7 reclamacions de l’Educació Social en l’àmbit d'Infància, Adolescència i Joventut
Des del CEESC seguim endavant amb la feina d'interlocució amb responsables polítics, que s’ha intensificat amb la situació que estem vivint amb l’emergència sanitària i social de la COVID-19. Però, ara ja, centrant la mirada en el que ha de venir.
El passat 11 de maig el CEESC va enviar una carta a la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), en què sol·licitem una actuació rigorosa i urgent en diversos àmbits, que resumim en 7 punts.
Pel que fa a la gestió en la pandèmia de la COVID-19:
1. Reclamem la importància que tots els professionals tinguin tota la informació (protocols i instruccions) per tal de millorar la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19
És molt important que totes les directrius i plans que aprova el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut estiguin disponibles a l’abast dels professionals de l’atenció social. Algunes de les queixes que ens han arribat al CEESC ens indiquen que una part dels professionals que treballen en centres col·laboradors no tenen al seu abast aquests documents que el Departament publica, ja que les entitats gestores no els han facilitat aquesta informació. La gestió delegada no eximeix de la responsabilitat de vetllar per tal que els professionals disposin de tota la informació necessària que, sense dubte, correspon a la Generalitat de Catalunya.
Des d’aquest convenciment sempre hem posat a disposició les eines i mecanismes del Col·legi per fer-nos ressò i replicar comunicativament les indicacions i instruccions que s’anessin publicant; sense resposta efectiva per part seva. Aquesta actitud ens fa pensar, una vegada més, que la voluntat explicitada de fer front de manera conjunta a les necessitats i emergències constatades no és ferma. Simplement es generen espais de treball que no són més que empostissats per validar decisions ja preses per part seva i dotar-les d’aparença de validació compartida.
2. Instem a dotar tots els centres de material sanitari i de protecció i el protocol d’ús d’aquest material
Manifestem que a dia d’avui encara ens arriben notícies sobre la manca de material sanitari en els centres i el protocol d’ús d’aquest material. Aquestes queixes també les han recollit diversos mitjans de comunicació. Recordem que l’article 44 de la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència estableix el dret a la prevenció, la protecció i la promoció de la salut de les seves persones usuàries, esdevenint una obligació imperativa per a l’administració pública. El Departament té l’obligació de donar als infants i als adolescents les mesures necessàries per garantir-ne el benestar físic i emocional, per tant, la tasca que duen a terme els professionals de l’educació social ha d’estar dotada de material sanitari.
3. Demanem que es doti els centres amb suficients equips electrònics i d’accés digital
Assenyalem també la manca d’equips electrònics i d’accés digital que són necessaris que donar resposta als requeriments acadèmics que s’estan dictaminant des del Departament d’Ensenyament, del tot insuficients. En fer-hi la demanda inicialment, la Secretaria, ens va respondre que les dotacions materials eren suficients i que, en tot cas, corresponia a educadores i educadors socials modular les seves intervencions per ajudar l’acció socioeducativa a l’oportunitat del moment. Cal recordar que els equips estan dimensionats de tal manera que durant l’horari escolar infants i adolescents no són al centre. Haver d’assumir aquesta tasca d’acompanyament en el progrés escolar de manera més intensiva no sembla assumible, i més encara quan s’ha d’intensificar a partir de l’aportació de recursos personals ja que els materials són escassos.
Hem de fer notar que la nostra professió parteix d’una realitat anterior a la COVID-19, amb dèficits estructurals importants que requereixen d’una especial atenció.
Els nostres plantejaments amb la mirada posada de cara al futur són:
4. Demanem l’actualització i la dotació econòmica de la Cartera de Serveis Socials
La crisi de la COVID-19 i la manca de recursos que pateixen els serveis socials des de la crisi del 2008, ens demostren que aquests no són la quarta pota de l’estat del benestar. Tenim una Cartera de Serveis Socials que no es revisa des de l’any 2010, tenint en compte que la realitat de la nostra societat ha canviat i que no contempla les necessitats que s’han anat detectant des que es va publicar. Cal que la Cartera reculli les realitats i necessitats actuals i que se la doti econòmicament i que defineixi amb claredat els drets objectius i subjectius, apuntant les incompatibilitats en les seves prestacions així com definir en cada recurs existent els compromisos de l’organització i els drets i deures de les persones.
