Els nens adoptats a la xarxa pública de salut mental
Montserrat Rius i Ruich
Coordinadora de l'Institut Col·laborador per a la Integració Familiar (ICIF) de la Fundació Eulàlia Torras de Beà
Psicòloga del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
Col·legida núm. 13.182
L'adopció ha estat i segueix sent una necessitat de les societats humanes, també present en altres espècies del regne animal. Des de les primeres dècades del segle XX, és una mesura de protecció de la infància, en el sentit que vetlla pel dret dels infants a ser cuidats en tots els àmbits per unes figures adultes referents, capacitades per fer de pares, en una llar estable. La majoria de les persones adoptades aconsegueixen integrar-se a la nova família i desenvolupar-se dins dels paràmetres que considerem adequats a la nostra societat. No obstant això, no vol dir que no sorgeixin problemes, que d'altra banda són previsibles i comprensibles si tenim en compte les experiències viscudes per aquestes persones abans de l'adopció -sovint dominades per pèrdues repetides i carències greus especialment en l'àmbit afectiu i relacional- i, en qualsevol cas, pel fet que han d'elaborar la seva condició d'adoptades.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.