de transversalitzar la perspectiva LGTBIQ+?

“Si bé l’horitzó és l’atenció universal, els espais d’atenció especialitzada continuen sent molt necessaris per moltes persones LGTBIQ+”, ja que, “patir discriminació dins del sistema de salut genera rebuig i dificulta l’accés, per tant, moltes persones del col·lectiu busquen professionals dins de les sigles com a estratègia per aconseguir un espai de més confiança i, en aquest sentit, visibilitzar els i les professionals LGTBIQ+ esdevé clau”, explica Nagore Gartzia, responsable del projecte Open Doors dins de l’àrea de recerca de Surt.

Durant la jornada, Tamás Dombos, coordinador internacional del projecte i membre de l’Associació LGTBI Háttér Society (Hongria), ha situat les principals barreres d’accés a la salut que afecten les persones LGTBIQ+. “Les legals, com ara la impossibilitat d’autodeterminació del gènere, són centrals. També hi juguen en contra la manca de recursos o de finançament, el desconeixement de les realitats LGTBIQ+ i els coneixements mèdics obsolets, en què el sexe i el gènere són medicalitzats i patologitzats, així com els prejudicis per parts de professionals cap al col·lectiu”, ha assenyalat Dombos.

Eva Vela, llevadora i coordinadora de l’ASSIR Dreta, ha repassat l’evolució des dels centres de planificació familiar dels 80, als Serveis d’Atenció a la Dona dels anys 90, a l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). “Aquest recorregut ens permet veure com s’ha anat modificant els serveis al llarg del temps, des de una mirada heteronormativa i centrada en les dones, cap a una perspectiva, que poc a poc, comença a obrir-se per integra diferents serveis i programes, com les tardes joves o el grup preparació al naixement queer”, resumeix Gartzia.

La ginecòloga Rosa Almirall, del servei Trànsit: servei de salut trans* afirmatiu, ha compartit durant la jornada una narració en primera persona sobre com, des de la militància feminista dels anys 70 i la relació amb la ginecologia, va sorgir la necessitat de dedicar un espai per a les dones trans als serveis d’atenció sexual i reproductiva. A més, en relació a la salut trans, va destacar el canvi de model patologitzador —que és present a altres serveis— al model despatologitzant, basat en l’acompanyament biopsicosocial i l’escolta activa per donar resposta a les necessitats de les persones trans, base del servei Trànsit.

Un canvi de model en camí

Durant el projecte Open Doors, es va realitzar una enquesta adreçada a professionals de la salut en actiu i a estudiants de l’àmbit (medicina, infermeria, psicologia, treball social…) i els resultats apunten que, a Catalunya, hi ha més familiaritat amb pacients obertament LGBTIQ+ que en altres països. Un 33% de les persones enquestades afirmaven tractar sovint o molt sovint amb pacients obertament LGTBIQ+. A l’extrem oposat, hi ha Hongria (3%) i Itàlia (10%). “En general, en tots els països cal continuar treballant per la formació i sobretot per un canvi de model d’atenció a la salut de les persones LGTBIQ+, que s’incorpori des del currículum a les universitats”, afirma Gartzia.

Per contribuir a generar el canvi, en el marc del projecte Open Doors, s’ha elaborat una guia amb claus per reduir la discriminació cap a les persones LGTBI en l’àmbit de la salut. Segons la investigació de què parteix aquest nou recurs per a professionals, a Catalunya, la discriminació contra aquest col·lectiu no és generalitzada, tanmateix, es detecta que la majoria de professionals de la salut tenen “una visió que parteix d’un model heterosexual i que tracta la diversitat sexual i de gènere com una excepció”, sintetitza Gartzia.

La guia del projecte Open Doors ha estat elaborada per l’entitat polonesa Lambda i s’ha plantejat com una eina pràctica de sensibilització adreçada a professionals de l’àmbit sanitari. A partir dels resultats de la recerca a Catalunya, Surt i la Universitat de Girona han adaptat la guia ‘Obrim les portes’ a la realitat catalana.

https://www.social.cat/noticia/15417/els-professionals-de-la-salut-reflexionen-sobre-limpacte-de-la-lgtbifobia-en-latencio-sani?utm_source=Notification&utm_medium=Web-Push#.YWweftVvw0w.gmail