La malaltia d'innovar
Innovació: acció i efecte d’innovar. Procés
sistemàtic de millora d’un producte o servei que incorpora alguna modificació
en relació amb els preexistents. Definició
segons TERMCAT, Centre de Terminologia de Catalunya.
La
paraula innovació està de moda; tothom en parla, als mitjans hi apareix de
manera permanent, vinculada a la recerca, el desenvolupament, la competitivitat
i la productivitat.
Gairebé
en tots els àmbits d'activitat econòmica, social, cultural, científica i
tecnològica es parla d'innovació com un factor estratègic per a l'èxit de les
organitzacions. "Innovar o morir"
sembla un lema a la nostra societat, en què impera la velocitat en el consum
d'informació i la gestió de dades.
No
és estrany (de fet, podríem dir que és força comprensible, fruit de la pressió
a l'entorn social i tecnològic) que aquesta "malaltia per la
innovació" hagi arribat també a l'esfera educativa.
Del passat al futur
Si
tenim en compte la descripció terminològica del concepte “innovació” que
anunciàvem al començament d'aquest article, podríem arribar a la conclusió que
innovar no significa crear quelcom nou. Innovar implica canviar sobre quelcom
que ja existeix.
L’educació
a Catalunya té una llarga tradició de renovació pedagògica i d’esperit
innovador. Les converses pedagògiques dels inicis del segle xx, els moviments
de renovació pedagògica vinculats al plantejament de l’escola nova o l’escola
activa, l’aparició de les escoles d’estiu, etc., són alguns exemples d’aquest
esperit de mestres i professors que ja fa més de cent anys es plantejaven una
manera diferent d’ensenyar i de concebre l’escola.
"Implicació activa del mateix procés
d’aprenentatge"; "Proporcionar
estratègies pròpies d'aprenentatge"; "El professional de l’educació vist com un assessor i facilitador, no
com un transmissor de continguts"; "Aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu, no competitiu ni productiu";
"Valoració a través de l’evolució
personal: avaluació competencial"; "Inclusió: quan la diversitat es converteix en normalitat"...
Si
llegim aquestes afirmacions podríem deduir que han estat fruit de les noves
línies pedagògiques del segle xxi. De les idees emergents de pedagogs i
pedagogues il·lustres que pensen en propostes creatives i futuristes del que ha
de ser l'educació i l'escola del futur. Res més allunyat de la realitat,
aquestes i moltes altres reflexions es fan arran del pensament del passat que
recuperem avui. Molt sovint, allò que plantegem com a "innovació" no és res més que una
reconstrucció. No inventem; revivim i donem nou valor, nou vigor, nova força. I
això no és dolent, però hem de pensar bé sobre quins recursos disposem i quin
objectiu tenim quan plantegem un canvi.
Aleshores, què representa
fer innovació pedagògica?
En
els últims anys hem tornat a centrar la importància en el procés d'aprenentatge
(més que en els continguts) i en les emocions positives que el regulen, el
paper de la motivació i la necessitat de l'experiència o la implicació activa
per tal d'assegurar-ne el record a llarg termini, així com l'estimulació de la
creativitat.
El
centre educatiu ha de donar resposta a les necessitats del context actual i
potenciar un aprenentatge actiu. Per sort, en són molts els que han tornat a
encetar processos de reflexió vers la qualitat de l’educació que ofereixen.
Aquestes iniciatives modifiquen aspectes estructurals, també fent referència a
característiques organitzatives, curriculars i metodològiques o didàctiques.
Aquests avenços defineixen un aprenentatge més basat en la qualitat que en la
quantitat; així, l'escola experimenta una transformació que desplaça el
protagonisme cap a l'aprenent, en un espai inclusiu, amb un professorat
competent en aspectes d'organització curricular i planificació pedagògica.
Paraules
com cooperatiu, personalitzat, significatiu, competencial, centrat en
l'alumnat, etc., són conceptes que pretenen definir el punt fort de
l'aprenentatge. Per altra banda, els espais educatius han de ser inclusius,
avaluadors de processos, vinculats amb l'entorn i generadors de cultura.
Concloent
Entenem
per innovació educativa un procés planificat de canvi i renovació en tres
àmbits d'actuació (metodologies i recursos; organització i gestió, i relació
amb l'entorn) que es fonamenta en la recerca (parteix de preguntes i busca
respostes), que respon a l'evolució social, condueix a obtenir una millora en
la qualitat del sistema educatiu i pot ser transferible a la resta de centres
educatius.
Rellegíem
fa poc, i volíem lligar-ho amb aquestes reflexions sobre canvis, innovacions i
reconstruccions, una frase d'Alvin Toffler, escriptor visionari i promotor de
la renovació tecnològica que deia: "Els
analfabets del segle xxi no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure,
sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i reaprendre".
Així
doncs, no ens deixem enlluernar per propostes genuïnes i mètodes infal·libles.
Motivem-nos en la capacitat pròpia, com a agents educatius i de canvi, per
re-crear, re-inventar i re-ajustar, centrant la mirada en aquells que tenim al
davant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.