Avui parlem del Ghosting...

És una mostra d’un pensament que no permet establir relacions sòlides que prima l’individualisme per sobre de qualsevol altra qüestió

El significat de la paraula ghosting és desaparèixer sense deixar rastre, forma part dels mots que podem trobar en les publicacions que parlen de l’egoisme relacional, com breadcrumbing també icing, simmering, entre d’altres i corresponen a comportaments d'irresponsabilitat afectiva.

Els educadors i educadores socials en les reunions interdisciplinàries observem que sovint sorgeix el tema i són els professionals de la psicologia els que destaquen una manca de responsabilitat afectiva. Aquesta apareix sempre lligada a una manca d’empatia i sobretot com s’entenen els altres en les relacions personals, no existeix una resposta unitària en el paradigma de pensar, comunicar i actuar en relació a l’altre.

Darrerament s’està popularitzant el fet de desaparèixer sense donar cap explicació a l'altra persona, algunes persones l’anomenen col·loquialment com "bomba de fum". És una mostra d’un pensament que no permet establir relacions sòlides que prima l’individualisme per sobre de qualsevol altra qüestió.

En la cerca d’altres mots que tenen una relació directa amb la responsabilitat afectiva he trobat aquests que poden ajudar a fer-nos una idea clarificadora.

Benching, ens apunta directament a deixar una persona que queda fora de joc, que davant de les perspectives creades mai formarà part del projecte, no està dins de les pensaments de l’altre. Es aquí on la víctima pensa que estan formant una relació, però en realitat és tot el contrari. És com un joc a dues bandes.

El breadcrumbing es refereix a repetir el que ja ha fet ghosting, donant molles a l’altre persona, donar peixet. És habitual que la persona que practica el breadcrumbing mantingui diverses relacions al mateix temps, desapareix i torna. Manté una relació que li assegura no perdre del tot els lligams establerts.

Hem de parlar també del gaslighting que esdevé una forma de violència psicològica, anul·la emocionalment a la seva parella. S’estableix un control subtil de l’altra persona, arribant a provocar que la seva víctima no pugui distingir res, el bo del dolent, la veritat de la mentida, el que és real o fals. Arriben a explotar el sentiment de culpabilitat i portar-lo a l’extrem, la víctima queda totalment sotmesa, incapaç de veure més enllà.

En termes col·loquials també trobem l’expressió “fer llum de gas” que és una manipulació de la persona fins conduir-la a dubtar de les seves pròpies percepcions, experiències o comprensió dels esdeveniments.

L’icing, la podem trobar quan es pretén refredar la relació, es redueixen les comunicacions i l’altre no entén aquesta situació, la manca d’informació fa aflorar sentiments de culpabilitat que s’aprofiten per a justificar els silencis i les absències. Es tracta de cedir totes les responsabilitats als altres evitant així assumir qualsevol culpa de la situació.

Orbiting, es refereix a aquella persona que orbita al voltant d’una altra, torna quan tothom el donava per desaparegut. Ho farà subtilment i amb ajuda de les xarxes, que els permet seguir en contacte i saber de l’altra persona.

Quan parlem de simmering ho fem per definir un ghosting encobert, la persona veu com la seva relació va creixent gradualment al mateix temps que per intensitat, presentant intermitències.

També hem de parlar d’un terme que té molta relació amb tot el que estem exposant i és la responsabilitat afectiva i és que cal tenir-la present al llarg de la nostra vida. Des dels inicis ja la tenim present tant a casa com a l’escola i és així quan hem de respondre als interessos dels adults, en els deures o les obligacions a casa.

Més endavant i amb la mesura que ens anem fent grans anem convertint aquestes en responsabilitats que ens acompanyaran tota la nostra vida. A poc a poc anem prenent consciència de fer-nos càrrec de les diferents situacions i de les persones que tenim al nostre entorn.

Així doncs hem de prendre consciencia i acceptar tant de les nostres emocions i sentiments com fer-nos responsables d’elles, practicar el respecte i l’empatia serà decisiu. I és que la responsabilitat afectiva fa referència tant a l'ètica com a la transparència en les relacions.

Per això s’ha d’establir una comunicació de forma clara, oberta i assertiva, tenint cura dels sentiments i emocions dels altres. Tenir present el diàleg en les nostres relacions, el respecte, l'empatia.

Hem de tenir present que la responsabilitat afectiva suposa que la base de les relacions han de perseguir un respecte pels sentiments i les emocions, establint sempre vincles saludables..

Per apartar l’egoisme, l’empatia és molt important, assumint responsabilitats de les nostres accions, tenir la capacitat de demanar perdó i poder perdonar. Així doncs hem de saber controlar les nostres emocions i això ens condueix a no culpabilitzar als altres.

Pels educadors i educadores socials la família esdevé la primera educadora en la vida de tot infant, els progenitors són els responsables de donar els primers suports, el vincle, ensenyaments i valors als seus fills. L’educació en la infantessa ha de poder establir les bases d’un aprenentatge clar i sa de la sexualitat i de les relacions personals. L’escola i la comunitat educativa ha de donar el suport, els recursos i els espais als progenitors per tal de reforçar les seves capacitats i respondre els seus dubtes.

Cal doncs, amb l’ajuda de la família, prendre consciència de la importància de l’educació sòcioemocional en el desenvolupament de la personalitat dels infants i adolescents.

Donar molta importància al concepte de la consciència emocional com a base del seu aprenentatge. Facilitant les eines que incloguin el llenguatge emocional en la intervenció de tots i totes els professionals en la cura i atenció d’infants i joves.

Cal donar eines útils als i les professionals en tot el procés d’acompanyament d’infants i joves per ajudar-los en el seu creixement personal.

Una bona forma de fer-ho és a través de l’entrenament en les anomenades habilitats sòcioemocionals, com per exemple parlant de la consciència emocional.

El rol dels educadors i educadores socials i d’altres professionals és molt important en el desenvolupament integral dels joves per millorar la dinàmica personal i del propi grup. Cal doncs treballar amb els infants i joves el reforçament dels factors protectors i motivacionals.

El llenguatge i la comunicació esdevenen les principals eines per l’acompanyament emocional d’infants i joves. Cal doncs treballar amb una expressió empàtica i un llenguatge impecable, que ens ajudin a establir unes estratègies de comunicació efectiva i afectiva. En definitiva hem d’aprendre a ajudar infants i joves, des d’una comunicació emocional, tenint presents sempre el treballar en el seu procés d’elecció personal i la presa de consciència de la responsabilitat individual i col·lectiva.

“La responsabilitat afectiva consisteix en tractar a les altres persones de la forma que vols que et tractin a tu, tenint en compte com les altres persones volen ser tractades”, Judith Gallego és educadora social, psicòloga i coaching.

Joan Rodríguez i Serra és educador social