Aprendre els uns dels altres
Espais
d’intervisió en equips multidisciplinaris.
Com fer-ho i què en podem esperar?
Com fer-ho i què en podem esperar?
Els
contextos laborals dedicats a la formació, l’acompanyament, la intervenció i
l’assessorament de nens i famílies a nivell individual poden generar un fort
impacte en els experts que s’hi dediquen, tant a nivell professional com
personal. Aquest efecte acostuma a ser menys probable quan es treballa en
equips que utilitzen els mitjans adequats, acumulen experiència i fan ús de
procediments de supervisió o intervisió i coordinació adequats.
La
intervisió ajuda a compartir riscos i a prendre decisions difícils evitant
l’aïllament professional en la pràctica amb nens i/o famílies. També ajuda a
millorar la qualitat del servei ofert, i, a la vegada, millora l’espai
relacional dels professionals i la seva seguretat d’actuació. En aquest sentit,
l’equip ha de ser capaç de treballar en tres dimensions essencials:
SENTIR. Crear un espai on poder atendre les
relacions amb els companys i tenir en compte les emocions i els sentiments que
hi estan involucrats. Aquesta dimensió ha d’ajudar a permetre apreciar els
companys, reconèixer el seu valor com a persona; comprendre, ser capaços de
posar-nos en el lloc de l’altre; escoltar i confiar en un mateix i en l’equip.
PENSAR. Alhora, és igual d’important tenir en
compte el coneixement, les idees i la capacitat de raonament per tal de poder
atendre de forma adequada les accions de l’equip. En aquesta dimensió hem
d’emmarcar els objectius per decidir cap a on es vol anar i ser capaços de
definir-ho; poder identificar i aplicar els valors com a equip, i facilitar la
reflexió entre tots per aprendre i millorar.
ACTUAR. Poder atendre amb eficàcia, eficiència
i amb els recursos necessaris perquè l’acció i l’energia de les persones i dels
equips obtinguin els resultats desitjats. Organitzar l’acció i harmonitzar els
esforços; conèixer els companys i delegar responsabilitats; conèixer la pròpia
autoritat i utilitzar-la adequadament; avaluar amb criteri i ser justos per
aprendre i millorar; mesurar bé les accions, estar atents, reaccionar bé i a
temps, així com mantenir-se atent a les fites i als mèrits aconseguits i
poder-ho reconèixer.
Posar
el focus en aquestes tres dimensions i en tota la complexitat dels equips de
treball ens ha de permetre crear espais per analitzar i reflexionar sobre els
casos en què intervé el professional o equip de professionals. Ser capaços de
crear un espai on es pugui:
-
Donar suport amb una xarxa de suport per prevenir el desgast professional.
-
Fomentar i promoure les relacions entre els diferents professionals.
-
Detectar i definir noves necessitats tant de forma individual com col·lectiva.
Conèixer la realitat de cada professional de forma conjunta.
-
Compartir formes i metodologies útils per mobilitzar el sistema i produir
canvis.
Com avaluar l’espai?
Els
mecanismes d’avaluació de l’espai són molt importants. Pot ser positiu fer dues
avaluacions per trobada, una en què les persones que han exposat un cas puguin
reflexionar sobre com ha anat la sessió i com s’han sentit exposant, i parlar
d’aquesta avaluació amb la resta del grup. La segona, amb un caràcter més
individual i anònima, es pot fer amb l’enviament d’un qüestionari online que
hauria d’emplenar cada participant a la sessió.
Amb
aquests mecanismes s’intenta mantenir la qualitat de l’espai i facilitar
l’evolució del mateix segons les noves necessitats que presenta l’equip.
En
general, les persones estem en constant evolució i en conseqüència les
relacions que establim amb els altres també ho estan, i aquestes relacions
construeixen realitats. Un espai on compartir realitats en entorns de treball,
sobretot en àmbits com el nostre, esdevé avui dia una eina altament útil i
necessària.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.