XVIII Fòrum “Joves i nova ruralitat: reptes i oportunitats”

El món rural viu un procés de canvi i els joves en són protagonistes

Les aportacions dels ponents i de les experiències presentades el 22 i 23 d’octubre en el marc del XVIII Fòrum d’Estudis sobre la Joventut “Joves i nova ruralitat: reptes i oportunitats” indiquen que estem vivint un procés de canvi en el món rural que encara no està clar on ens portarà. Però sí s’ha evidenciat que hi ha molts joves que estan fent aportacions perquè aquest canvi en el món rural ens acosti a un model de més equilibri territorial, de revalorització de la pagesia i la cultura rural i d’una relació més sostenible amb la natura.

En aquest context de canvi, s’obre l’oportunitat de contribuir a construir aquest nou món rural en aquesta línia de més equilibri territorial, diversificació i sostenibilitat. Però per materialitzar aquest canvi en èxit és necessari abordar tot un seguit de reptes que els diferents experts i joves emprenedors han expressat durant aquests dos dies.

Un primer repte que l’Administració ha d’entomar per contribuir a aquest canvi és plantejar-se cap a on es vol que vagi el món rural. Alguns dels ponents, com en Jaime Izquierdo i la Neus Monllor, entre d’altres, van insistir en la urgència d’abordar aquest debat de manera àmplia i que sigui l’Administració, juntament amb tots els agents implicats, qui lideri la definició d’un model rural nou, diversificat, jove, innovador i sostenible.

Un segon repte que es va apuntar al llarg del Fòrum és que calen solucions originals i adaptades a la realitat local. En aquest sentit, com deia N. Monllor, cal fer microcirurgia per abordar problemes claus pel desenvolupament rural com són l’accés a la terra, la comercialització de productes d’origen rural o el relleu generacional. I per abordar aquest repte és fonamental el paper dels ens locals en el suport als joves en el medi rural i també el recolzament de la Generalitat.

En l’espai dedicat a les experiències de joves que engeguen projectes de vida, empresarials i cooperatius al món rural, es va fer èmfasi en la importància de l’acompanyament. Però un bon acompanyament no es limita només a l’aspecte financer ni es restringeix al moment de la posada en marxa, sinó que un bon acompanyament ha de perdurar al llarg de tot el procés. I en aquest sentit les administracions han de tenir capacitat de generar instruments que puguin acompanyar aquestes iniciatives i que incloguin difondre altres models i experiències, formació, orientació d’experts i molt més.

Finalment, es desprèn un repte fonamental que implica que les institucions facin un canvi cultural que doni més centralitat i visibilitat al món rural, com un espai d’oportunitats, per als joves i les joves i per a la nostra societat. Només des d’aquí es podrà redefinir la relació entre ruralitat i ciutat. I això significa sensibilitzar en els valors de patrimoni natural, agrari, mediambiental i cultural que el món rural aporta per al present i el futur de casa nostra i, sense dubte, dels nostres joves.

MONLLOR, N. (2015). La nova pagesia: relleu generacional en el marc d’un nou paradigma agrosocial. Barcelona: Direcció General de Joventut, col·lecció Aportacions, núm. 53, p. 72

http://ejoventut.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Nova-Noticia-03535