Psicòlegs I poetes per Carlos González

Fa més de mig segle el psiquiatra britànic John Bowlby va proposar la teoria del lligam o aferrament (vincle afectiu), que en poc temps es va convertir en el principal model per comprendre la conducta i les necessitats dels nens.

Les conseqüències pràctiques de la teoria van ser enormes. Si avui, quan el seu fill ingressa a l’hospital, li permeten ser al seu costat dia i nit, i l’animen a fer-ho, en lloc de dir-li “Les hores de visita són de 17 h a 19 h” (o encara: “Més val que no vingui, només el posa nerviós”); si es busquen famílies adoptives o acollidores en lloc d’ajuntar tots els orfes en grans institucions; o si en els països més avançats (no en el nostre, esclar) s’han augmentat els drets de la dona treballadora amb més d’un any de permís de maternitat, és en gran part gràcies a la teoria del lligam.

Bàsicament, la teoria diu que tots els nens estableixen un primer lligam afectiu amb una persona (habitualment, la mare), i més tard altres lligams amb altres persones; que aquest lligam és una necessitat primària de l’ésser humà (tan important com pugui ser menjar); que la separació de la mare activa la “conducta de lligam” (plorar, i més tard buscar, caminar, parlar...), la finalitat de la qual és posar fi a la separació. Bowlby va descriure el lligam com “una relació càlida, íntima i contínua amb la mare, en la qual tots dos troben satisfacció i alegria”. El nen fa servir la mare com a “base segura”, a partir de la qual pot explorar el món. No es fa independent perquè el separen de la mare, sinó perquè està segur que pot tornar amb ella i rebrà ajuda i consol.

A la Divina Comèdia Dante visita l’infern de la mà del poeta Virgili, que li fa de figura paterna (sí, paterna: “ Tu se’ lo mio maestro e’l mio autore ”, jugant amb aquesta paraula amb el doble sentit d’“el meu autor favorit” i “l’autor dels meus dies”). Així creuen tots dos poetes les portes de l’infern.

“ E poi che la sua mano a la mia puose con lieto volto, ond’io mi confortai, mi mise dentro a le segrete cose ”. (I després de posar la seva mà en la meva, amb rostre somrient on vaig trobar confort, em va portar dins de les coses secretes).

En aquestes quatre ratlles hi figura tot: el contacte físic, l’acceptació, el somriure, la capacitat per explorar allò que, sense aquest lligam i aquesta reconfortant presència, produiria una por insuperable. La teoria del lligam, en només tres versos lluminosos, més de sis segles abans dels tres gruixuts volums de Bowlby. I és que els grans escriptors sovint mostren un coneixement de l’ànima humana similar al dels millors psicòlegs.

http://www.ara.cat/suplements/criatures/Psicolegs-poetes_0_1396060390.html