dilluns, 7 de setembre de 2015

Com implantar, en el curs 2015-2016, l’ús de dispositius mòbils a les escoles catalanes


La utilització de dispositius mòbils a les aules catalanes serà una realitat el curs vinent, 2015-2016. Les últimes recomanacions del Consell Escolar de Catalunya i les instruccions que el Departament d’Ensenyament donarà als centres educatius estan alineades amb la idea que aquests han d’entomar i gestionar seriosament l’ús de les tecnologies mòbils en la vida del centre. Però com s’ha de fer?

Com totes les tecnologies de la informació i la comunicació, els dispositius mòbils s’han instaurat en les nostres vides (incloent-hi les dels infants i els joves). Ho indiquen, per exemple, les últimes xifres que es desprenen de l’enquesta que l’INE va fer el 2014 sobre l’ús i la tinença de mòbils en la població. Aquesta enquesta presenta un percentatge del 90,3% respecte als joves de 15 anys que tenen un telèfon mòbil, que en la majoria dels casos ja és un telèfon intel·ligent, que, entre altres coses, permet establir la connexió amb internet, almenys per via de wifi. A Catalunya, 438.000 nens d’entre 10 i 15 anys tenen mòbil.

Tot i aquestes dades, el director del màster de Formació de professorat de la UOC, Guillermo Bautista, pensa que, en primer terme, «cal considerar el que representa econòmicament per a les famílies que els nens i els joves tinguin un telèfon mòbil, especialment si volem que aquesta eina esdevingui un instrument habitual a les classes. No tothom té el mateix nivell i el mateix tipus d’accés a la tecnologia». En aquest sentit, és molt important la implantació de sistemes adequats de cobertura wifi als centres que facilitin l’accés de la totalitat dels alumnes a internet.

Ús general al carrer i residual a l’escola

Només cal mirar al nostre voltant i veure com els dispositius mòbils condicionen una bona part de les formes actuals de socialització, de comunicació i d’interacció amb els altres, i també determinats hàbits d’oci i de consum. Davant d’aquest panorama, adverteix Guillermo Bautista, «resulta, almenys, paradoxal que un element tan important en la socialització de les persones i, concretament, dels nens i els joves, estigui gairebé absent de la vida diària en els centres educatius. De fet, en aquests primers anys d’una forta generalització del seu ús, la tendència en els centres educatius ha apuntat cap a la prohibició o la forta restricció dels aparells. En part, es normal, perquè la tecnologia mal utilitzada, i en aquestes edats, pot significar un element distorsionador del comportament i dels moments d’aprenentatge».

Els experts solen proclamar les virtuts i les possibilitats d’aquestes tecnologies per a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la necessitat de considerar-les un element important de socialització. Les administracions també han establert quines han de ser les competències digitals que els nens i els joves han de desenvolupar durant el període d’escolarització. Però davant això, explica Bautista, «podríem titllar d’anecdòtic l’ús que els docents i les escoles fan d’aquestes tecnologies en les seves propostes educatives. Les TIC, en general, s’utilitzen poc a les escoles. Per a molts professors encara resulten un tabú, no les coneixen, no tenen formació i ni tan sols són sensibles a les seves possibilitats en l’àmbit didàctic, tot i que són persones que podríem considerar d’una certa competència digital».

Per a l’expert de la UOC, «encara pesen molt les metodologies tradicionals en l’activitat d’ensenyament i aprenentatge a les aules de les nostres escoles. Les TIC, en general, hi tenen poc protagonisme. De vegades en tenen, però només complementàriament a una metodologia completament alineada amb la tradicional (per exemple, amb l’ús o, més ben dit, abús de les presentacions gràfiques a les classes, tipus Powerpoint); o altres vegades, de manera injustificada, adquireixen un protagonisme desmesurat sense que faci cap falta».

Cinc consells per a l’ús de la tecnologia mòbil a les aules

Podríem dir que, en general, les TIC encara tenen un camí bastant important per fer per a ser integrades de manera natural, crítica i invisible en els centres educatius. Aquest fet encara és més acusat si parlem de tecnologies mòbils, perquè per als docents i els estudiants avui dia encara són molt llunyanes del procés d’aprenentatge. En tot cas, a partir del curs vinent s’implantarà als centres catalans l’ús d’aquestes noves eines. Però com s’ha de fer?

Els centres no han de prohibir aquests dispositius, sinó contribuir a educar els infants i els joves perquè en facin un ús responsable i crític. Una via per a fer-ho és introduir amb criteri didàctic i progressivament aquests dispositius en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Les tauletes, els telèfons intel·ligents, els ordinadors ultraportàtils, etc. són eines potentíssimes per a fer moltes coses des del punt de vista didàctic. Podríem dir que no hi ha límits més enllà de la creativitat i la imaginació dels docents i els estudiants.

Cal començar per petits projectes, per eines senzilles. Aquests primers passos han de servir, sobretot, per a agafar confiança entre el professorat i també per a generar consciència d’un ús responsable i diferent d’aquests recursos del que habitualment fan els alumnes.

Per tal d’integrar l’ús d’aquests dispositius, però, amb unes certes garanties d’èxit, cal que aquest procés sigui una aposta global del centre, que el professorat treballi en equip i es formi i assessori en l’ús pedagògic de les TIC i d’aquests tipus de tecnologia mòbil en concret, alhora que rep el suport tècnic i pedagògic necessari de l’administració educativa i dels experts.

Les famílies també han d’exercir un paper molt important en el control i la supervisió de l’ús que els joves fan d’aquests dispositius, donant suport a la feina que es faci des dels centres i, sobretot, canviant la cultura d’un ús banal i inapropiat que moltes vegades es fa, especialment, dels mòbils.

És molt important, també, que des de l’administració i les escoles es posi atenció en la documentació i els estudis que ja hi ha sobre aquest tema i especialment en les experiències que ja s’han dut a terme i que poden servir per a difondre un ús positiu i de bones pràctiques de les tecnologies mòbils i com a referents de les futures decisions que es prenguin des dels centres educatius.

http://criatures.ara.cat/blog/s/el-tema/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada