La salut emocional. Parlem-ne!

Remeiart, fira a Santa Margarida i els Monjos . Eix

La soledat és un problema social i de salut pública molt important que els professionals han arribat a relacionar amb nivells baixos de salut i un risc més elevat de mortalitat en les persones que estan afectades

Arran de la publicació apareguda a l’Eix Diari “treballar la salut emocional a través de les plantes, l’aposta d’un grup professionals de l’atenció primària a Cubelles”, val la pena que apuntem algunes coses.

En primer lloc cal felicitar aquesta iniciativa que ha impulsat el CAP Cubelles-Cunit, un projecte de salut dirigit a persones que pateixen soledat no volguda, amb malestar emocional i que estan en risc d’exclusió social.

Pels educadors i educadores socials la soledat no és fàcil d’analitzar, és un tema que presenta moltes complexitats. Cal doncs saber triar entre la percepció de soledat (sentir-se sol) d’una falta en termes objectius de xarxa social (aïllament social).

També hem de tenir en consideració que pot existir una falta de la companyia dels altres (soledat social) i no podem tenir algú a qui hom pot recórrer en cas de necessitat (soledat emocional).

La soledat és un problema social i de salut pública molt important que els professionals han arribat a relacionar amb nivells baixos de salut i un risc més elevat de mortalitat en les persones que estan afectades. L’aïllament social augmenta amb l’edat essent més important per les persones grans jubilades i també està present més en la població masculina que en la femenina.

Aquestes activitats tenen entre els seus objectius principals pal·liar la soledat no volguda i les situacions d’aïllament mitjançant la promoció i el reforç dels vincles socials, millorar la salut emocional de les persones participants i facilitar l’intercanvi de coneixements.

El Síndic de Greuges de Catalunya ja alertava l’any 2004 que calia tenir cura dels col·lectius amb especial necessitat de protecció, com certs col·lectius especialment necessitats que requereixen de forma prioritària accedir als serveis socials, la gent gran, el col·lectiu de discapacitats i les persones en situació de pobresa extrema.

El col·lectiu de gent gran planteja en un nombre elevat d’interrogants, situacions relatives a mancança de places, ja sigui de servei d’atenció domiciliària, de centre de dia o de centre residencial. Constatem que els recursos per a la gent gran són molt inferiors a la seva demanda, per la qual cosa cal fer un pla d’acció consensuat. A Cubelles darrerament s’han esmerçat esforços sobretot en l’atenció a la gent gran i als col·lectius més desfavorits.

Després de la pandèmia observem la dificultat per cuidar i ser cuidat que afecta molts membres de la població. Cal que el sistema d’atenció a la dependència, que encara és molt precari i insuficient, que posa en risc massa sovint la vida de les persones, s’enforteixi implicant totes les administracions.

En activitats com aquesta es genera també un servei d’escolta i d’atenció que ajuda a la contenció i al malestar emocional difícil d’expressar o canalitzar. Les persones hem de poder gaudir de moments per poder expressar el seu malestar, més encara quan sabem que parlar del nostre malestar ajuda a guarir-lo.

Al voltant nostre són cada vegada més les persones que viuen soles, especialment dones i gent gran, l’aïllament social pot generar tristor, ansietat, el sentiment de no importar a ningú o no significar res pel nostre entorn i sovint s’acompanya d’una estigmatització que aprofundeix el sentiment de soledat.

A Remeiart, la fira que s’organitza a Santa Margarida i els Monjos aposten per això. Les emocions representen la manifestació física, corporal, de les sensacions adquirides pels nostres sentits. Val a dir que el camí que va des de la percepció sensorial a l’emoció, transcorre per la interpretació que fa la ment d’aquesta sensació. D’aquesta manera el nostre aprenentatge, les experiències del passat, els valors i idees adquirits al llarg del temps, condicionen i personalitzen les nostres emocions. Així doncs, tot i que hi ha percepcions sensorials que a tothom generen una emoció de por i d’altres de benestar, també n’hi ha que poden ben bé desencadenar emocions completament diferents en persones distintes, ja que dependran de l’aprenentatge de cadascú.

És necessari doncs generar serveis i activitats que ajudin a paliar els sentiments que provoca la soledat no volguda o desitjada i sobretot poder canalitzar les angoixes de les persones creant sinergies positives entre ells i elles.

La importància de les plantes en la salut mental dels éssers humans no és únicament una llegenda popular. Cada cop són més els estudis que evidencien que hi ha una relació directa entre el nostre benestar emocional i el cultiu de plantes. I és necessari reconèixer que les plantes decoren i ens ajuden a donar caliu a les nostres llars, però també tenen propietats beneficioses pel benestar emocional. S'ha demostrat que les flors i les plantes són un gran aliat de la salut emocional.

Mantenir també una rutina diària, ens pot ajudar a no perdre hàbits, a mantenir higiene emocional i a minimitzar les possibles patologies depressives i d’autoabandonament. Sortir a gaudir de la natura d’una manera organitzada, amb caràcter setmanal, allibera la ment i motiva la gent gran a mantenir-se actius.

La ciència apunta amb diferents articles que una manca de contacte amb el medi natural té efectes molt greus en la salut dels infants, dels joves i dels adults. No podem evitar reconèixer la pau i plenitud que ens genera un passeig pel bosc, per la riba d’un riu o prop del mar... Hi ha quelcom que ens ajuda, que ens fa molt bé, que ens aporta calma, tranquil·litat i sobretot ens recarrega d’energia per a continuar amb el dia a dia.

Experimentar la natura amb tots els sentits, un benestar físic i mental, millorar l’estat del propi cos, calmar la ment, desconnectar de les preocupacions, i sobretot de l’ús de les xarxes i els aparells mòbils. Sintonitzar amb el ritme de la Natura, dels seus cicles i de les estacions.

“Som éssers físics i mentals, però també emocionals. I al llarg dels segles, així s'han vist també les plantes medicinals, remeis que no només actuen a nivell químic sinó també energètic per ajudar-nos a recuperar i conservar el benestar complet”, “El jardí de les bruixes” (Herbes del Priorat).

Joan Rodríguez i Serra és educador social