Com ajuden els treballadors socials als adolescents conflictius

Hola, sóc la Marina Orti i per fi realitzo la primera entrada en aquest bloc. El col·lectiu que he decidit treballar són els adolescents conflictius.

Com us podeu imaginar, aquest tema pot ser molt extens, es pot trobar molt tipus d’informació diferent i per tant , es pot enfocar de moltes maneres. Per centrar-nos dins de la nostra futura professió, he pensat que el bloc tindrà un enfocament en “Com ajuden els treballadors socials als adolescents conflictius”.

Per començar, he resumit i organitzat tota la informació que he trobat ja que, crec convenient donar una visió global sobre aquest tema, què comporta i els signes d’advertència d’una l’adolescència conflictiva, on es pot demanar ajuda, i com funcionen els serveis i programes que existeixen en relació aquest adolescents problemàtics.

A continuació, començaré a introduir documents més pràctics on tractaré diferents aspectes.

Gràcies!

INTRODUCCIÓ

L’adolescència resulta un període molt difícil per a certs joves i les seves famílies. Si l’adolescència pot ser una etapa emocionalment intensa i turmentosa per a pràcticament tots els joves, en ocasions els conflictes adolescents necessiten intervenció especial. Molts adolescents tenen conflictes de salut mental, relacions familiars, amistats, rendiment escolar, addiccions, sexualitat i altres conductes de risc.

SIGNES D’ADVERTÈNCIA

Els adolescents generalment mostren signes de patiment. Entre els signes d’advertència comuns es troben els següents:

• Autoestima baixa.
• Fracàs i absentisme escolar.
• Actitud desafiant cap a l’autoritat (per exemple, pares, docents, policia).
• Fugir de la llar.
• Escollir les amistats “equivocades”.
• Comportament impulsiu (per exemple, conduir a velocitat excesisva i realitzar altres activitats amb risc).
• Cometre actes il·lícits.
• Depressió
• Alcoholisme o drogoaddicció.
• Aïllament.
• Trastorns alimentaris (menjar en excés, no menjar, provocar el vòmit).
• Automutilació (per exemple, tallar-se).

COM BUSCAR AJUDA

Existeixen molts mitjans per a buscar i obtenir programes i serveis per als adolescents conflictius. Com a primera mesura, els pares deuen buscar ajuda comunicant-se amb el personal de l’escola (orientadors, treballadors socials, administradores), entitats de serveis familiars, centres comunitaris de salut mental, altres programes de serveis socials comunitaris orientats concretament a joves en risc i la seva família, organismes públics de benestar infantil, tribunals de família i menors, i tribunals especials (per exemple, tribunals d’absentisme escolar i drogoaddicció).

Els treballadors socials, ajuden als pares i als adolescents a identificar i analitzar qüestions familiars difícils i problemàtiques. L’orientació individual, familiar i grupal que proporcionen els treballadors socials poden servir per a que pares i fills millorin la seva comunicació i relació, resolguin conflictes i abordin importants problemes de salut mental.

També, existeixen professionals denominats “defensors educatius” i “assessors educatius”; ajuden als pares i fills a obtenir els serveis necessaris. Els defensors educatius, que generalment són advocats, ajuden a les persones a obtenir serveis educatius especialitzats, en canvi els assessors educatius ajuden als pares a buscar programes i serveis orientats a satisfer les necessitats dels seu fill. Molts assessors educatius supervisen l’evolució de certs estudiants en el programa o l’escola nova i, si es necessari, defensen al adolescent en el programa o l’escola quan sorgeixen inconvenients.

ESCOLES I PROGRAMES

Una varietat d’escoles alternatives, escoles terapèutiques i programes de tractament atenen a adolescents que tenen problemes importants de conducta, afectius, de salut mental i addiccions. Alguns programes, es centren principalment en l’educació al temps que tracten problemes de salut mental i conducta dels estudiants. Altres programes, com els programes de tractament residencial, internats terapèutics i programes de tractament al aire lliure, es concentren principalment en problemes de salut mental, afectius i de conducta, al temps que inclouen un component educatiu. Els internats de “creixement emocional” engloben de forma simultània problemes de salut mental, afectius, de conducta i educatius. Altres internats es concentren en incapacitats d’aprenentatge concretes al temps que presten atenció a l’estudiant en el seu conjunt. En una paraula, diferents programes emfatitzen en diferent grau les qüestions personals i acadèmiques.

Els pares de adolescents conflictius ( particularment els que són hostils i desafiants) poden veure’s tentats a col·locar al seu fill a una escola o un programa que promet imposar la disciplina i l’estructura necessàries. Amb freqüència, tals escoles i programes (com els internats militars i els que publiquen la seva missió com “educació del caràcter”) no presten els serveis de salut mental que molts adolescents conflictius necessiten. Aquestes escoles i programes poden ocasionar més danys que beneficis per adolescents conflictius que tenen problemes personals i de salut mental que agreugen els seus problemes.

