Inclusió o exclusió laboral?

Inclusió social. Eix

La inclusió social també està relacionada amb la diversitat, incloure i integrar a tots els individus en situació de vulnerabilitat dóna com a resultat una societat més diversa, més rica i igualitària

La inserció laboral és una qüestió molt important, que esdevé vital segons molts experts per a una inclusió social efectiva. La inclusió social consisteix, si agafem el que diu la Unió Europea, en el “procés que assegura que aquelles persones que estan en risc de pobresa i exclusió social tinguin les oportunitats i recursos necessaris per a participar completament en la vida econòmica, social i cultural, gaudint un nivell de vida i benestar que es consideri normal en la societat en la qual ells viuen”.

Dels articles 19, 145 a 150 i 151 a 161 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE), podem extreure que la lluita contra la pobresa i l'exclusió social és un dels objectius específics de la Unió i dels Estats membres en l'àmbit de la política social. De conformitat amb l'article 153 del TFUE, la inclusió social s'ha d'aconseguir només sobre la base de la cooperació no legislativa, mentre que l'article 19 del TFUE permet que la Unió adopti mesures per combatre la discriminació tant oferint protecció jurídica a possibles víctimes com creant incentius.

El dret a la inclusió social situa a les persones d’una comunitat en el centre, vinculat amb la inserció i les activitats per a integrar laboral o socialment a les persones amb dificultats o en risc d’exclusió social.

La inclusió social també està relacionada amb la diversitat, incloure i integrar a tots els individus en situació de vulnerabilitat dóna com a resultat una societat més diversa, més rica i igualitària.

A l’article 27 de la convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, trobem que “els estats reconeixen el dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat (…)”

Com a professionals, els educadors i educadores socials treballem per elaborar estratègies de treball en xarxa, que millorin l’eficàcia i l’eficiència en la gestió de la inclusió laboral de persones amb discapacitat i /o amb trastorn de salut mental, en un mercat ordinari de treball.

També ho fem amb els agents implicats en la inclusió laboral com col·lectius, empreses, administració i sector social, per garantir una contractació de qualitat.

Lluitem per incrementar i enfortir els coneixements dels equips tècnics que acompanyen la inclusió, mitjançant l’intercanvi de bones pràctiques i de formació especialitzada.

Cal doncs, entre tots i totes donar més visibilitat a la contractació de persones amb discapacitat i millorar les metodologies i processos d’inclusió, adaptant-los a les necessitats de l’entorn i el context.

Si parlem d’inclusió ho fem en l’acte d'incloure, de posar (una cosa) dins d'una altra. I és que la inclusió NO es centra en les discapacitats, sinó en les capacitats. La inclusió NO està dirigida a àmbits especials, sinó generals. La inclusió NO suposa canvis superficials en el sistema, sinó transformacions profundes.

La inclusió social i laboral de dones en alt risc d’exclusió social, esdevé també un àmbit important de treball. La crisi sociosanitària que ens ha dut la Covid-19 ha fet augmentar les desigualtats i les vulnerabilitats de les dones de la nostra societat.

Massa dones que viuen en un entorn desfavorit, han perdut el seu lloc dins de la societat, han estat excloses del sistema social, cultural i econòmic, han entrat en pobresa per la via d’un deteriorament del seu poder adquisitiu.

Cal doncs elaborar uns plans estratègics d’atenció social, d’inclusió, un desenvolupament dels instruments de control i gestió dels professionals que en tinguin cura.

També una reformalització, anàlisi i millora dels processos de treball amb uns procediments d’atenció i orientació laboral de la població usuària.

El disseny i acompanyament en la implantació de millores organitzatives tant pel que fa al disseny d’estructures com al contingut específic de les unitats i llocs de treball.

Una avaluació dels serveis en la seva qualitat, en els resultats obtinguts i en l’impacte dels serveis.

També amb un suport a la sistematització dels processos d’atenció individual i familiar, amb un desenvolupament de models d’intervenció que responguin a les necessitats socials específiques.

També hem de tenir en consideració que la inclusió laboral esdevé un pol d’atracció i de captació de talent de moltes empreses. Les empreses més competitives prenen el rumb vers la sostenibilitat econòmica i la responsabilitat social.

I és aquí on la inclusió laboral de persones amb discapacitat, permet desenvolupar projectes en els que aposten les millors empreses i els països més desenvolupats.

