Els nois PISA i les males companyies
La setmana passada una part del món del’educació va viure uns dies de trasbalsament o de cofoisme acompte dels resultats que els adolescents de 15 anys obtenien al’informe PISA. No dedicaré aquest espai a discutir les dades d’un estudi que, com que la seva difusió es queda en les notes finals, ni abans ni ara ha ajudat gaire a pensar com millorar l’educació.
Però vaig sentir com un periodista demanava la seva opinió als diferents membres de la comunitat educativa i,en arribar a l’alumne adolescent, li va preguntar: “Tu entens el que llegeixes?”
La resposta va ser: “Jo sí, però els de la pública potser no”.
El comentarista va tornar a les dades i a la discussió de si estaven millor o pitjor que abans, a si érem millors o pitjors que d’altres. Tot com si aquest adolescent hagués dit una cosa raonable i obvia.
Vaig quedar una mica perplex.Tant estudiar les tribus joves, preguntar als adolescents de quin pal van o comes defineix el seu grup i resulta que el primer de tot és saber si passen la seva adolescència entre els de “la pública” o els de “la privada”.
Primer es forma part d’aquesta gran categoria (classe?), després ja vela mesura del grau de “pijería”, “hippisme” o “radicalitat”.
La resposta no deixa de ser una apropiació adolescent del qu esí que deia i diu el PISA i sí que diem sovint els pares i mares. L’informe diu que una bona part dels resultats acadèmics i educatius depèn del centre. Molts pares i mares el primer que miren per matricular el seu adolescent és amb qui haurà de compartir l’aula, si tindrà o no males companyies. Tanmateix, tots plegats podem fer una interpretació poc eficient educativament parlant d’aquestes afirmacions.
Agradi o no als progenitor si al professorat resulta que els noi si noies fan del’escola un espai prioritari per ala pràctica adolescent.
Cosa que vol dir que els adolescents i alumnes són com són segons amb qui comparteixen els assajos evolutius, els temptejos d’identitat, les maneres d’aprendre, els desitjos de saber. Hi ha prou evidències (també al PISA) que qualsevol manera d’ensenyari d’aprendre només funciona si es dóna un grau suficient de diversitat. Hi ha prou evidències que la única manera de tenir una adolescència raonable(en termes de salut, reconciliació amb un mateix, incorporació social, intuïció d’un futur, etc.) és construir-laen companyia d’adolescents diversos. Ni el nivell garanteix l’èxit acadèmic ni la relació exclusiva entre bons adolescents garanteix una bona adolescència. També és cert l’extrem contrari: l’aprenentatge esdevé impossible en un entorn d’extrema i caòtica diversitat; alguns noisi noies es perden quan tracten d’orientar-se entre adolescències totalment oposades a les seves. Conclusió: és bo per a l’aprenentatge, per a l’educació i per a la salut adolescent la interacció quotidiana entre adolescències diverses. Una altra cosa ésla frustració de qui pretén ensenyar el que va aprendre a la universitat o l’angoixa de qui vol que el seu fill només tingui bones influències.
Males persones i més mals ciutadans.
Malgrat tot, la meva primera preocupació en sentir aquella frase va ser una altra: no repetim contínuament que eduquem per pensar, per conviure...? L’alumne entrevistat i els seus adults deuen estar molt satisfets del seu grau de comprensió lectora, però no els preocupa la manera com està conformant-la seva identitat, la seva ciutadania,la seva manera de situar-se d’hora per damunt d’altres?
Estarem contra de la selecció de l’alumnat no és una qüestió de bondat social o de solidaritat sinó d’egoisme. Perquè seleccionar les companyies fa més probable que el nostre fill sigui mala persona i més mal ciutadà.
Tot plegat em va recordar la pel·lícula xilena Machuca, en què els pares i mares pinochetistes es queixen de la integració que està iniciant el col·legi privat St. George dient: “Esteu obligant els nostres fills a conèixer nois que no haurien de conèixer”.
Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.