Treballs invisibles: què és l’economia de les cures? per Esther Camuñas

Prop de 24.000 hores es dediquen a l'any a cura de nens, majors o persones malaltes, unes activitats que són realitzades en un 80,9% per dones

L’anomenada economia de les cures o economia femenina tracta de fer visibles activitats bàsiques que el món laboral no té en compte. Dins del sistema capitalista hi ha treballs que encara avui romanen ocults i estan associats a les dones i la feminitat. És el cas de les cures i l’àmbit domèstic, que ocupen un ampli percentatge de l’economia i segueixen sense valorar-se econòmica i socialment. Malgrat que les dones s’han incorporat al mercat laboral, continuen cuidant i en general ho fan en solitari. En aquest article s’explica què és l’economia de les cures i l’aportació que fan les dones amb aquest tipus d’ocupació.

Què és l’economia de les cures?

Encara que se segueix qüestionant què és i què no és treball, des dels mercats cal revaloritzar algunes ocupacions ocultes i que en general exerceixen les dones. En aquest cas, les activitats encaminades al sosteniment de la vida, com el treball de cures i reproductiu s’ha de tenir en compte. La infraestructura sanitària solament facilita el 12% de les cures necessàries i la resta es proporciona des del sistema domèstic.

Les tasques que comprèn el treball reproductiu es podrien agrupar en quatre grans blocs:

Cura i manteniment de la infraestructura de la llar, neteja, alimentació familiar, ordre general, compres, etc.

Cura i atenció de la força de treball present, passada i futura, és a dir, la cura de totes les persones de la família, depenents o no, que comporta treball social, educatiu, sanitari i psicològic. La dependència pot ser per edat, per salut o psicosocial. Aquesta última es relaciona amb la socialització que reben els homes que no aprenen a cuidar ni a cuidar-se i es fan dependents de les cures alienes, sobretot de les dones, per a la seva subsistència en la vida quotidiana.

Organització i gestió de la llar i la família, mediació entre la família i els serveis públics o privats existents, com a relació amb el col·legi, centres mèdics, matriculació, etc.

Representació conjugal. Són les activitats que tenen a veure amb els vincles i relacions afectives i socials de la parella, com a celebracions, aniversaris, contactes amb familiars i amics, etc.

Què s’estalvia el sistema econòmic?

Encara que la major part del treball de cures es realitza sense remuneració alguna, s’ha pogut quantificar aquestes activitats i traduir-les al seu valor monetari o al seu valor en temps laboral. Gràcies a l’estudio ‘Temps, treballs i gènere‘, de la Universitat de Barcelona s’ha descobert que la dedicació d’hores anuals a cura de nens, majors o persones malaltes és de 23.589 hores i que el 80,9% és realitzat per dones.

L’aportació que les dones fan amb el seu treball de cures és invalorable i indispensable

El treball de cures en mans de dones és un fenomen present en les economies mundials. A pesar que les dones reben una remuneració laboral molt menor a la dels homes, l’aportació que fan amb el seu treball de cures és invalorable i indispensable per al desenvolupament dels sistemes socioeconòmics. A més, la gratuïtat de la seva labor produeix una espècie de “impost reproductiu”, en estalviar despeses de salut, cuidats dels nens i/o persones majors.

Solament l’enorme quantitat d’ocupació domèstica i de cures que s’està duent a terme fa possible que el sistema econòmic pugui funcionar. No obstant això, el sistema segueix naturalitzant la divisió sexual del treball atorgant l’anomenat treball domèstic i de cures a la dona que continua realitzant aquesta activitat sense remuneració.

Visibilizar el treball de cures

A pesar que en els anys seixanta es comença a debatre la invisibilitat de l’ocupació domèstica i el seu paper determinant en la reproducció de la força de treball, el terme “treballo de cures” s’encunyava fa poc.

Des del feminisme s’ha debatut, i encara no està tancat el debat, sobre què és i què no és ocupació i s’ha intentat revaloritzar el femení ocult. Els canvis haurien de venir des de l’educació i la transformació dels valors socials, incloent permisos de maternitat i paternitat iguals, revisant la durada de les jornades laborals, compatibilitzar ocupació amb vida quotidiana, etc.

Una de les solucions més immediates a la sobrecàrrega ha estat externalitzar el treball i contractar per cobrir les labors de cura, noves figures que segueixen sent femenines i en la seva majoria estrangeres. Almenys, les relacions entre empleats de la llar i ocupadors ha guanyat en formalitat adonant a la Seguretat Social.

https://www.consumer.es/ca/solidaridad-ca/treballs-invisibles-qu-s-leconomia-de-les-cures.html