La integració laboral, és encara un handicap que les persones amb discapacitat han de superar a l'hora d'inserir-se de manera efectiva al món laboral, penseu que una alteració funcional no hauria de limitar ni esdevenir motiu de discriminació ni exclusió social.

La nostra societat va orientada cap a acceptar que el treball és una eina clau per lluitar contra la desigualtats del nostre país. Per aquest motiu cada vegada més, és present en les taules de negociació una voluntat de millorar l'accés i la qualitat dels treballs. Gràcies als moviments ciutadans, s’ha convertir en quelcom important en les polítiques socials del segle XXI.

Pels educadors i educadores sabem que aconseguir un lloc de treball pot ser una acció autònoma, però ha d’anar lligat a un procés de formació i acompanyament.

Existeixen dèficits que dificulten la inserció laboral, la major part de les persones que compleixen penes de presó tenen poca experiència laboral prèvia a l'ingrés de presó, una pobre formació tècnica, una manca de competències transversals i habilitats, un desconeixement del mercat laboral i no tenen xarxes de suport facilitadores.

Crec que els professionals de l'acció social, han de reconèixer les persones com a titulars del seu projecte de vida, amb capacitat i apoderament. S’han de generar espais de relació educativa per definir el projecte de vida de cada persona d’una manera individual, que permeti una reinserció efectiva en la societat.

La pèrdua dels vincles amb el nucli familiar o social, la pèrdua de competència laboral, l'estigma, les barreres actitudinals, el desfasament tecnològic, la carència d'ingressos regulars, el desfasament dels tràmits i les incompatibilitats entre prestacions són alguns dels inconvenient que troben massa persones.

També cal pensar en aquelles persones recluses o exrecluses, amb discapacitat intel·lectual que solen patir una doble discriminació durant i després del seu pas per presó. Tornar o accedir per primera vegada al mercat laboral és per a aquestes persones encara més difícil, cal doncs treballar en un projecte individualitzat i amb el suport d’entitats que desenvolupen la seva intervenció en el camp de l’ocupabilitat.

El procés ha de començar dins de la presó, per evitar la reincidència generant qualitat de vida i xarxes de suport. Per impulsar aquest desenvolupament professional i la inserció laboral a través de la metodologia d'ocupació personalitzada. L’objectiu ha de ser el retorn a la comunitat amb un projecte de vida.

Cal tenir en consideració que els cursos de formació i el treball en els tallers en presons “allunyen del pati”, amb la qual cosa s’evita la interacció amb altres reclusos. També ajuden a conservar un equilibri emocional i s’obtenen ingressos, que permeten millorar la qualitat de vida a la presó i enviar diners a la família.

També ajuda a una imatge de bona conducta i a accedir a beneficis penitenciaris, la formació però en els centres penitenciaris, així com del treball en tallers, esdevé d’escassa professionalització. Són els vincles socials, i la seva qualitat, els que ajuden, sobretot amb els familiars més directes. Accedir a una ocupació estable i a unes relacions laborals de certa qualitat consoliden la perspectiva de reinserció.

L’estat espanyol té un dels índex de tancament a presó dels més llargs d’Europa, tot i tenir una taxa de criminalitat i perillositat per sota de la mitja europea. La Unió Europea considera un internament a presó superior a 3 anys com un internament de llarga durada pels seus efectes en la socialització i evolució personal del reclús.

A l’estat, la mitja de pena imposada és de 7’5 anys en més del 50% dels casos, el sistema penitenciari prioritza la seguretat, i en l’actual situació de crisi amb menys recursos per a les polítiques públiques, els recursos per la rehabilitació de persones privades de llibertat són insuficients.

Aquest és un tema invisible, del qual es parla poc, malgrat que els exreclusos són un dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat, únicament un 43% de les persones que han passat per la presó aconsegueixen una inserció laboral el primer any després de complir la seva condemna.

Per això és important que el model de polítiques socials davant la situació de les diverses administracions que no disposen d’ingressos suficients per a fer front a les diverses necessitats socials de la ciutadania ens obliga a establir una col·laboració entre les fundacions, les entitats socials, la societat civil, la xarxa empresarial i les pròpies administracions per evitar la fragmentació i l’exclusió social.

“Quan algú perd el seu treball, ha de tenir la oportunitat de començar de nou”. Muhammad Yunus, Chittagong, Bangladesh; 28 de juny de 1940, és un economista bengalí que va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau de 2006.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.