Avui parlem de comerç just!
Comerç just. Eix
Arreu dels Països Catalans, s’ha pres consciència de practicar un comerç just, un sistema comercial alternatiu i solidari amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa i el desenvolupament de molts països de l’anomenat Tercer Món
Ens cal doncs, reivindicar uns salaris i unes condicions laborals justes, basades en la igualtat entre dones i homes, en l’erradicació de l’explotació infantil i sobretot amb cura i atenció pel medi ambient.
Els orígens del comerç just es situen als Estats Units en la dècada del 1940 al 1950. És aleshores quan sorgeixen les primeres iniciatives de venda de productes artesans per denunciar els preus baixos del comerç internacional i la dependència de les gestions intermediàries.
És a Europa on una ONG anglesa, Oxfam va començar a vendre productes d'artesans fabricats per persones refugiades xineses en les seves botigues, serà doncs al 1964 que es crea la primera organització de comerç just.
És l’Organització Mundial del Comerç Just la qui establirà 10 criteris que han de complir les organitzacions que defensen en Comerç Just. Per lluitar contra la desigualtat i cercant la garantia de desenvolupament s’han d’acomplir un seguit de principis.
Avui, el que ningú dubta és que consumint productes de comerç just es contribueix a millorar la vida de petits productors, a l’Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica.
Hi ha també una concepció d’un comerç just al nostre entorn amb la producció i comercialització, d’allò que denominem mercat de proximitat amb valors de comerç just, així en el moment d’adquirir productes i serveis és té en consideració l’origen d’aquests.
Un comerç just basat en la igualtat i la transparència en les relacions laborals que permet millorar les condicions de vida de productors i productores dels països del Sud. També en les campanyes d’informació dirigides als consumidors i a les consumidores finals cal doncs tenir en consideració els següents elements:
Cal crear noves oportunitats pels productors i productores amb desavantatges econòmics, per reduir la pobresa doncs cal recolzar als petits productors, formats per empreses familiars independents o agrupats en associacions o cooperatives.
S’ha d’aconseguir que puguin passar de la pobresa i la inseguretat dels ingressos a una autosuficiència econòmica i pròpia.
Aplicar criteris de transparència i responsabilitat, tant en la gestió com en les relacions comercials. És necessari involucrar als treballadors i treballadores, membres i productors en els processos de presa de decisions augmentant la seva participació. Assegurar una informació adient i proporcionada als seus socis comercials. Els canals de comunicació han de ser sempre oberts a tots els nivells de la cadena de subministrament.
Aplicar unes pràctiques comercials justes, amb preocupació pel benestar social, econòmic i ambiental dels petits productors marginats. Els proveïdors han de respectar els contractes, els compromisos en temps, qualitat i especificacions.
Nosaltres com a compradors hem de saber i entendre que els productors i productores pateixen uns desavantatges financers, que cal també prendre un compromís de fer front als pagaments d’una forma àgil i segura.
Caldrà fer front a un prepagament d’almenys el 50%, que els proveïdors del Comerç Just del Sud asseguren la seva transferència als productors o agricultors. Els compradors i compradores també han de consultar, sempre, amb els proveïdors abans de cancel·lar o rebutjar una comanda. Caldrà doncs en cas de cancel·lació una compensació adient que garanteix la feina feta.
En el cas dels productors i productores hauran de fer saber als compradors si hi ha un problema amb el lliurament, amb el compromís d’establir compensacions proporcionades quan les qualitats i les quantitats lliurades no s’ajustin al que s’ha facturat.
Cal que sigui evident un establiment de relacions a llarg termini, com a base de solidaritat, de confiança i sobretot de respecte mutu. També és molt important el treball en cooperació amb altres organitzacions de Comerç Just en el país i per evitar una competència deslleial. El Comerç Just sempre ha de reconèixer, promoure i protegir la identitat cultural i les habilitats tradicionals dels petits productors i productores, amb especial atenció als dissenys artesanals, als productes alimentaris i als altres serveis relacionats.
Garantir el pagament d’un preu just, establert de mutu acord amb diàleg i participació. Cal que s’aporti un pagament just als productors que esdevingui sostingut pel mercat. Una remuneració socialment acceptable (en el context local) acceptada pels propis productors, respectant la equiparació del treball entre dones i homes. Les organitzacions de Comerç i d’Importació de Comerç Just recolzen el desenvolupament de capacitats segons els sigui necessari als productors, que els permetin establir un preu just.
