L'educador social: de la formació a la construcció professional. Rafael Merino

1. III jornada d’educadors socials de centres de Justícia Juvenil Ponència L’educador social: de la formació a la construcció professional Ponent: Sr. Rafael Merino Pareja Barcelona, 26 de març de 2009 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. 

Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. 1

2. L’educador social: de la formació a la construcció professional • Què és l’educació social? • La formació de l’educador social: – Els condicionants de la formació – Les competències clau • La construcció professional • Reflexions per a educadors dels centres de justícia juvenil 2

3. És l’educació social…? • Una eina de transformació o de control social? – Institucionalització de l’educació social dintre dels estats del benestar – Principi de realitat: • Límits de l’acció socioeducativa • Resultats a llarg termini i importància dels petits canvis – Expectatives molt altes augmenten risc de frustració 3

4. • Una vocació o una tècnica? – Vocació mal vista però condició necessària – Tècnica imprescindible però no suficient 4

5. La funció de l’educador social és… • Orientació d’individus o grups en la construcció/reconstrucció d’itineraris vitals d’integració social – En una societat més complexa i accelerada (“líquida” -Bauman-), i de major individualització (i “de risc” -Beck-) , especialment per als joves – L’educador com a guia no és un concepte nou – Idea clau: acompanyament (Funes) 5

6. Quina formació? • Condicionants: – Regulació dels perfils professionals – Autoregulació del col·legi professional – Amplitud de contextos • Normalitzats / de privació • Comunitari / individual – Estructura i dinàmica universitària 6

7. Els dilemes de la formació • Genèrica o especialitzada • Fins a on la formació inicial / des d’on la formació contínua • Paradigma comú / diversitat de paradigmes (intervenció/acció) • Lligam formació teòrica-formació pràctica (el pràcticum) • Lligam universitat-agents socials: pla d’estudis, professorat, recerca 7

8. Les competències • Competències generals (UAB) – Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, en les llengües pròpies i en una tercera llengua. – Desenvolupar estratègies d’aprenentatge autònom. – Respectar la diversitat i pluralitat d’idees, persones i situacions. – Generar propostes innovadores i competitives en la recerca i en l’activitat professional. 8

9. Les competències de l’educador social • Competència de comprensió i anàlisi crítica – Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents ciències de l’educació que li permetin desenvolupar la capacitat d’anàlisi i observació de la realitat social i educativa. – Contextualitzar l’acció educativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l’educació i en funció del context sociohistòric dels individus, grups i institucions. – Participar en els debats teòrics que afecten la professió i els diferents àmbits d’actuació. 9

10. • Competència per a la programació, planificació i anticipació de la intervenció – Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius. – Dissenyar i desenvolupar processos de participació ciutadana i acció sociocomunitària. 10

11. • Competència per al treball amb les persones – Liderar processos socioeducatius per crear un bon clima de treball, promoure el treball cooperatiu i la comunicació oberta i igualitària. – Fomentar l’autonomia dels participants i buscar un equilibri entre les seves funcions com a orientador, facilitador i promotor de la dinàmica socioeducativa. – Aplicar les competències socioemocionals necessàries per gestionar les relacions humanes. 11

12. • Competència per avaluar – Dissenyar plans i processos d’avaluació segons les diferents finalitats, tècniques i instruments, moments i perspectives de l’avaluació educativa. – Desenvolupar processos d’obtenció, registre, anàlisi i presa de decisions per a l’acció socioeducativa. 12

13. • Competència organitzacional – Analitzar l’organització i gestió d’institucions socioeducatives. – Comprendre i implicar-se en les realitats institucionals per integrar-se i desenvolupar-se professionalment. – Gestionar institucions d’educació social. 13

14. • Competència per a l’orientació i l’assessorament – Conèixer els diferents models i estratègies d’orientació. – Orientar i assessorar els grups i les persones per establir reptes i itineraris educatius. – Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i d’emancipació. 14

15. • Competència de recerca – Utilitzar informació i coneixement de fonts i contextos diferents (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials. – Conèixer i aplicar processos de recollida de la informació, anàlisi, tractament i valoració d’aquesta, per a la millora de la pròpia pràctica professional i la fundamentació de l’acció professional. 15

16. Competències transversals • Gestionar la informació relativa a l’àmbit professional per a la presa de decisions i l’elaboració d’informes. • Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional. • Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o pluridisciplinars). • Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord als principis deontològics de la professió. • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l’acció. 16

17. • Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a què es pertany. • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de punts forts, potencialitats i punts febles) per desenvolupar les necessàries en el seu desenvolupament professional. • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques sostenibles, que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans. • Utilitzar les TIC per aprendre, per comunicar-se i per col·laborar en contextos educatius. 17

18. La construcció professional • La transició cap al treball: mites i realitats • Acollida / adaptació a la institució / entorn de treball • La carrera professional: – Enriquiment i expertesa: de l’heteronomia a l’autonomia – Formació permanent – Identitat professional 18

19. Reflexions per als educadors socials dels centres de Justícia Juvenil • De guia de bones pràctiques a “manual” de l’educador • Bona eina no només de competències específiques • Bona eina d’adaptació / acollida i construcció professional • Útil, utilitzable, utilitzada (?), avaluada i revisada (?) 19

http://es.slideshare.net/justicia/leducador-social-de-la-formaci-a-la-construcci-professional-rafael-merino