45 anys del Telèfon de l'Esperança


Durant les 24 hores dels 365 dies de l'any, el telèfon dóna suport emocional a qui en necessiti en moments crítics

El Telèfon de l'Esperança es va fundar el 1969 de la mà del psicòleg i sacerdot Miquel Terribas. En morir, el 1986, es va crear la Fundació Ajuda i Esperança per tal de continuar amb aquest servei d'escolta.

Va ser llavors quan es va començar a oferir una atenció continuada. Durant les 24 hores dels 365 dies de l'any el telèfon dóna suport emocional a qui en necessiti en moments crítics. Només cal trucar al 93 414 48 48.

Disposen d'uns 180 voluntaris que s'organitzen en torns. Sempre hi ha dues persones que atenen els telèfons, dia i nit. Tots els voluntaris reben una formació abans de començar a atendre les trucades.

"De quina manera contestar, el to, com fer que la persona que truca se senti acollida i com empatitzar, són alguns dels aspectes essencials que aprenen", segons explica la Mirta Martí, una de les voluntàries.

Un altre dels voluntaris, el David Ruiz remarca: "Tothom pot arribar a agafar el telèfon si té unes premisses molt clares: no s'ha d'intervenir en la trucada i s'ha d'escoltar". El perfil de voluntari que es busca per col·laborar en el Telèfon de l'Esperança són persones d'entre 27 i 68 anys, que visquin un moment emocionalment estable, que tinguin capacitat d'escoltar, habilitats comunicatives i una disponibilitat de 10 hores al mes.

Un aspecte molt important del servei que ofereix el Telèfon de l'Esperança és que les trucades són anònimes i totalment confidencials.

Augment de les trucades en els darrers anys

El nombre de trucades que reben al dia ha augmentat en els últims anys. Durant el 2013 van passar de 50 a una seixantena diària. De fet, el 2013 va ser l'any en què històricament s'han atès més trucades: 19.965. I, malauradament, la xifra augmentarà el 2014.

La crisi econòmica és un dels factors que han fet incrementar el nombre de trucades que reben al Telèfon de l'Esperança, però la directora de l'entitat, Neus Calleja, precisa: "Un altre dels motius pels quals el Telèfon de l'Esperança rep tantes trucades és que la societat pateix una greu mancança a nivell de comunicació".

L'habilitat comunicativa és una gran assignatura pendent, i per això també han començat a fer formació en aquest sentit: organitzen tallers i xerrades que ajuden a millorar l'oratòria i la comunicació personal.

http://www.ara.cat/barcelona/anys-del-Telefon-lEsperanca_0_1222677833.html

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período ...
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p...
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (...
Més informació