S’ha d’assegurar l’erradicació del treball infantil i de treball forçós, la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i a la llei nacional/local sobre el treball dels nens. Els implicats i implicades han d’assegurar que no hi ha treball forçós en la seva mà d’obra i/o membres o treballadors a domicili.
Cal també que les organitzacions que compren productes de Comerç Just dels grups de productors, directament o a través d’intermediaris, s’assegurin que s’ha eliminat el treball forçós en la producció i els productors compleixin amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants, i la llei nacional/local sobre el treball dels nens.
Si s’observa o hi ha la sospita del treball d’infants en la producció d’articles de Comerç Just, sigui art tradicional o artesanal, caldrà fer un seguiment que garanteixi que no afecta negativament al benestar, a la seguretat i a la educació dels infants.
S’ha de tenir un compromís amb la no-discriminació, equitat de gènere i llibertat d’associació sindical, no pot existir la discriminació per la contractació, en la remuneració, en la capacitació. En la promoció, en la jubilació per motius de la raça, casta, origen nacional, religió, discapacitat, gènere, orientació sexual, unió de filiació (afiliació sindical), afiliació política, HIV/Sida, estatus o edat.
Cal doncs donar oportunitats perquè les dones i els homes desenvolupin les seves habilitats, tenir presents les necessitats especials de salut i seguretat de les dones embarassades i mares en període de lactància. Les dones podran participar plenament en les decisions relatives a l’ús dels beneficis resultants del procés de producció.
També s’ha de respectar el dret de tots els treballadors i treballadores a l’associacionisme, a l’afiliació sindical voluntària i de lliure elecció. El dret d’afiliació als sindicats i la negociació col·lectiva està restringit per la llei i/o el medi ambient polític, l’organització permetrà mitjans d’associació independent i lliure i la negociació per als empleats.
Cal assegurar que tots i totes els representants dels treballadors i treballadores no són discriminats en el lloc de treball. S’han d’assegurar bones condicions de treball, amb un entorn de treball segur i saludable, en l’acompliment de les lleis nacionals i locals i convenis de l’OIT sobre salut i seguretat.
També pel que fa a l’horari de treball i les condicions laboral han de complir les condicions establertes per les legislacions nacionals i locals i els convenis de l’OIT.
Un fet rellevant és el de facilitar el desenvolupament de capacitats, augmentant els efectes positius de desenvolupament per als petits productors marginats a través del Comerç Just. Amb una millora de la gestió, en les capacitats de producció i en l’accés als mercats locals, regionals o internacionals de Comerç Just.
Hem de contribuir, entre tots i totes a una promoció del Comerç Just, les ONG treballen per conscienciar i en la necessitat d’una major justícia en el comerç mundial a través del Comerç Just.
Treballar amb respecte pel medi ambient, en l’ús de matèries primeres sostenibles tant pel que fa a la distribució com comprant a nivell local quan sigui possible. L’ús de tecnologies de producció que redueixin el consum d’energia, amb el foment de les energies renovables que redueixin al mínim les emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte dels seus residus sobre el medi ambient.
Una bona mostra és l’ús de plaguicides orgànics o el baix ús de pesticides en els mètodes de producció, prioritzant els productes elaborats amb matèries primeres, de fonts sostenibles. Les ONG usen materials reciclats o biodegradables per a l’embalatge i envien els productes per mar.
Us faig a mans algunes entitats que promouen el comerç just, en el nostre entorn.
El consum responsable es refereix a l’actitud reflexiva i crítica en relació a les repercussions de les nostres decisions de compra. El consum responsable es basa en dues premisses fonamentals: d’una banda, adequar les nostres compres a les nostres necessitats reals i als recursos naturals existents (no consumir en excés) i, de l’altra, ser conscients dels impactes del nostre consum en el medi ambient i en les persones que participen en el procés de producció. Consumir de manera responsable significa, per tant, prendre decisions de compra de manera conscient, crítica, ètica, solidària i sostenible.
Joan Rodríguez i Serra és educador social.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.