Les distorsions cognitives, què són?

Primera entrega: la personalització

Les distorsions cognitives són hàbits de pensament que fem servir contínuament per interpretar la realitat, encara que en realitat (tot i la redundància) el que fan es posar-nos en problemes perquè fan una interpretació esbiaixada i irreal. Per exemple, quan li diem a un amic de quedar i no pot, pots prendre-ho simplement com una decisió per manca de temps, o pots prendre-ho com un rebuig i donar-li així un nou flagell a la teva autoestima.

Les distorsions afecten moltes persones que no són conscients que tenen malestar a causa d’aquest tipus d’hàbits. Aquesta és la finalitat d’aquest article i els que estan per venir: cridar a veus que les distorsions cognitives existeixen i que són culpables de molt del nostre malestar. Així que si et veus reflectit en aquestes línies o coneixes a algú que tingui aquest tipus de dificultats: ajuda’t i ajuda’l. I si creus que sol no pots, deixa’m acompanyar-te en aquest procés de canvi cap al teu futur desitjat.

Com en moltes coses a la vida, el primer pas ser conscients de cometre aquests errors cognitius i voler solucionar-los. La manera de vèncer les distorsions és aprendre a veure les coses de nou, amb una nova mirada, coneixent de quin peu coixegem. Has d’aconseguir allunyar-te del victimisme i prendre les regnes del canvi. Durant el procés de canvi, es passa malament ja que de cop i volta som conscients que algunes coses que crèiem que eren tal com les vèiem, no ho són. Veiem que potser hem malmès pel camí a gent propera i que part d’aquest mal ja no és reparable. És fàcil caure en un estat de tristesa, pensar malament d’un mateix i creure que no som capaços de fer les coses millor o que no val la pena l’esforç. Potser pensem que no mereixem una segona oportunitat: t’equivoques. Sí que val la pena, encara que el que hagi passat ja no es pugui solucionar ni canviar, pots començar un futur nou lliure de malestar.

Existeixen molts tipus de distorsions cognitives. Significa això que ens passen totes a tots? No, generalment les persones tenim la tendència a cometre sempre les mateixes distorsions.

Et proposo una cosa. Aquest és el primer article d’una sèrie en la que vull parlar-te de les distorsions més habituals. El meu desig és ajudar-te a veure si estàs cometent alguna d’elles i per a això et demano que facis l’exercici de veure’t o no reflexat/da i que a partir d’aquí decideixis si vols canviar-ho.

Som-hi!

En aquest primer article et parlaré de la personalització.

Segur que coneixes a la típica persona (sense ànim d’ofendre amb això de típica) que quan algú diu alguna cosa ella deixa anar “segur que ho diu per mi”. Quan té un problema amb algú, creu que és degut a que l’altra persona té una fixació especial amb ella. Quan passa una cosa que no hauria d’haver passat, és capaç de trobar una explicació en la que ella en sigui culpable i així carregar amb tot el pes del que ha passat … et sona?

Aquest tipus de persones veu les coses amb un filtre anomenat personalització en el qual es veuen com el centre de tot i creuen que tot passa per ells, tot el dolent, és clar. El perillós d’aquesta distorsió és que en moltes ocasions et fa reaccionar de forma inadequada, i potser iniciïs una “baralla” amb la teva companya de pis per un problema que no existeix. També acostumen a comparar-se amb els altres constantment, en tots els aspectes, i en moltes ocasions … en surten perdent.

Per a que ho vegis amb exemples, la persona que té aquest hàbit de pensament “sap del cert” que quan algú arriba amb mala cara, és perquè ella ha fet una cosa dolenta, encara que no sàpiga què. Aquest tipus de persones analitzen tot el que han fet fins que troben alguna cosa que ha pogut molestar l’altra persona.

És la típica persona que quan sent algú criticar un comportament, sense nomenar a ningú, entén ràpidament que ho diu per ella, tenint com a resposta un comportament hostil o de desaprovació contra l’altra persona (cosa que aquesta, al seu torn, pot notar i respondre en la mateixa línia). I què tenim com a resultat? Que una cosa imaginaria en un inici, ha acabat convertint-se en realitat i alimentarà una altra ronda d’interaccions distorsionades.

És la típica persona que quan algú es posa malalt pensa que hauria d’haver fet alguna cosa per evitar-ho, que no suporta que els seus fills tinguin problemes (cosa que és normal) i que prova de evitar-los i si no pot se sent culpable (cosa que ja no és tan normal …).

Tenir una parella que veu les coses amb aquest filtre és realment incòmode ja que qualsevol mala cara, qualsevol gest que no quadri, una mala contestació … tot és susceptible de ser analitzat com un símptoma que alguna cosa no va bé i és per culpa seva.

En l’entorn laboral, en ocasions la persona que té aquest hàbit acaba amargant el bon humor i minant el bon ambient de treball, ja que sol anar a altres amb les seves coses “mira el que ha dit segur que ho deia per mi” o “estic en el punt de mira, fixa’t com em parla o com em mira”. I d’aquesta manera, de vegades, aconsegueix enfrontar inconscientment a altres persones ja sigui en contra o entre elles.

Com superar la personalització

Si el que et passa és que estàs constantment comparant-te amb els altres i en surts perdent, la superació d’aquesta dificultat passa per acceptar que les persones som úniques, som el resultat d’una combinació especial de qualitats positives i negatives. Passa per acceptar el defecte que creus tenir, per acceptar que sovint t’equivoques els teus judicis, per pensar en totes les coses bones que tens i aportes. És clar que, també passa per millorar el teu autoconcepte i amb això la teva autoestima.

També passa per acceptar que la major part dels fets que ocorren al teu voltant no tenen res a veure amb tu. Per a això, anima’t a comprovar les coses en què dubtis i no suposis res. Busca informació que t’ajudi a descartar aquestes hipòtesis que et deixen en tan mal lloc i que sempre et fan culpable de tot. Has pensat que potser hi hagi altres atribucions a les coses que succeeixen? Has pensat que potser no tot depèn de tu ni ets tu l’únic responsable?

Què me’n dius ara? Et sents identificat amb aquest tipus de distorsió cognitiva? Creus que portes posades les ulleres de la personalització? I si és així, què decideixes fer amb elles?

https://www.psisalut.com/les-distorsions-cognitives-que-son/