Les següents són les principals opcions de programes:

• Les escoles preparatòries alternatives proporcionen educació, inclosos serveis d’educació especial a adolescents que han fracassat acadèmica i socialment en escoles preparatòries tradicionals.
• Els programes de suspensió del procés a proba per a menors, intenten ajudar a adolescents conflictius que han tingut contacte amb la policia per evitar una involucració més formal en la justícia de menors. Aquest programes ofereixen a delinqüents sense antecedents orientació individual i familiar, vincles amb altres serveis necessaris (com la mediació psiquiàtrica) i educació.
• Els programes de vida independent tenen com a objectiu ajudar als adolescents a desenvolupar la capacitat que necessiten per a viure de manera independent, Aquests programes atenen principalment a adolescents que no tenen família estable i que es troben en custodia estatal.
• Els programes de tractament al aire lliure ofereixen un tractament molt estructurat intensiu a curt termini (de tres a sis setmanes) en llocs allunyats per a treure als adolescents de les distraccions existents en el lloc on viuen (per exemple, la televisió, música, ordinadors, automòbils, drogues, alcohol, pel·lícules, grups de delinqüents juvenils). Les dificultats de la vida completament al aire lliure i el desenvolupament d’habilitats de supervivència en la naturalesa ajuden a generar autoconfiança i conductes socials.
• Els internats per adolescents amb incapacitats d’aprenentatge importants ofereixen programes acadèmics estructurats que es concentren en l’educació i l’aprenentatge al temps que engloben qüestions pertinents afectives i de conducta.
• Els internats de creixement emocional ofereixen programes acadèmics estructurats i es centren en el desenvolupament emocional i el creixement personal, però no presten els serveis de tractament intensiu que ofereixen els internats terapèutics.
• Els internats terapèutics es concentren intensament en la salut mental, les addiccions i els problemes de conducta dels estudiants al temps que també proporcionen un programa educatiu acadèmic.
• Els centres de tractament residencial ofereixen tractament molt estructurat que aborda addiccions, problemes familiars i altres qüestions de salut mental. Al contrari dels internats terapèutics, aquests centres, s’assemblen més a un hospital psiquiàtric que a una escola, pot ser, que tinguin un component acadèmic/educatius en el seu programa.

TRIBUNALS D’ADDICCIONS I AUSENTISME ESCOLAR

En moltes localitats, existeixen tribunals d’addiccions (a vegades anomenats tribunals de drogoaddicció) i tribunals d’absentisme escolar. Aquests tribunals especials emprenen un enfocament de recolzament i foment, en comptes del enfocament punitiu per ajudar als adolescents conflictius. A través de la gestió de casos, orientació, ensenyament particular, assessoria i educació de pares, l’objectiu dels tribunals és evitar futurs problemes de involucrament més formal en la justícia de menors.

L’AJUDA DELS TREBALLADORS SOCIALS

Els treballadors socials proporcionen als adolescents conflictius i a les seves famílies el següent:

• Avaluació de les necessitats i fortaleses del adolescent i la família.
• Informació sobre els programes i serveis necessaris i derivació cap als mateixos.
• Informació sobre qüestions i recursos econòmics i jurídics.
• Nombre de defensors i assessors educatius de confiança.
• Serveis d’ orientació d’intervenció en crisi.ü Psicoteràpia continua per als adolescents, pares i tota la família.
• Gestió de casos (ajudar al personal de diverses entitats a coordinar i comunicar-se en nom del adolescent, i per defensar a la família davant els qui presten aquests serveis).
• Informació sobre els “signes d’advertència” importants dels adolescents que troben en un espiral descendent i els passos necessaris per a obtenir ajuda.

INTERVENCIÓ EN CRISI

Una amplia gama de professionals i entitats ofereixen serveis d’intervenció en crisi i orientació complementaria a adolescents i famílies. Aquests serveis s’ofereixen a través d’entitats de serveis familiars, centres comunitaris de salut mental, consultoris externs hospitalaris, organismes públics de benestar infantil i psicoterapeutes privats (com treballadors socials, psicòlegs i orientadors, assessors de salut mental, infermeres psiquiàtriques i psiquiatres).

Moltes localitats ofereixen programes integrals d’orientació e intervenció familiar específicament per adolescents i famílies en crisi. Aquests programes (anomenats “serveis integrals d’urgència” o “serveis intensius integrals”) proporcionen avaluació domiciliària, orientació d’urgència, informació i derivacions per ajuda de més llarg termini.

COST DELS PROGRAMES I SERVEIS

Els programes i serveis per als adolescents conflictius poden ser molt costosos. Algunes famílies poden pagar aquest programes i serveis “de la seva pròpia butxaca”. Altres famílies compten amb l’assegurança mèdica que cobreix tot a part del programa; o bé, el cost pot cobrir-se per part del sistema educatiu públic.

Moltes famílies no poden pagar els programes i serveis necessaris, no compten amb suficient cobertura de l’assegurança o no poden obtenir cap finançament del departament d’educació pública. En certs casos, les famílies que no poden pagar, acorden atorgar la custodia del seu fill al organisme públic de benestar infantil local, que a la vegada finança els serveis o programes.

En casos més greus, els pares desesperats recorren al tribunal de menors o de família i sol·liciten formalment que el seu fill es declari “rebel”, el que permet al tribunal exigir al menor que accepti la intervenció. En aquest casos, l’estat generalment paga els serveis i programes necessaris. Certs pares es mostren reticents a utilitzar aquesta via per accedir als serveis, perquè és el tribunal, i no ells, qui determina on ha d’anar el seu fill per obtenir ajuda.

Existeix una àmplia gama de serveis i programes administrats per organismes privats i públics per als adolescents conflictius i la seves famílies. Alguns programes s’ofereixen en la pròpia localitat; no obstant, hi ha programes que es desenvolupen en altres localitats o estats, el que implica que l’adolescent ha d’anar a viure lluny de la seva llar per poder rebre els serveis necessaris.

http://amassipf.wordpress.com/2011/03/28/203/