Això no és normal
A casa som dos professors de secundària i dos alumnes de primària. Entre els quatre acumulem totes les hores del dia. Tant la meva dona com jo fem jornada múltiple. Atenem els alumnes, corregim fins a l’infinit, i també som mestres dels fills. Per molt que els enviïn tasques guiades, si no estiguéssim al seu costat un es bloquejaria pels dubtes i l’altre no trobaria mai el moment de posar-s’hi. Evidentment, tot ho fem compaginant les feines domèstiques imprescindibles i amb pocs moments de lleure.
Fins i tot ara que podem sortir una estona, els mateixos nens de seguida volen tornar, per inseguretat i perquè volen acabar el que els han encomanat. La sensació general és d’estrès i cansament si es vol complir. I no exagero. És com seguir a l’escola però sense la il·lusió de compartir amb els companys ni jugar al pati amb els amics. La meva dona i jo aquests dies de confinament les hem vist de tots colors. Les videoconferències donen joc per a picaresques diverses per part dels alumnes, com simular que estàs connectat però en realitat dorms. O alumnes que han passat la nit junts, o que mengen i fumen davant la pantalla. També els demanem que com a mínim vagin una mica arreglats, sense el pijama, pentinats.
El tercer trimestre avança i jo, personalment, no sé cap on vaig. Cap al final de curs, evidentment. Però no entenc en molts moments quina és la nostra funció. Si la d’acompanyar psicològicament o la d’impartir matèria, però no gaire. O si la de posar-los nota, però sense suspendre’ls. La indefinició crec que ha provocat que molts alumnes hagin desconnectat. Per a alguns això ja són vacances. En canvi, per als docents no, perquè no hem deixat de treballar en cap moment. Però també és veritat que una proporció important d’alumnes no m’han lliurat res des del 12 de març.
Entenc que la situació no és fàcil, però que ningú dubti que el professorat ho està donant tot, i potser fins i tot la salut. Potser el nostre paper en aquesta auca que ha dibuixat la pandèmia no és el més destacat i no demanarem que ens aplaudeixin, però sí que ens respectin. L’alumne que no ha tingut contacte amb els seus professors, fora de problemes de salut, és perquè tècnicament no ha pogut o no ha volgut. I quan això acabi, com altres col·lectius, també necessitarem descansar per preparar la nova anormalitat del setembre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.