Educar, frustrar, consentir, tenir paciència … Com educar els nostres fills?
Per començar, un parell de conceptes:
-Educar és convertir a algú en persona. I ser persona és treure el millor d’un mateix.
-Educar els fills és, en essència, ensenyar-los a valdre’s per si mateixos.
Els càstigs i les rebequeries
Els càstigs s’han d’usar amb comptagotes, ja que repetit moltes vegades perd el seu caràcter corrector. Cal remarcar que les rebequeries són patrons normals en els petits, que ajuden a forjar el seu caràcter. Pel que no cal reprimir ni esforçar-se en que el nen no plori.
Hem d’aprendre a intervenir quan sigui necessari. Quan sorgeix un problema, abans que es produeixi la rebequeria, hem de oferir-li ajuda. Mostrar la manera més còmoda i comprensible d’utilitzar la situació. No es tracta de donar-li tot fet al nen, sinó d’oferir diferents estratègies d’actuació.
Utilitzar recompenses quan es coopera
El que cal tenir clar és que no s’ha de premiar els nens per no haver picant de peus en llocs i moments on altres vegades sí que ho feien. Es premiaran estratègies que posin en pràctica els nens com alternativa a les rebequeries.
Actuar contra les rebequeries en tot lloc
Si és difícil controlar una rebequeria a casa, fora d’ella, es converteix en una prova de foc per als pares. La clau per controlar les arrencades, però, és actuar en el moment i lloc en què es produeixin aquestes conductes.
Abans que res, cal anticipar la situació i els problemes afegits que planteja anar amb els nens a determinats llocs. En moltes ocasions, no tenim en compte episodis viscuts anteriorment que van provocar conflictes. Abusem del temps d’estada en un supermercat quan hem comprovat que si els nens es cansen ploren insistentment. No controlem estímuls i, per tant, ens exposem a situacions en les que serà molt difícil el nostre control.
Però, si ja estem en plena situació conflictiva és bo, una vegada més guardar la calma. Retirem el nen a un lloc més tranquil on no molesti. Podem practicar la modalitat del temps-fora (posar el nen en un racó fins que remeti el seu comportament desajustat) o dir-li que li anem a premiar per la seva tranquil.litat si deixa de plorar i comença a controlar les seves emocions. Evidentment s’han d’adaptar les paraules a l’edat i maduresa del nen o nena però s’ha de començar des que comencen a tenir ús de raó. Si esperem a que siguin grans pot ser massa tard, el mal ja està fet.
Ho vull ja!
La societat actual ens imposa un ritme vertiginós. Des dels mitjans rebem constants missatges perquè obtinguem l’instant el que volem, bé sigui un cotxe, un viatge, un treball… I aquest és el missatge que arriba als nostres fills. Els més petits no entenen d’esperes i si la gent gran no hem posat remei a temps, es convertiran en petits tirans que no accepten un “no” per resposta.
Estem habituant als nens a tenir-ho tot i tenir-lo a l’instant. No volem frustrats, ni privar-los d’allò que potser nosaltres no haguem pogut tenir. I aquesta actitud s’estén a molts àmbits de la vida familiar: si estàs parlant per telèfon, et interrompen amb qualsevol petició, si tenen fam, volen que facis el menjar ja, encara que no sigui l’hora, si esteu de visita a casa dels avis i s’avorreixen, començaran amb el disc ratllat de “marxem! marxem!…”.
La importància de la paciència
Si vols que això no passi i que la teva vida no giri contínuament al voltant de les seves demandes i capricis, has ensenyar a esperar, a tenir paciència, que no tot s’aconsegueix en el moment i, fins i tot, que no sempre podrà tenir tot el que vol.
Educar en la paciència és fer-ho també en els valors de la voluntat, l’esforç i la perseverança. És ensenyar a no llençar la tovallola davant la més petita dificultat, que, en la vida, normalment es necessita un temps més o menys llarg des que desitgem una cosa fins que ho aconseguim, i que, per arribar a aconseguir-ho, haurem de posar interès i dedicació.
