La criança dels fills (II)
Els descobriments sobre la Teoria del Vincle van avançar molt amb les investigacions de Mary S. Ainsworth, psicòloga del desenvolupament i col·laboradora de Bowlby als anys 50 a laClínica Tavistock.
Recordem que la Teoria del Vincle es va iniciar a partir de la reflexió sobre l’angoixa de separació que patien els infants que es veien allunyats de la mare per espais llargs de temps, en institucions o hospitals en companyia de desconeguts. Sobre cóm repercutia en el seu comportament en quedar-se sols i en tornar a veure a la mare, i cóm aquestes experiències podien preveure dificultats en el seu desenvolupament socio-emocional futur.
Mary va idear un experiment senzill però molt revelador: “la situació estranya”, que confirmà el seu concepte de “base segura” i establí els tres tipus de vincles que l’infant estableix amb els pares o cuidadors a partir de l’accessibilitat d’aquests i de les respostes més o manco sensibles a les seves demandes.
S’entén com a base segura la que ofereixen els pares al seu infant, a partir de la que aquest pot explorar el món sabent que de retorn serà acollit, calmat, nodrit i estimat. La base segura fa que l’infant es senti segur i protegit per avançar en el seu desenvolupament, construint poc a poc tant una imatge dels seus cuidadors i del que pot esperar d’ells com de sí mateix en el món.
“La situació estranya”
Va ser ideada per observar un infant en interacció amb la mare i amb un adult desconegut, en un entorn no familiar. Es realitzava amb infants d’un any, que és quan la relació amb la mare està clarament establerta.
El mètode consisteix en separar l’infant de la mare després d’un moment de joc i deixar-lo amb una persona desconeguda que la mare ha introduït en escena. Es fan dos moments de separació i dos de retrobament on el desconegut es retira de l’habitació. Tots ells d’un temps determinat i observant detingudament les reaccions de l’infant a l’”abandó” de la mare i al posterior retrobament. Al mateix temps s’observa si la conducta de la mare és sensible a les demandes i reaccions del fill.
Es trobaren tres pautes principals molt clares juntament amb les circumstàncies familiars que les afavoreixen.
Els tipus de vincles
La pauta del vincle segur en la que l’infant confia en que els pares (o figures parentals) seran accessibles, sensibles i col·laboradores si es troba en una situació adversa o atemoritzant. Així s’atreveix a fer les seves exploracions del món sense trobar-se desemparat. Els pares -la mare especialment en els primers anys- que afavoreixen aquest tipus de vincle tenen una comprensió intuïtiva de la conducta d’afecció del fill cap a ells i responen en conseqüència, de forma accessible i amorosa.
La pauta del vincle insegur-ambivalent mostra que l’infant no està segur de que la mare sigui accessible o de que l’ajudi quan ho necessiti. La incertesa fa que senti ànsia davant una possible separació i també en l’exploració de l’entorn, aferrant-se a la mare. Aquesta pauta l’afavoreixen aquells pares que es mostren propers i sensibles algunes vegades i d’altres no, juntament amb separacions o amenaces d’abandó usades a cops com a eina de control.
La tercera pauta és la del vincle insegur-evitatiu en la que el nin més aviat espera no ser atès quan ho necessiti degut a un rebuig freqüent i/o desatenció, quan reclama consol i protecció. L’infant aprèn a viure sense reclamar amor o cura, no reacciona quan la mare se’n va i no la cerca quan aquesta torna.
Totes les pautes observades s’ajustaren d’una forma o una altre a alguna d’aquestes tres, però el cert és que es trobà una quarta pauta que es diu del vincle desorganitzat, on els nins pareixien desorientats, desorganitzats: es quedaven atordits, paralitzats o es movien i s’aturaven de sobte sense raó. Després de més estudis, s’arribà a la conclusió de que era una versió desorganitzada de la segona pauta (insegur-ambivalent) en la que els infants havien estat maltractats o greument descuidats, o vivien amb una mare greument malalta, o que l’havien maltractat de nina, o en un dol per una figura paterna perduda. Patien una confusió que a la fi era el resultat de no sabre regular les emocions en el nins.
Influència del vincle sobre la criança
La importància clínica d’aquestes pautes de vinculació ha adquirit a partir d’aquí molt de pes.
El coneixement dels orígens d’aquestes pautes desviades confirma d’una forma clara la influència que té sobre la criança dels fills, la forma en que els pares els tracten. I això demana exposar dos temes importants que hi estan en relació:
El primer, el de la culpabilització de la mare sobre el que tant s’ha escrit, essent motiu freqüent de rebuig d’aquest enfocament de la criança dels fills. En fer notar la gran importància que té la forma en que la mare tracte el seu fill, també s’ha de tenir esment als factors que l’han conduït a que així fora: pot haver estat tota sola en la criança baix diverses pressions i sense suport emocional, pot haver patit ella mateixa uns pares negligents i insensibles, pot desconèixer un altre estil de criança… Si es coneix la història de criança dels pares, la idea de culpabilitzar-los s’ha de desestimar totalment segons Bowlby, passant al contrari, a proporcionar l’assessorament i ajut que puguin millorar les seves capacitats de criança.
El segon, la persistència de les pautes de vinculació al llarg del temps, que és un fet comprovat i amb evidències. Es dóna per un procés de retroalimentació entre el tipus de tracte dels pares i la resposta dels infants, que es va fent poc a poc més pròpia i característica de l’infant durant el seu creixement i mentre no canviï la forma de tracte dels pares. El nostre estil de vinculació aprés es va repetint en les noves relacions: mestres, amics, terapeutes, parelles afectives… Però de la mateixa forma en que els nostres instints no ens duen endavant de forma rígida i d’esquena a l’entorn, noves vivències de relació, de tracte o una teràpia que tingui en compte l’estil de vinculació pot variar aquesta situació, millorant el nostre món relacional.
Mª. del Mar Prohens Psicòloga Col. B-01292
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.