5. Demanem l’aprovació i el desplegament de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i Adolescència
L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència, que tenia com a objectiu visibilitzar l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats. Ens posicionem al costat del Síndic de Greuges en reclamar l’aprovació del desplegament de la Llei i, en concret, la reglamentació del procediment de desemparament, dels drets dels infants i adolescents dins del sistema de protecció.
6. Reclamem el reconeixement a la figura professional de les educadores i els educadors socials
Fa temps que manifestem que el Departament desatén els professionals de l’educació social; una despreocupació que es demostra en l’aparició de noves figures professionals que realitzen tasques que corresponen als professionals de l’educació social així com un incompliment de les ràtios que estipula la Cartera de Serveis Socials.
El Síndic de Greuges, l’any 2017, recomanava a la “DGAIA la revisió del nombre i el perfil de professionals que són necessaris en cadascun dels centres del sistema de protecció de Catalunya, propis i concertats, d’acord amb les necessitats detectades i expressades pels mateixos professionals. Aquesta revisió hauria de fixar el nombre de professionals, la categoria, les retribucions laborals i, si s’escau, la ràtio establerta per la Cartera de Serveis Socials”. En aquest mateix document el Síndic indicava que una de les “denúncies del col·lectiu rau en les condicions en què desenvolupen la seva feina, que fan referència a l’incompliment reiterat de les ràtios establertes. Més enllà del compliment formal de les condicions, i al marge de la necessitat de revisar-les, en moltes ocasions addueixen que la informació que proporciona l’Administració omet determinades situacions, com els canvis de torn, la conducció de vehicles, la cobertura de baixes, etc.”
7. Reclamem que es garanteixi el benestar dels professionals de l’educació social
Des de fa anys que el Síndic reclama “el desenvolupament d’una avaluació de riscos psicosocials de les plantilles de tots els centres de protecció de Catalunya, ja siguin propis o concertats, per poder identificar i determinar la situació de risc en què es troben els professionals, i estudiar i implementar les propostes i les recomanacions formulades”. També ha reclamat que la DGAIA ha de “proveir els professionals de la formació i la supervisió necessàries per complir la seva tasca, amb la cobertura que es requereixi en cada moment per altres professionals de les funcions desenvolupades en el seu lloc de treball al centre” (Informe sobre els drets de l’infant, 2019).
En relació amb l’avaluació dels riscos psicosocials, l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya (CEESC, 2019), indicava que al 59% dels 703 professionals que hi van respondre, no se’ls havia fet una avaluació de riscos psicosocials; un 27% indicaven que sí i un 13% no va contestar.
Fa temps que volem assentar unes bases de cooperació amb la Secretaria, però des del CEESC reiterem un cert sentiment de malestar en la relació establerta. Moltes de les demandes que des del CEESC s’han posat sobre la taula en reiterades ocasions, no han tingut resposta; s’han generat falsos espais de participació, en els quals resulta impossible ser part activa de processos que afecten directament la professió; i, per damunt de tot, traspua una sensació de no treballar amb la mirada posada en el conjunt de la infància del país i no ser prou vehement en la defensa de la infància com un col·lectiu sobre el qual fer una atenció específica davant la recent situació de crisi sobrevinguda.
Amb tot, a la carta, també demanem a la Secretaria per les perspectives que es tenen per garantir que la infància, des de totes les òptiques, sigui contemplada de manera preeminent en els nous pressupostos del país.
Així mateix, i per acabar, també li hem volgut preguntar quin lloc creu que pot tenir el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials en aquest nou futur. Des del CEESC tenim clar que el nostre lloc és el d’agent essencial i actiu en el desplegament de les accions en el present i futur immediats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.