D’aquesta manera, li evitaràs molts disgustos. El no tenir ara un determinat objecte o el no atendre immediatament a les seves peticions no li crearà cap trauma, mentre que cedir sempre a elles si li provocarà immaduresa i una insatisfacció permanent quan no aconsegueixi el que vol.
Un procés gradual
Voler les coses ja, sense haver d’esperar, és molt propi dels nens petits i, a determinades edats (fins aproximadament els dos anys), la satisfacció de totes les seves necessitats és imprescindible per donar al nen seguretat: no podem demorar alimentar un nadó quan té gana, canviar quan està mullat o deixar dormir quan té son.
La mesura del temps que tenen els nens no té res a veure amb la dels adults i seran necessaris molts anys perquè comprenguin, tan sols aproximadament, el que significa una hora o una setmana i perquè siguin capaços d’acceptar per què han d’esperar , el que no vol dir que haguem de esperar a que tinguin la maduresa suficient, sinó que, a poc a poc, haurem d’anar enfrontant-se a situacions que requeriran la seva paciència, doncs, si no ho fem així, estarem educant nens capritxosos i egoistes per els que només compta la satisfacció de les seves necessitats o apetències sense tenir en compte els altres.
Consells per respondre a les rebequeries
Tots els pares hem viscut situacions amb els nostres fills petits, especialment entre els dos i tres anys, que ens han portat al límit de la nostra paciència. Situacions en les quals, si no hem respost a les seves demandes al moment, s’han posat a cridar, plorar i picar de peus i fins i tot alguns arriben a provocar el vòmit. És completament normal que els nens, a aquestes edats, s’expressin així, ja que encara no saben utilitzar arguments per defensar els seus punts de vista, són poc tolerants a la frustració i han de afirmar la seva posició en el món i veure fins on poden arribar, quins són els límits.
Però el que sapiguem que és una cosa natural i passatger, no vol dir que haguem de consentir, perquè, si ho fem, el nen aprendrà que amb rebequeries aconsegueix el que vol i aquestes poden prolongar en el temps o evolucionar cap a altres comportaments basats en el xantatge emocional.
Per prevenir les rebequeries del teu petit o per actuar de forma adequada si aquestes finalment es produeixen, aquests consells poden ser-te molt útils.
1. Els límits, clars
Tenint en compte l’edat del nen, hem de explicar el que pot i el que no pot fer, fins on pot arribar i fins on no. Per exemple: pots menjar un gelat després de dinar, però no abans o no pots tocar les coses de la botiga. Hem d’assegurar-nos que ens presti atenció. Per això, el millor és posar-nos a la seva alçada i comprovar que ens mira als ulls. Un cop establert el límit, hem de ser conseqüents i no cedir si insisteix o es posa a plorar.
2. Anticipa’t a les rebequeries
Per la nostra experiència, sabem quan és probable que el nostre fill agafi un enrabiada. Si està cansat, si està sobreestimulats, si alguna cosa no li surt bé, si té gana… En aquests casos, podem evitar una rebequeria desviant l’atenció cap a una altra cosa, oferint la nostra ajuda per a realitzar una activitat difícil… en definitiva, oferint-los una solució abans que es produeixi el problema.
3. Mantingues la calma
Els pares hem de ser un model per a ell d’autocontrol. Si responem amb crits, insults o amenaces a les seves rebequeries, estarem ensenyant-li que aquesta és una forma adequada d’actuar. Quan notes que vas a perdre el control, és millor que t’allunyis i et calmis abans de parlar amb el teu fill.
4. Ignora el seu comportament
Una vegada que hem explicat al nen per què no podem atendre la seva petició o per què ha de dur a terme una tasca, si respon amb una rebequeria l’hem ignorar. Segueix amb el que estaves fent i no ho miris, no rebat els seus arguments, ni facis gestos o posis cara d’enuig. Si està en un lloc segur, pots deixar-lo sol fins que es calmi.
5. Repeteix la teva decisió
Si la rebequeria continua, has de repetir el nen la teva decisió amb veu calmada i ferma, posant-te a la seva alçada: No pots jugar amb el comandament de la tele perquè es fa malbé.
Pedro Martínez, Psicòleg Clínic
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.