2 d’octubre, Dia Internacional de l’Educació Social, poc a celebrar

El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) agrupa el col·lectiu d’educadores i educadors socials que exerceixen la professió a Catalunya. Una de les seves finalitats és la de vetllar per les condicions de qualitat en què es dóna la seva pràctica professional, amb l’objectiu d’aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i dels col·lectius que atenen.

Just aquesta setmana passada s’ha celebrat al Parlament de Catalunya el Debat de Política General. Dimarts, en el seu discurs, el president Aragonès, assegurava la voluntat per fer que l’atenció social deixi de ser el germà petit de l’estat del benestar. “La Catalunya dels 8 milions ha de ser una Catalunya justa. Que ofereixi oportunitats a tothom. Que es doti de les eines i els instruments necessaris per garantir que ningú es queda enrere”, declamava el president de Catalunya.

Doncs, des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), permeteu-nos dir que ens fa l’efecte que falta molt perquè el desig del president sigui una realitat. Avui, que és el Dia de l’Educació Social, diferents plataformes de persones treballadores sota el Conveni d’Acció Social de Catalunya (la Plataforma d’acció social BCN, la Plataforma Acció Social Catalunya Central, la Plataforma Educadores Socials de Ponent i la Plataforma Carpa Social Girona) han convocat a la Plaça Sant Jaume una concentració per tal de lluitar per a una millora del conveni d’acció social, de les condicions laborals i del reconeixement de la nostra tasca.

Des del CEESC, en la línia de tota la feina de denúncia per la precarietat laboral del sector que portem a terme, donem suport al moviment. I és que no podem deixar de fer-ho, quan veiem la situació per la qual està passant l’educació social.

El CEESC elaborem l’Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya, un estudi que vol prendre el pols a la nostra professió. Anem recopilant dades que han d’ajudar-nos, no només a visualitzar l’estat actual de l’educació social, sinó, també, a veure com evoluciona.

Així veiem, amb algunes de les dades del darrer Informe, que el conveni de referència per a la majoria de professionals de l’educació social era el d’Acció Social (42,64%); un conveni pendent d’actualitzar des de fa massa anys. Que l’externalització de serveis creixia, amb l’ocupació a través d’entitats privades, arribant al 64,5% del total, cosa que augmenta les desigualtats entre les i els professionals que treballen en serveis externalitzats, amb una percepció salarial d’un 25% per sota de qui ho fa al sector públic. Uns salaris que, en conjunt, s’allunyen de les percepcions salarials de les altres potes de l’estat del benestar, amb unes diferències d’un 33,51% amb Educació i d’un 43,13% amb Sanitat.

No volem convertir aquest article d’opinió en una simple desfilada de dades, tot i que també podríem parlar de les condicions laborals gens adients, els riscos psicosocials, el que comporta ser una professió altament feminitzada o amb un alt grau d’abandonament.

D’aquí a uns mesos, a principis del 2024, començarem a recollir dades per elaborar la que serà la 4a edició de l’Informe de l’Educació Social. Ens agradaria que aquestes reflectissin millores en relació amb les recollides fins ara, però creiem que mostraran no només que seguim sent el germà petit de l’estat del benestar, sinó que aquesta tercera pota de l’estat del benestar cada vegada està més coixa.

Un present poc esperançador si no s’hi posa remei de manera decidida. Com ja hem dit en més d’una ocasió, hem de tenir present que qualsevol moment del dia i de l’any hi ha professionals de l’educació social exercint, que no ens aturem, que som una professió present en la vida de les persones amb les quals treballem, que acaben sent, d’una manera o altra, totes les que conformen la nostra societat. Cal tenir present que l’actual estat de feblesa i els desequilibris existents de la nostra professió es transformen en una vulneració dels drets de la ciutadania. Uns drets que s’han de garantir, i tot un conjunt d’estructures creades perquè aquests drets de la ciutadania siguin possibles. Per això, per al Col·legi és important que es garanteixin uns serveis socials de qualitat.

Som una professió consolidada i madura. Des del CEESC lluitem per poder fer millor la nostra feina i exigir que d’una vegada per totes l’educació social sigui reconeguda amb la importància que es mereix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.