Resum de la LLEI 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials. (1a part)

Els serveis socials formen part de l'estat del benestar, igual que la seguretat social, el sistema de salut, el sistema d'educació, les polítiques per a l'ocupació, les polítiques d'habitatge i altres actuacions públiques

Els serveis socials han de garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans i ciutadanes, prioritzant l’autonomia personal i el desenvolupament de les capacitats personals, que garanteixi la dignitat de les persones. És una llei que regula i ordena el sistema de serveis socials i en garanteix l'accés.

El sistema de serveis socials és format per equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada. El sistema públic de serveis socials aplega als serveis socials de titularitat pública i als de titularitat privada reconeguts i concertats per l'Administració segons el que estableix aquesta llei. Tots aquests serveis conformen la xarxa d'atenció pública.

Els serveis socials han de vetllar pel dret de les persones a viure amb dignitat al llarg de la seva vida cobrint les necessitats personals bàsiques i vetllant per les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de la ciutadania.

Els objectius de les polítiques de serveis socials han de ser detectar les necessitats personals bàsiques i socials. Han de prevenir, atendre i promoure la inserció social davant de la marginació i l’exclusió social, facilitant que les persones gaudeixin d’una autonomia personal i funcional dins la unitat familiar o de convivència que desitgin.

Per la convivència, la cohesió social i la igualtat efectiva, sense discriminacions de gènere, discapacitat i per altres situacions personals. Per atendre a les necessitats per la manca de recursos bàsics, de relacions personals i d’entorn, amb un repartiment dels recursos socials.

Per la cohesió social i una resolució comunitària de les necessitats socials, fomentant polítiques preventives i comunitàries arreu. Per la participació, l'associacionisme, l'ajuda mútua, l'acció voluntària.

Amb una promoció de la tolerància, de respecte i de responsabilitat en les relacions personals, familiars, convivencials i socials, eliminant l'estigmatització dels grups més desafavorits.

Un sistema públic de serveis socials que defensa els principis de la universalitat, la igualtat, la responsabilitat pública, la solidaritat, la participació cívica, la globalitat, la subsidiarietat, la prevenció i dimensió comunitària. Ho ha de fer fomentant la cohesió social, la normalització, la coordinació, una atenció personalitzada i integral, respectant els drets de la persona, l'autonomia personal, l’economia, eficiència i eficàcia, la qualitat i la continuïtat dels serveis.

Un serveis socials destinats a persones amb alguna o algunes discapacitat física, psíquica o sensorial, malalties mentals i malalties cròniques, necessitat social, drogodependències i altres addiccions, violència i delinqüència juvenils, exclusió i aïllament socials, vulnerabilitat, risc o dificultat social per a la gent gran, la infància i l'adolescència.

Per la lluita sobre la violència masclista i la violència familiar, discriminació per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, ètnia, cultura o religió. Pels problemes de convivència i de cohesió social. per les víctimes i els familiars de delictes violents.

Amb mesures d'execució penal, propi o dels familiars, atenent a persones amb condicions laborals precàries, desocupació i pobresa, les urgències socials, les emergències socials per catàstrofes i la petició d'asil.

Tothom te dret a una atenció social sense discriminacions d’origen, ètnia, sexe, orientació sexual, estat civil, situació familiar, malaltia, religió, ideologia i opinió.

Un sistema públic de serveis socials amb recursos, prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, de titularitat de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions i amb concert entre l'Administració i les entitats d'iniciativa social o privada.

Amb un funcionament integrat i coordinat en xarxa, dins del marc normatiu comú que regula les activitats de serveis socials.

Un serveis socials bàsics que esdevenen el primer nivell del sistema públic de serveis socials i una garantia de proximitat als usuaris, als àmbits familiar i social.

Les seves funcions són detectar les situacions de necessitat personal, familiar i comunitària dins del territori, oferir informació, orientació i assessorament tenint en consideració els drets i els recursos i les actuacions que li han de ser garantides.

Valorar i realitzar els diagnòstics social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social a petició de l'usuari o usuària, del seu entorn familiar, convivencial o social o d'altres serveis de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Proposar i establir un programa individual d'atenció a la dependència i de promoció de l'autonomia personal.

Amb una revisió del programa individual d'atenció a la dependència i de promoció de l'autonomia personal amb prevenció aplicant un tractament social o socioeducatiu I fer una avaluació.

Amb una intervenció en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, en especial cura dels menors. Impulsant projectes comunitaris i programes transversals, amb integració i participació social de les persones, les famílies, les unitats de convivència i dels col·lectius de risc.

Uns serveis d'ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, amb coordinació dels serveis sanitaris i els serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

Una orientació i accés als serveis socials especialitzats, d'atenció diürna, tecnològica i residencial, la promoció de mesures d'inserció social, laboral i educativa i la gestió de prestacions d'urgència social.

Aplicant protocols de prevenció i d'atenció dels maltractaments a les persones dels col·lectius més vulnerables, tramitant prestacions econòmiques a nivell municipal i comarcal i dels serveis socials especialitzats. Amb uns equips professionals dels altres sistemes de benestar social, les entitats del món associatiu i les de l'àmbit dels serveis socials.

Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials.

La Cartera de serveis socials és qui determina les prestacions de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, incloent les prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques del sistema públic de serveis socials. Definint el tipus de prestació, la població destinatària, l'equip professionals que l’ha de gestionar.

Unes prestacions garantides per la Cartera de serveis socials, amb una necessària valoració professional que garanteixi l’accés a les prestacions no garantides. Els usuaris poden participar en el pagament del cost de les prestacions que comportin substitució de la llar, alimentació, vestit, neteja de la llar i allotjament.

Amb la necessitat d’elaborar plans i programes generals de serveis socials, amb un foment de la iniciativa social, que garanteixi el grau de compliment dels objectius i la seva eficàcia.

Han de col·laborar i cooperar amb els municipis i els altres ens locals aplicant polítiques de serveis socials, crear, mantenir, avaluar i gestionar els centres, serveis, recursos, equipaments, projectes i programes relatius als serveis socials especialitzats. En compliment de les funcions de registre, autorització, garantia de qualitat i acreditació dels serveis socials.

Cal una inspecció, control i una potestat sancionadora en matèria de serveis socials. Establint instruments de recollida d'informació i fent el tractament estadístic. Ha de promoure i fomentar les fórmules de gestió conjunta dels serveis socials locals, la participació ciutadana, l'associacionisme, el voluntariat entre d’altres.

S’han d’elaborar i fer el seguiment dels programes de sensibilització social, amb programes formatius pels professionals en la prestació dels serveis socials. fomentant l'estudi i la recerca.

En el cas dels municipis els correspon, estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial, crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions. Elaborant plans d'actuació local en matèria de serveis socials i el pla d'actuació de l'àrea bàsica, establint els centres i els propis dels serveis socials bàsics.

En la creació dels centres i els serveis corresponents als serveis socials especialitzats i la seva gestió, en coordinació amb l'Administració de la Generalitat i els ens locals supramunicipals corresponent, amb funcions d'inspecció i control. Participar en l'elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials, coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l'àmbit dels serveis socials locals.

L'article 25 de la Declaració universal de drets humans de les Nacions Unides, del 1948, proclama: «Tothom té dret a un nivell de vida que asseguri, a ell i a la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris [...].»

Fons consultada https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2007/10/11/12

Joan Rodríguez i Serra és educador social